Societat

JOSEP CANÍCIO

PRESIDENT DE LA COMISSIÓ DE LLENGUA DEL CONSELL DE L'ADVOCACIA CATALANA

“El castellà és sagrat al jutjat com el llatí ho era a missa”

“Molts advocats catalanoparlants parlem la nostra llengua als passadissos de la ciutat de la justícia i quan entrem a la sala diem: ‹Con la venia de su señoría›”

“Hi ha prou arguments per creure que la interlocutòria del TSJC no acabarà prosperant”

“A ningú se li acudiria que a Suècia hi hagués un jutge que no sabés suec”

Josep Canício (Sant Carles de la Ràpita, 1954) és el degà del Col·legi d'Advocats de Tortosa i president de la comissió de llengua del Consell de l'Advocacia Catalana. Es tracta d'un càrrec per a gent, com ell, militant en la causa del català en un entorn poc permeable a la llengua pròpia del país.
Cal aprofitar totes les possibilitats legals que tinguem per salvar la immersió lingüística

El Consell de l'Advocacia Catalana ha sortit recentment en defensa de la immersió lingüística veient la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Hi ha un xoc de legitimitats entre la interlocutòria del TSJC i l'Estatut?

Hi ha decisions judicials que són més o menys innòcues, però aquesta té una càrrega importantíssima. És un d'aquells casos en què veus que alguna cosa grinyola perquè va contra el sentit general sobre la immersió lingüística, que ha facilitat la integració d'una manera extraordinària.

Què es pot fer des de l'àmbit jurídic per combatre aquestes amenaces?

El marc legal que tenim no és l'òptim, però cal aprofitar totes les possibilitats que ens doni en el tema de la immersió. Suposo que el recurs de la Generalitat farà caure la interlocutòria. De moment, ja s'ha acordat la suspensió d'aquesta decisió judicial i sembla que hi ha prou arguments per creure que la interlocutòria dictada pel TSJC no acabarà prosperant.

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, diu que un dels punts febles del català és la justícia.

Té tota la raó del món. A mi m'agradaria més tenir un marc normatiu que digués, per exemple, que tots els jutges, magistrats, secretaris i personal que exerceixin a Catalunya han de saber català. A ningú se li acudiria que a Suècia hi hagués un jutge que no sabés suec.

Aquesta qüestió ha estat molt polèmica.

Sí, però per avançar caldrien canvis com ara que es tramitessin els procediments en la llengua que escollissin les parts com es fa en matèria arbitral, en què, quan s'enceta un procediment, les parts pacten la llengua del procediment.

Els advocats ja fan prou per la normalització de la llengua?

Cada sector ha d'assumir la seva responsabilitat i a l'advocacia també hem de fer autocrítica. Si els advocats que utilitzem el català en l'àmbit familiar, amb els amics, al despatx... no l'utilitzem quan entrem en un jutjat o un tribunal, alguna cosa està fallant. El més normal seria que si en el col·lectiu dels advocats hi ha un 50% de catalanoparlants habituals, els escrits als jutjats o les intervencions orals fossin el 50% en català i el 50% en castellà. El problema rau en els advocats catalanoparlants, que quan anem a fer un cafè, als passadissos dels jutjats o a la ciutat de la justícia, parlem en català i, en canvi, quan entrem a la sala: diem: Con la venia de su señoría...

Per què passa això?

Primer pel desconeixement del català en l'àmbit jurídic. Pel que fa al coneixement de la llengua, o falla el sistema educatiu o no s'entén que la gent d'una edat en avall no domini el català. Després, quan arribes a la universitat, la majoria de les coses es fan en castellà i, a més, és cert que hi ha una falta de manuals universitaris i textos en català. Però això no hauria de ser un obstacle perquè la immensa majoria dels advocats han estat escolaritzats en català i tenen un nivell prou bo de la llengua. S'han fet molts cursos gratuïts de llenguatge jurídic i d'oratòria en català de manera gratuïta.

I tot i això, el català no arrenca.

És que hi ha una sacralització de la llengua. És com quan abans la gent parlava en català al carrer, però la missa era en llatí i es veia com la cosa més normal del món. Amb la justícia i el castellà passa el mateix.

Hi ha por que els jutges et perjudiquin si utilitzes el català?

Hi ha una certa por, però no té gaire fonament. Les actituds aquelles d'“hábleme en castellano” són una anècdota. A la comissió de llengua ens arriben molt poques queixes. Des del gener potser n'hem tingut vuit o deu, que solen ser per pur desconeixement de la normativa en matèria lingüística.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.