“El castellà és sagrat al jutjat com el llatí ho era a missa”

Hi ha decisions judicials que són més o menys innòcues, però aquesta té una càrrega importantíssima. És un d'aquells casos en què veus que alguna cosa grinyola perquè va contra el sentit general sobre la immersió lingüística, que ha facilitat la integració d'una manera extraordinària.

El marc legal que tenim no és l'òptim, però cal aprofitar totes les possibilitats que ens doni en el tema de la immersió. Suposo que el recurs de la Generalitat farà caure la interlocutòria. De moment, ja s'ha acordat la suspensió d'aquesta decisió judicial i sembla que hi ha prou arguments per creure que la interlocutòria dictada pel TSJC no acabarà prosperant.

Té tota la raó del món. A mi m'agradaria més tenir un marc normatiu que digués, per exemple, que tots els jutges, magistrats, secretaris i personal que exerceixin a Catalunya han de saber català. A ningú se li acudiria que a Suècia hi hagués un jutge que no sabés suec.

Sí, però per avançar caldrien canvis com ara que es tramitessin els procediments en la llengua que escollissin les parts com es fa en matèria arbitral, en què, quan s'enceta un procediment, les parts pacten la llengua del procediment.

Cada sector ha d'assumir la seva responsabilitat i a l'advocacia també hem de fer autocrítica. Si els advocats que utilitzem el català en l'àmbit familiar, amb els amics, al despatx... no l'utilitzem quan entrem en un jutjat o un tribunal, alguna cosa està fallant. El més normal seria que si en el col·lectiu dels advocats hi ha un 50% de catalanoparlants habituals, els escrits als jutjats o les intervencions orals fossin el 50% en català i el 50% en castellà. El problema rau en els advocats catalanoparlants, que quan anem a fer un cafè, als passadissos dels jutjats o a la ciutat de la justícia, parlem en català i, en canvi, quan entrem a la sala: diem: Con la venia de su señoría...

Primer pel desconeixement del català en l'àmbit jurídic. Pel que fa al coneixement de la llengua, o falla el sistema educatiu o no s'entén que la gent d'una edat en avall no domini el català. Després, quan arribes a la universitat, la majoria de les coses es fan en castellà i, a més, és cert que hi ha una falta de manuals universitaris i textos en català. Però això no hauria de ser un obstacle perquè la immensa majoria dels advocats han estat escolaritzats en català i tenen un nivell prou bo de la llengua. S'han fet molts cursos gratuïts de llenguatge jurídic i d'oratòria en català de manera gratuïta.

És que hi ha una sacralització de la llengua. És com quan abans la gent parlava en català al carrer, però la missa era en llatí i es veia com la cosa més normal del món. Amb la justícia i el castellà passa el mateix.

Hi ha una certa por, però no té gaire fonament. Les actituds aquelles d'“hábleme en castellano” són una anècdota. A la comissió de llengua ens arriben molt poques queixes. Des del gener potser n'hem tingut vuit o deu, que solen ser per pur desconeixement de la normativa en matèria lingüística.