Societat

Tres dècades de Pastorets i de bon teatre a Roses

El Grup de Teatre celebra el seu trentè aniversari, estretament lligat a la recuperació del misteri de Nadal

Arreu del territori gironí ja estan a punt per a les representacions

Els Pas­to­rets de Roses com­plei­xen anys: ja en fa 30 que el Grup de Tea­tre els va recu­pe­rar amb la fórmula de la sar­su­ela pas­to­ral dels olo­tins Antoni Molins i Ignasi Rubió, traduïda al català pel també olotí Joa­quim Danés. Una sessió golfa, a les deu del ves­pre del dia de Nadal, que s'anun­cia com a 3D, serà l'acte cen­tral de la com­me­mo­ració dels Pas­to­rets de Roses. Es tracta d'una mena de revi­val de les tres dècades i un exer­cici ple d'humor. També hi haurà repre­sen­tació el dia de Sant Esteve, amb més de cent actors i música en directe. Totes al tea­tre muni­ci­pal. El Grup de Tea­tre, que va néixer amb els Pas­to­rets, cele­bra des d'ara i fins al juliol el trentè ani­ver­sari amb la repre­sen­tació de diver­ses obres. Ho fa repre­sen­tant Bar­ret de palla d'Itàlia d'Eugène Labiche; l'estrena d'una obra de Puskin amb guió de Quim Lecina i adap­tada pel direc­tor del grup, Ignasi Tomàs; i una can­tata La tona­li­tat de l'infi­nit, de Feliu Gas­sull amb text de Narcís Coma­dira i amb la coral Can­tiga de Bar­ce­lona, que cele­bra el seu cin­quan­te­nari.

Pala­fru­gell

Els Pas­to­rets de Pala­fru­gell (26de desem­bre, i 1 i 8 de gener, a les sis de la tarda al Tea­tre Muni­ci­pal) són dels que pre­sen­ten més nove­tats de tots els que es fan a les comar­ques giro­ni­nes. En la tren­tena de grans deco­rats que va crear Ricardo Sayago, hi ha la volun­tat d'ambi­en­tar-los en la mesura de les pos­si­bi­li­tats de la sala en espais del muni­cipi. Així, aquest any s'ambi­enta l'escena de la casa de Maria en una zona real de Cale­lla de la Costa. S'afe­geix al deco­rat de la façana de l'església par­ro­quial que ja exis­teix. Hi haurà noves roques ignífugues a l'infern per millo­rar els efec­tes pirotècnics, un nou arbre cen­tral per a l'Enter­ra­ment dels diners, una pla­ta­forma del tron de l'infern, una nova roca per a l'arcàngel Gabriel i nous ves­tits. L'agru­pació tea­tral Bam­bo­li­nes repre­senta la versió d'Els pas­to­rets de Folch i Tor­res amb la direcció de Maite Martí, amb una setan­tena d'actors i música en directe. Pre­ci­sa­ment, els cuplets satírics, alguns d'actu­als, són un dels aspec­tes relle­vants d'aquesta repre­sen­tació. La pri­mera repre­sen­tació és del 1952.

A tot arreu

Les repre­sen­ta­ci­ons popu­lars del mis­teri de Nadal són un esde­ve­ni­ment social. A Cata­lu­nya, i només els agru­pats a la Coor­di­na­dora de Pas­to­rets, se'n fan 42 repre­sen­ta­ci­ons, majo­ritària­ment en ver­si­ons de Folch i Tor­res i del Naci­mi­ento del reden­tor o la redención del esclavo, de Molins i Rubió, ara, sobre­tot, en la versió cata­lana de Danés. I hi ha més de 5.000 actors i 60.000 espec­ta­dors.

LA DATA

25.12.11
Se celebra
el naixement de Jesús a Betlem, el tema centrals dels Pastorets.

LA XIFRA

60.000
espectadors
tenen les 42 representacions només de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya.

Versions lliures i iròniques, a Amer i Palamós

A Amer, la versió de Ferrer Magí que en fan els joves al casal parroquial té referències iròniques a l'actualitat. A Palamós, l'agrupació juvenil Show Boys aposta també per una versió satírica.

A Banyoles, representacions des del 1895

A Banyoles (teatre, 26 de desembre, i 2, 6, 8 i 9 de gener) es representa, amb el Cor de Teatre, la versió lliure en català que el 1988 van fer dels Pastorets d'Olot Josep N. Santaeulàlia, Joan Solana i Xavier Xargai.

‘La flor del Nadal' es representa a Pals

A Pals, i per 31è any, l'Associació Cultural i Esportiva el Pedró representa La flor de Nadal, de Francesc A. Picas, al pavelló municipal. A Sils, els Pastorets es fan a la sala cultural La Laguna.

A Bescanó, renoven l'escenografia

A Bescanó, text, escenografia i vestuari són nous. A la Cellera, hi ha Pastorets al centre parroquial, i a Porqueres, al cívic. A Sarrià i al centre cultural, hi ha la versió tradicional recuperada el 2009.

‘Els pagesets', un text propi de Borrassà

A Borrassà, la Grata Companyia representa Els pagesets, una versió d'ambientació local dels Pastorets i amb referències actuals. A Puigcerdà, la representació és de la Inestable Ceretana de Teatre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.