tribunals
La defensa del cas Tous denuncia la magistrada
L'advocat de Corominas afirma que “va substituir la valoració del jurat” i es referma que el crim del lladre no va ser delicte i no vol pagar cap indemnització
La fiscal li demana 5 anys de presó
El gendre dels joiers Tous, Lluís Corominas, acompanyat per la seva dona, va tornar ahir al Palau de Justícia i es va asseure al banc dels acusats, malgrat que un tribunal popular, el maig passat, el va absoldre d'haver matat d'un tret un lladre que rondava la casa dels seus sogres, a Sant Fruitós de Bages, el 2006.
La sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va celebrar una vista pública per escoltar els arguments de la fiscalia, l'acusació particular i la defensa de Corominas contra la resolució del jurat i la sentència de la magistrada. De manera excepcional, el tribunal va acceptar el visionat públic d'algunes cintes de les càmeres de seguretat que hi havia al jardí del xalet dels Tous i el vídeo de la garita de seguretat, que la defensa va aportar al judici per sorpresa.
L'exmagistrat Carlos Bueren, defensor de Corominas, va tensar la corda i va assegurar que la magistrada presidenta del tribunal popular que el va absoldre, Concepción Sotorra, “va substituir la valoració dels fets realitzada pel jurat”. Va detallar que el tribunal popular va donar per provat que Corominas va disparar el lladre envaït d'una por insuperable, i per tant i al seu parer, “la seva actuació no és un fet típic ni jurídic”, és a dir no hi ha delicte i, sense delicte no hi pot haver responsabilitat civil. La magistrada li va imposar 310.000 euros, i Corominas ja n'havia pagat 150.000.
La fiscal Teresa Duerto va replicar Bueren que, si denunciava la vulneració a ser jutge, apostés per repetir el judici. Duerto va demanar que Corominas sigui condemnat a cinc anys de presó per homicidi. Amb una hora d'exposició, la fiscal va afirmar que el jurat va errar en fonamentar el seu raonament en un coneixement teòric dels psiquiatres, i no ho va extrapolar al cas concret de Corominas sobre si l'acció de disparar va ser per una por insuperable i per legítima defensa putativa, és a dir, pensar de forma errònia que els lladres del cotxe, l'anaven a atacar. Josep Riba, acusació particular en nom de la família del lladre mort, va sol·licitar que es repeteixi el judici contra Corominas, i alternativament que se'l condemni a onze anys i mig de presó. Riba va insistir que la legítima defensa putativa mai podria comportar l'exoneració completa de la responsabilitat penal.