Una barana, un clot i aquelles petites coses de la vida

Les nostres vides estan farcides de xicotetes coses que necessiten ser millorades. Eixa és una de les tasques a què ha d'atendre, amb cura, un Ajuntament d'un municipi gran i menut. El darrer plenari de 2 de desembre, vam demanar per les consultes amb els tècnics que havia fet l'alcaldia respecte de la possibilitat de posar una xicoteta porta de fusta junt a la tanca del parc de Sant Bartomeu i una barana a l'entrada del carrer en projecte de l'esmentat parc. I és tan sols un exemple.

Que ens contesten que siguem responsables, que l'Ajuntament està sense liquidesa —com la resta del país— i que primer són les despeses de primera necessitat quan plantegem una intervenció amb una inversió ínfima, ens deixa descol·locats. Sobre tot perquè parlem d'una porteta de fusta i una barana! Que ens contesten amb un escrit titulat “hablando de demagogía”, resulta si més no desproporcionat. Ho diu el mateix Ajuntament que ha dissenyat projectes milionaris, sobredimensionats per a les necessitats del municipi, i que ens ha abocat a la situació econòmica actual.

Independentment de la resolució final de la proposta, d'esta proposta i d'altres, des de Compromís lamentem estes eixides de to, reiterades d'altra banda. Al PP li senten molt mal les propostes quan no vénen del propi partit, i té per costum convertir-les en polèmica. Podrem, o no, estar d'acord en uns assumptes o uns altres, però arribar a formular estes respostes en qüestions tan senzilles és, si més no, preocupant; i molt revelador del talant de l'equip de govern.

Fa quasi un any que treballem des de Compromís per Ròtova, fa quasi un any que ens presentàrem de manera pública. Al llarg d'este any hem treballat per qüestions importants relacionades amb la participació ciutadana, junt a d'altres més senzilles, com la del parc que hem comentat al principi, com la de l'estat lamentable de la carretera (amb els clots a l'asfalt) i com el prec perquè el cost de l'escoleta d'estiu no siga tan elevat.

El nostre govern sap que no calen grans arguments per tombar les nostres propostes; tan sols, evitar al mínim possible el debat, fomentar les posicions enceses i votar; perquè això sí que ho tenen: la majoria per no permetre que les propostes que no són seues no prosperen.

No anem a dir que nosaltres som els que millor ho fem, ni que som els qui tenim les millors idees. Però sí els qui volem continuar obrint l'Ajuntament als veïns, que som els qui volem que el facen seu i que hi participen.

És llarg el camí, ho sabíem i ho sabem, i encara hem d'aprendre moltes coses; i ens equivocarem, i en ocasions ens direu que no hem sigut contundents o que hem sigut més educats del compte. És llarg el camí i hi haurà coses que caldrà repensar. Però ja ens va bé escoltar noves propostes cada setmana, que ens paren pel carrer per demanar-nos per qualsevol assumpte, que ens pregunten per l'estat de l'Ajuntament, que ens miren de manera discreta i que ens diguen “així aneu bé”; tot això ens dóna més ganes de continuar, més força i més convicció en la tasca que duem a l'Ajuntament.

Ens dóna més força per treballar, de manera discreta, com qui estima en la quotidianitat més subtil. “El meu amor consisteix”, com deia Lluís Roda, “a dedicar-te la vida/ a no donar-me mai per satisfet,/ a intentar fer-te feliç, mentrestant”. I en això estem. I en fer-ho també amb les petites coses que milloren la nostra vida i aquelles altres que, com cantava Serrat, “s'enlairen tristes per arreu i ens fan plorar sense avisar quan ningú no ens veu…”.