Manuel Batalla
L'entrevista
“M'agrada la pintura, però no deixaré mai les ovelles”
Què pinta, vostè?
Els temes que acostumo a tractar en les meves pintures són socials. Ja n'hi ha d'altres que fan gent rica i guapa. Jo mai faig les dones maques i perfectes, tinc predilecció pels personatges que pateixen. He fet quadres sobre els maltractaments, l'esquizofrènia. Miri aquest: una pastera a la platja. A vegades surto amb les ovelles amb algun llibre de García Lorca, o de Miguel Hernández que també era pastor, i m'evoquen algun tema per dibuixar.
I com ho fa?
Vaig començar amb aquarel·la. Però a l'aire lliure pot comportar problemes. O al contrari: un dia al prat amb les ovelles va començar a ploure i vaig aixoplugar el dibuix sota un arbre. Tot i això, la humitat va fer escórrer una mica la pintura. Però l'efecte no em desagradava. El resultat va ser que no el vaig llançar, el vaig acabar exposant i me'l van comprar i tot. Normalment prefereixo l'acrílic, és més pràctic en les meves circumstàncies.
Com arriba un pastor d'Arbeca
a exposar en sales d'art de
Lleida i Barcelona?
Vaig tenir la sort d'uns amics que coneixien la meva afició i que confiaven en mi més que no pas jo mateix. Quan em van dir que podria exposar-les vaig esclatar a riure. Però van moure fils, van ensenyar la meva obra i van aconseguir que la fundació de Caixa de Catalunya fes una exposició a Lleida. Molta gent pròxima va saber que jo també era pintor, mai no ho havia dit, fins i tot gent de la família va descobrir llavors que jo em dedicava també a pintar.
Va anar bé la primera exposició?
Van marxar tots els quadres.
És clar que el preu era baix,
o més baix que ara. Però allò
em va esperonar. N'he fet més, es van venent, ara tinc una exposició a Bellvitge Art, a l'hospital. No puc ser-hi perquè he
d'estar per les ovelles.
I no es planteja dedicar-se professionalment a la pintura?
El que no em plantejo és deixar les ovelles. Arriba un temps
que de tant odiar-les te les estimes. Jo sóc pastor perquè el meu pare ja ho era quan va baixar del Pallars a Arbeca. M'hi dedico des que era ben jove. La pintura està molt bé i, si els quadres agraden i es venen, millor,
i si no, no passa res, a mi el
que m'agrada és fer-los.
Com va aprendre?
Els pastors passem moltes hores sols al camp, n'hi ha que pensen en les seves coses, n'hi ha que llegeixen, d'altres fan poesia... jo pinto. De jove m'agradava fer dibuixos, mai no vaig pensar que m'hi posaria a fons i no vaig rebre classes. He estat autodidacte. A les Borges Blanques hi ha una pintora que es dedica a fer classes i un dia la vaig anar a veure, li vaig ensenyar el que feia i em va dir que no calia que vingués, que el que havia de fer era no deixar mai de pintar. I
de moment això és el que faig.
