Dones de monument

A la vall de Cam­pro­don, hi ha dones de monu­ment. Les alum­nes de l'aula d'aco­llida del SES Ger­mans Vila Riera de Cam­pro­don ho han vol­gut remar­car en el marc de la cele­bració del Dia Inter­na­ci­o­nal de la Dona Tre­ba­lla­dor i ho han fet expo­sant un tre­ball sobre dones de la zona que han excel·lit per algun motiu. El punt de par­tida ha estat la cons­ta­tació que ni a Cam­pro­don ni a cap dels altres cinc pobles de la vall no hi ha pla­ces ni car­rers dedi­cats a dones i que, a la història local, no hi ha ni ras­tre de les sen­si­bi­li­tats feme­ni­nes. Hi ha un buit gegant i elles –Mari­a­nela Ene, Anissa Bou­jan, Cris­tina Jara­mi­llo, Nata­lia Benítez, Saïda Elbakouri, Rosa Solís i Sou­maya Fadil, sota al direcció de la pro­fes­sora de l'aula Judit Català– han començat a posar-hi remei.

Sota el títol I les dones de Cam­pro­don... què? han fet, a la revista de l'ins­ti­tut L'Esquitx, una pri­mera llista de dones que s'han con­ver­tit en refe­rents.

Parla de Donya Maria, una mes­tra que va incul­car a les alum­nes la idea que l'edu­cació con­tribuïa a la inde­pendència de la dona, i de Berta Badà, mare de l'actual alcalde, que va ser la pri­mera alcal­dessa de l'actual etapa democràtica. Dona d'esquer­res i llui­ta­dora con­tra el fran­quisme, va tre­ba­llar per millo­rar els ser­veis. També parla de la Carme de Cal Conde, una filòsofa de la vida; de Madame Pla­nes, con­si­de­rada la pri­mera femi­nista de la vall; Mar­ga­rida Guar­di­ola, direc­tora de la coral infan­til Brins, i Mercè Fonts, una de les fun­da­do­res de l'Asso­ci­ació de Dones. Com­ple­ten la llista Mercè Suriñach, lle­va­dora i infer­mera, i Teresa Carola, que va aju­dar els malalts durant la Guerra Civil espa­nyola.

“Pot­ser seria el moment de dedi­car una plaça a la innocència de la Car­meta, un car­rer al com­promís social de la Berta Badà i de la Mercè, un pas­seig al com­par­tir ense­nya­ments de Donya Maria i de Madame Pla­nes i un monu­ment a la cura de les per­so­nes dedi­cat a la Mercè Suriñach i a la Teresa Carola”. Ho escri­uen les alum­nes de l'aula d'aco­llida. Em sem­bla que està tot dit i molt ben dit.