Seguint sant Ignasi
Els jesuïtes recuperen el camí que va fer sant Ignasi des de Loiola fins a la cova de Manresa amb la intenció de consolidar-lo com a ruta de pelegrinatge
El camí a Catalunya té set etapes, des de Fraga fins a la cova de Manresa
Es vol donar especial importància a la localitat on va néixer el sant català Pere Claver
“Una etapa vital és Verdú,on va néixer el sant català Pere Claver”, recorda Josep Lluís Iriberri
Íñigo López de Recalde era un noble basc, militar de professió. Després de caure ferit quan defensava el castell de Pamplona assetjat pel rei de França l'any 1521, va retornar a Loiola convalescent i va ser mentre es curava que va decidir canviar de vida i pelegrinar a Jerusalem (via Barcelona i Roma). Però no hi va arribar. Qui més endavant seria el fundador de la Companyia de Jesús va sortir de Loiola i després de caminar uns dies va aturar-se a Montserrat, un punt que es va convertir en molt important. Allà va decidir deixar els seus vestits de noble i l'espasa als peus de la marededéu i ja convençut que la seva vida s'encaminaria cap a la recerca de Déu se'n va anar a Manresa, on la tradició diu que va arribar el 25 de març del1522, la setmana que ve farà 490 anys. A la capital del Bages es va estar quasi un any resant en una cova, la cova de Sant Ignasi. No va arribar a Barcelona, assetjada per la pesta, i, per tant, ni a Roma ni a Terra Santa.
Ja és possible de fer el camí de 650 quilòmetres que va fer sant Ignasi des de la seva Loiola natal fins a Manresa, on va començar a escriure els seus famosos Exercicis espirituals –textos que després seguirien milions de fidels–, tal com ell el va fer. “Gràcies al seu relat sabem segur quin camí va fer i tots els punts on es va aturar”, explica Josep Lluís Iriberri, jesuïta coordinador a Catalunya del camí ignasià.
Aquest camí, igual que el més famós camí de Sant Jaume, es pot fer amb voluntat excursionista, però els jesuïtes ofereixen punts de meditació als pelegrins que caminin i vulguin viure una experiència espiritual. “A la nostra pàgina web s'explicita els punts concrets on es pot meditar, que són els que pensem que és on va meditar sant Ignasi. També indiquem els llocs on es pot recollir i segellar el carnet de pelegrí”, apunta Iriberri. “Des del punt de vista espiritual, aquesta és una proposta de creixement personal oberta a tothom. S'hi poden trobar reptes físics, però un també pot trobar-se a si mateix. A força de caminar i caminar vas entrant en una dinàmica personal en què et descobreixes a tu mateix i veus la vida amb més amplitud”, explica aquest jesuïta que de fa temps va fent trossos de camí.
El camí ignasià a Catalunya és un projecte en què, a més dels jesuïtes, participen la Generalitat, a través del departament de Turisme, i la Cambra de Comerç de Manresa, que, interessats a promoure el turisme interior aportaran diners per millorar les senyalitzacions i les infraestructures i per promoure'l. No cal dir que tots els hostals, hotels i restaurants que han anat sorgint al voltant del camí de Sant Jaume aquí encara no existeixen, tot i que la intenció és que amb els anys hi siguin. Ara mateix, però, aquest handicap és un avantatge per a tota aquella gent que vol caminar hores i hores sense trobar ningú i en silenci, cosa que a hores d'ara ja és molt difícil de fer als pelegrins que van a Santiago de Compostel·la.
188 quilòmetres a Catalunya
El camí ignasià, que comença al País Basc i passa per La Rioja, Navarra, l'Aragó i acaba a Catalunya, té 27 etapes, de les quals 7 (que són 188 quilòmetres) es fan a Catalunya. De totes les etapes catalanes els jesuïtes volen fer especial menció de la població de Verdú, al quilòmetre 543 del recorregut, on va néixer un sant català, Pere Claver, patró dels esclaus. “Potser la gent no sap que Pere Claver, destinat a Cartagena d'Índies, va dedicar tota la seva vida a esperar els vaixells que arribaven carregats d'esclaus negres. Els rebia i, en la mesura de les seves possibilitats, els ajudava a integrar-se”, recorda Josep Lluís Iriberri, que assegura que en aquesta població de Lleida es podrà “entrar en contacte amb aquest món de l'esclavatge que tant va intentar combatre”. “Això pot ser molt educatiu, tenint en compte les similituds de l'esclavatge antic amb les dificultats actuals que pateixen els immigrants”, manté.
Creix el turisme religiós
Aquest jesuïta, professor de la Universitat Ramon Llull i expert en turisme, creu que el recuperat camí ignasià –que, de fet, segueix les vies romanes i passa per paratges molt poc explorats i explotats– tindrà molt èxit. “El turisme cultural i el turisme religiós creixen”, assegura. I diu que és així perquè la gent “valora el fet que a més de fer turisme puguis experimentar alguna cosa; que hi hagi un valor afegit, com són les peregrinacions”. En aquest sentit, Iribarri assegura que l'any passat els pelegrinatges i les sortides relacionades amb el turisme religiós van créixer un 12%. “A més del valor afegit d'aquests viatges, els pelegrinatges, com el del camí de Sant Jaume, que és el més important, o ara aquest camí ignasià, permet dormir en refugis i pensions, que surten millor de preu”, diu.
Els organitzadors d'aquesta nova ruta que, lògicament, s'emmirallen en el camí de Sant Jaume, s'han marcat una fita: que d'aquí a deu anys, quan en farà cinc-cents que sant Ignasi va fer aquest camí, s'hagi arribat als 100.000 pelegrins. S'espera que tota aquesta gentada ajudi no només a divulgar la figura del fundador de la Companyia de Jesús sinó a revitalitzar tota aquesta zona.
