Prevenció de xoc

Tenen entre 15 i 17 anys. Alguns ja porten moto i altres estan pensant a treure's el carnet de conduir. Quan arriben al Teatre Principal de Terrassa no saben ben bé què van a veure. Alguna cosa relacionada amb seguretat viària, els han dit a l'institut. Entren tots de cop. Esverats, divertits... Són 600 i no saben estar callats. A l'escenari un discjòquei els espera amb la música màquina a tope. El teatre sona a discoteca. “Teniu ganes de festa?”, els pregunta l'animador. I ells criden “Sííí!” A la pantalla gegant apareixen imatges de joves ballant, de joves bevent, de joves conduint... L'auditori s'anima. Més xiulets, més crits. I de cop, sense previ avís, la diversió es trunca i arriba el drama: col·lisions, caps trencats, ferides obertes, morts, atropellaments, sang, molta sang pertot arreu. Els joves, que no sabien ben bé què anaven a veure (alguns pensaven que es tractava d'un espectacle en anglès”, ho entenen tot de cop. Estan en un dels nombrosos xous de conscienciació que organitza la Fundació Mutual de Conductors arreu de Catalunya. L'experiència, que pretén alertar els joves del perill de consumir alcohol i drogues durant les nits de festa, té set anys de rodatge i ja ha arribat a 35.000 adolescents. “Es tracta d'impactar-los”, resumeix el director de l'entitat asseguradora, Josep Maria Ambrós. I no hi ha dubte que ho aconsegueixen amb escreix.

Però si les imatges són dures, el més impressionant de la sessió són els testimonis directes que s'hi intercalen. Un policia local, un bomber, una infermera d'ambulància, un metge, una noia en cadira de rodes i una dona que va perdre tota la família en una col·lisió frontal expliquen la seva experiència. Amb pèls i senyals. Sense amagar detalls escabrosos. L'agent Israel Menéndez recorda un accident entre un cotxe i una moto. El motorista conduïa amb la roda del davant aixecada i va impactar amb el cotxe. Tenia 19 anys. “Es va decapitar i vaig trobar el cap amb el casc posat a 15 metres de la moto”, va relatar l'agent.

El bomber, la infermera i el metge van recordar també històries de joves motoristes morts. “La realitat sempre supera la ficció”, va dir Jordi Moreno, cap del parc de bombers de Terrassa. Fa dotze anys va assistir un motorista belga en una carretera de Solsona. Ni ell ni el metge van aconseguir reanimar-lo. Es deia Marco. “La seva història va acabar en una carretera de Solsona. Tingueu cura perquè la vostra duri el més possible”, va etzibar el bomber a un auditori cada cop més compungit. La infermera els va parlar de David, un noi de 17 anys. Es va recrear en recordar la seva mirada, “uns ulls que et traspassen, uns ulls sense vida” i va assegurar que havia sentit “una pena horrorosa” i molta ràbia. “Vull desitjar-vos que ningú de vosaltres trobi mai una mirada com la del David.”

La Mireia va entrar a l'escenari del Teatre Principal en cadira de rodes. L'accident va passar fa cinc anys. Un divendres a la tarda. “Les lesions que porto dintre són les pitjors”. Va ser un dels moments més emotius de la sessió, juntament amb el testimoni de la dona que va perdre el seu home, la filla i els avis en un xoc frontal que li va canviar la vida. Quan es va despertar a l'hospital estava sola. “Tot el que has construït amb tanta il·lusió ha desaparegut i no hi ha manera d'arreglar-ho.” L'acte va acabar amb un últim consell: “Sou joves i heu de sortir de festa, però si teniu els pebrots de sortir, heu de tornar sencers a casa.”

A la sortida, els joves es mostraven impressionats i fins i tot tristos. “Quan comencem a conduir, segur que ho recordarem”, afirmava l'Asmae, de 17 anys. El Cristian, de 15, afirmava que “veure els testimonis reals et fa ser més conscient”. La Naiara, de 16, parlava de la necessitat de “reflexionar i valorar les coses que tens”. La Sara, de 15, admetia que ”els pares t'avisen, però aquí veus les conseqüències en directe”. I l'Albert, de 15 anys, admetia fins i tot que li havien tret “les ganes de sortir de festa”. Tampoc és això. Però cal fer-ho amb seny.