Societat

Els experts consideren urgent la reforma del mapa municipal

Tot i considerar-la imprescindible, els professionals no creuen que la reforma es tiri endavant, per falta de valentia política

La gestió conjunta de serveis o la fusió representarien un estalvi important per als pobles

La crisi ha tornat a posar sobre la taula un debat antic, el de la reforma del mapa municipal. Es discuteix l'eficiència dels municipis més petits i la incongruència de continuïtats urbanes que pertanyen a diferents municipis, entre altres disfuncions. Un informe del Consell d'Europa defensa que tot municipi de menys de 10.400 habitants és ineficient. L'informe anual de l'Institut d'Economia de Barcelona, dirigit per Núria Bosch i Albert Soler, proposa una reorganització del govern local amb la fusió dels municipis de menys de 5.000 habitants. El govern estatal treballa amb un document de la consultora Rusell Bedford que estableix el mateix llistó. Dels 947 municipis que hi ha a Catalunya, 749 no arriben al topall dels 5.000 habitants. La tercera opció, que estudia la Federació Espanyola de Municipis i Províncies segueix un plantejament similar a la proposta italiana i considera inviable un municipi de menys de 1.000 habitants.

L'auditora Rusell Bedford assegura que amb les unions, l'externalització i la privatització de serveis públics, l'Estat eliminaria el 40% del dèficit pressupostari dels ajuntaments i l'informe de l'IEB detalla tota la sèrie de beneficis que resultarien de les fusions. De moment, els únics que se'ls han escoltat han estat Oza dos Rios i Cesuras, a Galícia, de 3.229 i 2.225 habitants, que s'han fusionat.

“Fa molts anys”, comenta Margarida Castanyer, catedràtica de geografia de la UdG i fins fa poc presidenta de la Societat Catalana d'Ordenació del Territori, “que els professionals vinculats a temes territorials tenim clar que la reforma municipal és necessària i urgent. En els anys 60 hi va haver un creixement demogràfic molt important i van aparèixer urbanitzacions i veïnats a cavall de dos municipis, un tema que obligava a replantejar-se el límits. Ara, la crisi la fa més urgent.”

El que des d'un punt de vista tècnic està molt estudiat, des del punt de vista polític és una patata calenta que ningú s'atreveix a agafar. “Ens barallarem molt per canviar els límits municipals. Un primer pas passaria per fusionar els temes econòmics, administratius, socials i, sobretot, l'urbanisme i mantenir la representativitat política de cada nucli. Molts pobles petits ja tenen mancomunats una part dels serveis però ningú vol perdre la gallina dels ous d'or que és l'urbanisme.” Recomana girar els ulls cap a la veïna França, on des del govern s'està afavorint els ajuntaments que voluntàriament s'uneixen per gestionar tots els serveis. “Es fan comunitats urbanes en les quals tothom manté la seva autonomia i representació política però conjuntament es gestionen tots els serveis.

Les previsions ‘Roca'

D'alguna manera és el que es proposava en l'informe Roca, que a banda de recomanar les fusions entre els pobles de menys de 250 habitants, establia un estadi intermedi en les agrupacions de municipis.” Jesús Burgueño, professor de geografia de la Universitat de Lleida i vicepresident de la Societat Catalana de Geografia, va ser un dels experts que van redactar l'informe Roca. “No ens vam inventar res”, assegura, “ja que la llei del 1987 especificava que la Generalitat impulsaria les fusions i agregacions de municipis a través d'incentius, i deixava clar que si els estímuls no eren suficients s'iniciaria una reforma municipal. La mateixa llei considerava que un municipi no pot ser eficient si no té un mínim de 250 habitants. Això, a Catalunya, és indiscutible.” Considera que la reforma era i és un tema necessari però que la hipocresia política i social va impedir que tirés endavant. Pel que fa a la via francesa, creu que la complexitat legal d'aquest país ho fa molt difícil.

Núria Bosch, que ha dirigit amb Albert Solé l'estudi publicat per l'IEB, està convençuda que les fusions augmentarien la qualitat del servei públic, però entén que és un procés difícil que cal tractar segons cada cas, ja que no és el mateix fusionar municipis amb continuïtat urbana que els pobles petits i aïllats.

Margarida Castanyer es mostra indignada per l'intent de la Generalitat de parar els plans directors urbanístics. “Es parla de replantejar el mapa municipal i prohibim la poca planificació urbanística supramunicipal que hi ha. És d'una incongruència absoluta.”

L'informe Roca i un mal moment

L'Informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya, conegut com l'informe Roca, va aixecar una enorme polseguera amb la seva publicació, tot i que la seva vida va ser efímera i ben aviat va passar a dormir el son dels justos. Jesús Burgueño, un dels redactors, assegura que el moment polític que es vivia el gener del 2001 no va ajudar gaire. “L'informe es va lliurar en el moment en què Pujol nomenava Artur Mas com a successor. L'havia impulsat Duran i Lleida, que no estava passant pel seu millor moment. Va deixar la conselleria i l'informe va quedar al calaix. Es va recuperar en part pel tema de les vegueries en la redacció del nou estatut.” “El món municipal s'hi va posar de cul. Les associacions de municipis ens van dir de tot”, conclou.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Acompanyar vides

Badalona

Nova vida al càmping

Olot
Urbanisme

Els blocs de formigó de la fàbrica Bosser a Sabadell es trauran abans de l’estiu

Sabadell
educació

El 25% de castellà a l’escola, cap a Europa

barcelona

La Jana no ho pot evitar

Mataró
Medi Ambient

L’ACA millorarà amb 1,3 milions la maresma de les Filipines

Viladecans
castellers

Els maduixots marxen de Pineda per instal·lar-se a Palafolls

PINEDA DE MAR
societat

Calella ofereix una llar a dones grans en situació de sense llar

calella

Els ‘aces solidaris’ de Banc Sabadell acumulen més de 400.000 euros des de la posada en marxa el 2008