La Batalla de l'Ebre en el record

Aquests dies ha fet 75 anys de l'inici dels bom­bar­de­jos de l'avi­ació fei­xista ita­li­ana, al ser­vei de Franco, sobre les ciu­tats cata­la­nes. Tor­tosa i Flix foren les més afec­ta­des del sud del país, amb cen­te­nars de vícti­mes i des­trucció de part del seu tei­xit urbà. Cal afe­gir-hi que, un any després, esde­vin­drien, pri­mera línia de foc de la Bata­lla de l'Ebre, amb Gan­desa, Vilalba, Pinell, Cor­bera, la Fata­re­lla i altres. Històrica­ment, les comar­ques de l'Ebre, per la seva con­dició fron­te­rera al llarg del riu, han estat les que han patit més direc­ta­ment les con­seqüències de les con­fla­gra­ci­ons mili­tars, espe­ci­al­ment des del segle XVIII ençà. Entre el 1937 i el 1939, fou més d'un any de guerra directa sobre el ter­ri­tori entre bom­bar­de­jos, trin­xe­res, esco­me­ses per un i altre bàndol, i milers de morts. A més, al final, molts de pobles de la Terra Alta i la Ribera d'Ebre havien que­dat des­truïts i una ter­cera part de Tor­tosa total­ment ender­ro­cada, fins al punt que hom es plan­teja si calia recons­truir-la o, com es féu a Cor­bera d'Ebre, dei­xar les runes del casc antic i edi­fi­car-la de nou als eixam­ples.

En aca­bar la guerra es varen bas­tir monu­ments recor­da­to­ris, no tant de la bata­lla com de la victòria mili­tar del dic­ta­dor sobre la República; el monòlit aixe­cat al lloc des d'on comanda la bata­lla el gene­ral Franco, al coll del Moro, amb el monu­ment al mig del riu a Tor­tosa, en són les mos­tres més cone­gu­des i sig­ni­fi­ca­ti­ves. Avui, però, el coll del Moro, a Gan­desa, és noti­cia des de la pers­pec­tiva de la pau; pels tre­balls d'orde­nació i museïtzació que s'estan rea­lit­zant per habi­li­tar un parc cul­tu­ral amb un museu arqueològic recu­pe­rant les res­tes ibèriques i infor­mant sobre la tribu dels iler­ca­vons. L'acció dels ven­ce­dors fran­quis­tes establí, fins i tot, una dis­cri­mi­nació entre les vícti­mes, amb espec­ta­cu­lars monu­ments fune­ra­ris, com el dedi­cat als morts del terç de Reque­tes als afo­res de Vilalba, men­tre que els ossos dels com­ba­tents repu­bli­cans s'ana­ven fonent amb el terra igno­rats per tot­hom. D'ençà de la res­tau­ració de la democràcia, s'ende­ga­ren ini­ci­a­ti­ves, tímides al prin­cipi i més potents en els dar­rers anys, per recu­pe­rar la memòria de la Bata­lla de l'Ebre amb una visió que es pretén més objec­tiva i, sobre­tot, huma­nitària.

Aquesta tasca ha estat ori­en­tada en paral·lel des de dues ins­ti­tu­ci­ons: COMEBE (Con­sorci Memo­rial dels Espais de la Bata­lla de l'Ebre) i CEBE (Cen­tre d'Estu­dis de la Bata­lla de l'Ebre). La pri­mera, dig­ni­fi­cant els espais on es produí la bata­lla (Cor­bera, Ser­res de Pan­dols i Cavall, cruïlla de Cam­po­si­nes, Pinell, la Fata­re­lla, Batea...), a més de diver­sos cen­tres d'inter­pre­tació que es refe­rei­xen a aspec­tes con­crets repar­tits a diver­sos llocs. La segona, bas­tint un impor­tant museu a l'edi­fici del que foren les esco­les velles de Gan­desa on, a més de la crònica de com fou la Bata­lla de l'Ebre, es mos­tren objec­tes mili­tars, roba i ele­ments de la vida quo­ti­di­ana dels com­ba­tents i habi­tants de la zona.

Gent d'arreu del país comença a situar la Bata­lla de l'Ebre com un cen­tre d'interès i, en certa manera, com un punt de pere­gri­nació per recu­pe­rar sobre els ter­renys històries rebu­des dels vells de la casa durant els anys de la dic­ta­dura. És impor­tant perquè aquests llocs no tenen el caràcter turístic i fes­tiu de l'excursió de cap de set­mana. El silenci i el res­pecte amb què per­so­nes de totes les edats pas­se­gen per les runes de la Cor­bera Vella, la necròpolis de Cam­po­si­nes, la cota 705 de la serra de Pan­dols, o escol­ten els audi­o­vi­su­als de la Bata­lla de l'Ebre a Gan­desa són el tes­ti­moni que ha aco­llat la consciència col·lec­tiva que fets com aquests no es poden repe­tir mai més.