energia
El govern planeja un gran dipòsit de gas a la conca salina
El nou Pla de l'Energia no en determina el lloc però un estudi considera idònies les mines de Cardona
L'eòlica continua sent l'alternativa energètica de futur fins al 2020
El govern català considera estratègic disposar a Catalunya d'un gran dipòsit subterrani de gas que funcioni com una reserva de seguretat en cas de contingències, tal com estableix la llei pel que fa als hidrocarburs. Tot i que està a punt d'entrar en servei un dipòsit de 1.300 milions de m³ sota el mar a 22 quilòmetres de la costa d'Alcanar, la planificació estatal inclou nous dipòsits subterranis en les cavitats que la transportista Enagas va sondejar entre Reus i Riudoms, en un altre jaciment submarí batejat amb el nom de Daurada a la costa de Tarragona, així com a les antigues mines de sal de Cardona. Aquest darrer emplaçament seria, probablement, el lloc planejat per al magatzem de reserva que el govern català inclou en el nou Pla de l'Energia i Canvi Climàtic 2012-2020. El pla que ahir presentava al govern el conseller d'Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, determina la viabilitat de construir el dipòsit a les conques salines sense precisar el lloc, però cal recordar que la Generalitat disposa des de l'anterior govern d'un estudi que reconeix la viabilitat de les mines de Cardona per a un projecte com aquest. L'executiu català considera estratègic disposar d'un gran dipòsit de reserva entre la planta de gasificació del port de Barcelona i la connexió francesa del viaducte de gas natural provinent d'Algèria, que el conseller confia que estigui feta en l'horitzó del pla– s'ha sabut recentment que el viaducte quedarà aturat, de moment, a Hostalric perquè Enagas ha decidit congelar la prolongació en vista de la negativa francesa a construir la connexió a l'altra banda de la frontera.
El nou pla d'energia projecta un estalvi del consum del 20,2%, així com la generació del 20,1% mitjançant fonts renovables, majoritàriament eòlica, biomassa i solar. Pel que fa a l'eòlica, el govern preveu redactar un nou mapa d'implantació a les zones de més intensitat del mestral i la tramuntana. El document proposa assolir una reducció del 25,3% de les emissions de CO2.
CiU afegeix 1.000 MW eòlics més al pla del tripartit
L'energia eòlica continua sent l'aposta de futur entre les energies renovables del nou pla. Si la planificació del govern tripartit preveia centrals eòliques amb una potència global de 3.500 MW fins al 2015, ara se n'afegeixen 1.000 més amb l'horitzó del 2020. Tenint en compte que el govern espanyol acaba de suprimir les primes a l'energia eòlica en una política de retallades que es pot allargar alguns anys, Josep Canós, director general d'Energia, preveu que el desplegament dels 2.500 MW pendents s'haurà de concentrar en el quinquenni 2015-2020, quan l'economia també es trobarà probablement en fase de recuperació, segons ell. L'objectiu del pla és assolir una economia de baixa intensitat energètica –l'augment del PIB amb el mateix consum d'energia– i baixa emissió de carboni. El document també inclou la generació distribuïda d'energia eòlica i solar, de manera que l'autoconsum suposi un canvi de model per al qual, però, caldrà modificar el marc legislatiu i regulador.
