Símbol d'identitat

La història del municipi de Quart està vinculada, al llarg dels segles, a l'elaboració artesanal de la terrissa. Per això, cada any la vila ret homenatge al símbol d'identitat col·lectiva del municipi en la Fira Mercat de la Terrissa Catalana, que aquest any arriba a la vint-i-dosena edició. Un any que arriba carregat de novetats ja que la mostra estrena dates i emplaçament. Torna a la primavera, concretament als dies 5 i 6 de maig, després que els darrers anys s'hagués fet al desembre, i omplirà els carrers propers al Museu de la Terrissa, obert fa aproximadament un any –l'any passat la fira es va fer al local social i en les darreres edicions, al pavelló.

Un altre canvi important és la reducció de la durada de la fira, que passa a ser de tres a dos dies, i del pressupost, que aquest any serà de 35.000 euros. Així mateix, tot i que els organitzadors continuen fidels a la idea que no sigui una fira generalista sinó que giri al voltant de la terrissa, en aquesta edició hi han incorporat dos sectors, també arrelats a Quart, que són la gastronomia local i la jardineria i la decoració.

Amb tot, els visitants –cada any passen per la fira unes set mil persones– podran gaudir de l'art i de les creacions dels mestres terrissers locals, a més del d'una cinquantena d'expositors provinents de l'Estat espanyol i del francès. I tot això es complementa amb activitats alternatives per a tots els públics, algunes de relacionades directament amb el món de la terrissa i la ceràmica i d'altres enfocades als visitants més menuts i al públic en general. En aquest sentit, es podrà gaudir dels habituals i populars tastets de plats cuinats amb estris de terrissa i d'una de les propostes més populars, els tallers. Als ja tradicionals tallers de rakú, de torn i de fangoteràpia s'hi sumen tallers nous com ara un taller de plantes o un de cuina ofert per les cuineres de Sils. També s'ofereix una excursió guiada a punts d'interès terrisser per les Gavarres, passejos en carros i cavalls per anar a conèixer alguna de les terreres de Quart i les portes obertes del Museu de la Terrissa.

Completen l'oferta festiva una cantada d'havaneres, la concentració de tractors, motos i cotxes antics i diferents xerrades. Per presentar aquesta edició de la mostra, l'escultor Bonaventura Ansón ha obsequiat amb el cartell; i per recordar-la, el terrissaire Jesús Prats ha elaborat el càntir commemoratiu. Una forma de campana lacada d'un color verd fosc porta, de nou, a les edicions amb dissenys més atrevits.

El principal fil conductor de la història del poble de Quart al llarg dels segles és l'elaboració artesanal de terrissa. Aquesta activitat és el factor més propi i més ben definit de la identitat de la vila i el que ha donat anomenada al poble fora del seu terme municipal. Els orígens de l'activitat terrissera són, però, força incerts pel que fa a les dates i al nombre de persones que en principi s'hi van dedicar. No obstant això, hi ha un document de l'any 1312, el més antic que s'ha trobat fins ara, que fa referència a la fabricació d'olles a Quart, i, per tant, permet datar l'activitat terrissera de la vila almenys a la baixa edat mitjana.

Són, doncs, prop de set-cents anys d'història, durant els quals l'artesania terrissera local ha experimentat tota mena de canvis i transformacions. És per tot això que aquest gran atractiu turístic de Quart té la seva festa major en el marc de la Fira de Terrissa Catalana, que se celebra al poble des de l'any 1989.