El sector ecològic, contra corrent de la crisi

Les estadístiques diuen que el perfil del consumidor de productes ecològics al nostre país es correspon amb una dona d'uns 40 anys, amb fills i amb un nivell sociocultural i econòmic per sobre de la mitjana. L'Anna no arriba als 40 anys, però en té 37, i tres fills. A casa seva, ella i el seu marit, en Jaume, compren sempre fruites i verdures ecològiques. Les encarreguen directament a un pagès del Berguedà, al qual coneixen personalment i que els porta la cistella fins al seu domicili, a la Floresta (Sant Cugat del Vallès). “Si només mirem els euros, ens surt un pèl més car, però nosaltres pensem que també estem invertint en salut”, afirma en Jaume.

Més enllà de les fruites i verdures, l'Anna, en Jaume i els seus fills també consumeixen puntualment altres productes ecològics, com ara embotits i formatges, i acostumen a fer-se el pa a casa. La família encaixaria, doncs, amb el consumidor tipus que dibuixen les estadístiques, però un passeig per la fira de productes ecològics Biocultura –que se celebra aquest cap de setmana al Palau Sant Jordi de Barcelona– permet constatar que l'interès i el gust per aquests productes han traspassat les barreres generacionals.

La Cristina té 28 anys i ja en fa quatre que visita Biocultura amb la seva mare, la Núria, de 55. “Ens agrada molt tot el que és natural; vas provant coses noves i veus que tenen més bon gust”, explica la Núria. Amb tot, reconeixen que la butxaca no sempre els permet consumir productes ecològics. “Mengem molta verdura, però, encara que ens agradaria, no és ecològica”, lamenta la Cristina.

Mentre la majoria dels sectors econòmics s'enfonsen amb la crisi, la producció d'aliments ecològics certificats no només resisteix, sinó que creix a un ritme de l'11,7% de facturació anual a l'Estat espanyol. “Encara hi ha un potencial de creixement enorme”, sosté la directora de Biocultura, Ángeles Parra. Tot i que l'Estat espanyol és el que més superfície dedica a la producció ecològica a la Unió Europea, i el sisè a escala mundial (1,7 milions d'hectàrees l'any 2010), la despesa per càpita en aquests aliments no arriba als 20 euros anuals (905 milions de facturació total). “A Suïssa, la despesa per habitant és de 130 euros l'any”, compara Parra.

Andalusia és la comunitat de l'Estat que més superfície destina a l'agricultura certificada, però Catalunya és la capdavantera quant al consum i també en nombre d'indústries agroalimentàries ecològiques. Josep Vilaró va fundar ara fa tres anys Ecoplans Lluçanès, una petita empresa dedicada a l'elaboració ecològica de iogurts i a la distribució d'altres productes a comerços minoristes. “Cada any creixem, però anem a poc a poc”, afirma. La crisi va afectar de ple el sector tèxtil, en el qual treballava i, en perdre la feina, va decidir “tornar als orígens”, a les terres de Riudellots de la Selva on el seu pare feia de pagès. Compra la llet a ramaders de Campllong per elaborar els iogurts i no descarta criar gallines més endavant per produir ell mateix ous ecològics. De moment, són tres persones a l'empresa i van pas a pas. Van començar distribuint iogurts a menjadors escolars de la zona alta de Barcelona i ara ja mantenen converses amb una petita cadena de supermercats.

Des de la costa gallega, l'empresa Algamar va apostar fa setze anys per recol·lectar, assecar i comercialitzar algues silvestres, un producte d'un gran valor nutritiu. “Llavors el consum d'algues a Europa era minoritari”, recorda Clemente Fernández, cofundador de l'empresa. A poc a poc, Algamar ha anat trobant el seu mercat i ara venen a l'Estat espanyol, Portugal, França, Itàlia, Bèlgica i el Regne Unit.

La fira Biocultura reuneix més de 700 expositors, la majoria petites empreses. El sector de l'alimentació representa el 52% de la fira, però també hi són la cosmètica ecològica, les teràpies naturals i el tèxtil.