El català puja en el comerç de les ciutats més castellanoparlants

L'oferta lingüística en català va guanyant terreny, de mica en mica, arreu de Catalunya, especialment a les zones amb uns índexs més baixos de penetració de la llengua. Així es desprèn de l'estudi Ofercat, presentat ahir sobre l'oferta en català en camps com ara l'administració pública, el comerç i els mitjans de comunicació.

L'informe, fet a vint poblacions de Catalunya, situa Olot com la ciutat amb més oferta en català, amb 80 punts sobre un barem de 100 que mesura aspectes com ara la retolació, les comunicacions escrites i la llengua oral d'atenció al públic. A la cua hi ha Santa Coloma de Gramenet, amb un índex de 51. Tot i això, és en aquesta ciutat i en altres de l'àrea metropolitana de Barcelona com ara Cornellà i l'Hospitalet de Llobregat on més ha crescut l'oferta en català.

Tal com explica l'Ofercat (un informe patrocinat per Política Lingüística), l'índex de retolació dels comerços ha passat de 37 punts l'any 2003 a 55 el 2010 a Santa Coloma, mentre que a Olot –amb un percentatge de catalanoparlants molt superior– s'ha passat de 80 a 83 punts. El més destacat, però, és l'evolució en l'ús del català oral en el comerç. També en aquesta ocasió és a Santa Coloma on menys comerciants hi ha que s'adrecin d'entra-da en català als clients, però on més ha augmentat
el nombre de botiguers que parlen en català quan els clients se'ls adrecen
en aquesta llengua.

“L'evolució dels últims anys ha estat positiva per al català”, afirma Joan Solé, coordinador de l'estudi Ofercat. “A les ciutats on hem repetit l'estudi, hem comprovat que l'oferta en català ha crescut”, afegeix. Solé atribueix aquesta tendència al fet que “any rere any augmenta el coneixement del català” de la població i “el poder d'atracció” de la llengua. “Hi ha molts pares no-catalanoparlants que parlen en català amb els
fills, parelles castellanoparlants que l'utilitzen i joves que, tot i tenir el castellà com a llengua materna, han incorporat el català també com a llengua pròpia”, explica Solé.

Tot i això, l'oferta en català és encara lluny de la que hi ha en castellà, sobretot en sectors com ara els mitjans de comunicació. En els àmbits econòmics i de l'oci és on més diferències hi ha en funció de la composició sociolingüística de les poblacions estudiades, mentre que l'oferta més alta en català es dóna en l'administració, l'ensenyament i la
sanitat. Dins de les administracions públiques, la Generalitat i els ajuntaments són els que presenten uns índexs més alts de presència de la llengua. L'administració de justícia està en un nivell intermedi i la de l'Estat obté uns resultats baixos.

Per facilitar-ne la comprensió, l'estudi divideix les vint ciutats analitzades en tres grups: les que ofereixen uns índexs d'oferta en català alts (70 punts o més): Olot, la Seu d'Urgell, Tremp, Manresa, Figueres, Salt, Girona, Tortosa, Lleida, Reus i Terrassa; les que ofereixen índexs intermedis (entre 60 i 70 punts): Mataró, Granollers, Lloret de Mar, Tarragona, Sabadell i Barcelona; i les que ofereixen els índexs més baixos (menys de 60), on hi ha tres ciutats de l'àrea metropolitana de Barcelona: l'Hospitalet de Llobregat, Cornellà i Santa Coloma.