A FAVOR EN CONTRA
Q
R
Els arguments a favor d'una laxitud dels horaris comercials més gran assenyalen sobretot cap a l'increment de les plantilles necessàries. Segons les estimacions de l'Associació Espanyola de Centres Comercials (AECC), només comptant el personal que caldria als 45 centres comercials existents a Catalunya, la quantitat ja puja fins a les 3.700 persones. Javier García-Renedo, president de l'AECC, considera que és antieconòmic que els comerços estiguin tancats, “perquè la gent compra quan li ve de gust i una cosa que no es ven avui, ja no es vendrà mai més”. Per l'Associació de Grans Empreses de Distribució (Anged), “una liberalització més estesa dels horaris comercials atendria les noves demandes de la societat, contrarestaria la caiguda del consum i generaria ingressos en el comerç”. Segons l'Anged, però, “els primers beneficiaris seran els consumidors, que podran gaudir d'una oferta més àmplia de serveis”. “Turistes i ciutadans demanen horaris comercials més flexibles”, sosté i hi afegeix que “s'aconseguiria fer més rendible el turisme que rep Catalunya en festius i el comerç podria competir amb l'oci en la despesa familiar”. Javier Cottet, president de Barnacentre, explica també que “no es pot permetre que es vagin declarant municipis turístics al voltant de Barcelona i mantenir-se impassibles”. Per Manel Casals, del Gremi d'Hotels de Barcelona, els turistes marxen amb la sensació de no haver aprofitat el temps al màxim si de dos dies de visita només poden fer compres un.
Els contraris a la liberalització dels horaris comercials ho veuen com l'amenaça d'un gran gegant que trepitja, aixafa i elimina el petit. Afirmen que el petit i mitjà comerç no es pot permetre mantenir obert a totes hores i que, si es permet tirar-ho endavant, els que en trauran profit seran les grans cadenes d'establiments i els centres comercials. De retruc, això significarà enterrar el tradicional model català que combina els diversos tipus d'establiments. I no solament això sinó que representarà la mort de les botigues distribuïdes pels diversos barris de les ciutats. “Lluitarem fins al final; no pot ser que a Madrid ens desregulin el model català, que funciona i té tota una tradició”, assevera el president de la Fundació Barcelona Comerç, Vicenç Gasca. Com a argument, recorda que a Madrid, on els horaris ja són més flexibles que a Catalunya des de fa temps, s'hi han tancat més establiments i hi ha zones que s'han quedat sense vida comercial. No menys contundent en aquesta batalla és Miquel Àngel Fraile, de la Confederació de Comerç de Catalunya (CCC): “És intolerable que sense posar-hi ni un duro, el govern espanyol vulgui imposar un model d'horaris que augmenta els costos i implica una reconversió, ja que gairebé la meitat dels comerços catalans són familiars i no tenen treballadors.” En aquest “no” aquests comerciants fan pinya amb la Generalitat.
