“No ha respectat ni els morts”
A cada banda de la Jonquera el foc va deixar el rastre del seu pas, al cementiri municipal i en una casa del barri del Prat d'en Malagrava
“No ho havia vist mai, que el foc arribés a entrar al cementiri”, deia ahir amb cara afligida Josep Cobos, un dels treballadors municipals de la Jonquera que ahir s'afanyaven a tornar a posar en ordre el recinte. Les làpides ennegrides i els vidres trencats per l'escalfor al davant dels nínxols evidencien la virulència de les flames. Equipats amb motoserres, els treballadors s'apressaven a retirar les restes cremades dels arbres i arbustos del conjunt. “Ho teníem tot molt verd i arreglat”, insistia Josep Cobos.
El cementiri de la Jonquera està situat a la part oest del nucli, just a l'altra banda de l'autopista i l'N-II. A l'altre costat del poble, a l'est i al sector del Prat d'en Malagrava, hi ha els últims habitatges arran del bosc, i allà també hi va cremar una casa. Els dos punts deixen clar que la Jonquera va viure diumenge unes hores enmig de dues llengües de foc. Ahir, el poble ja funcionava amb normalitat, però totes les converses del carrer tractaven dels moments de tensió i nervis del dia anterior. “Amb el fum, no es veia res, era acollonant”, deia un dels jubilats que, asseguts en un banc del carrer principal, comentaven els fets. I, referint-se al cementiri, per certificar que la situació era greu, un vianant comentava: “El foc no ha respectat ni els morts.” Entre els veïns també hi havia gent molt enfadada i que criticava des dels boscos bruts i sense manteniment fins als veïns que tenen un dipòsit de gas i que tampoc netegen el seu terreny, en referència a possibles mals majors.
Tots els testimonis coincidien a afirmar que tot va ser molt ràpid entre l'anunci de l'incendi i l'arribada de les flames a la Jonquera. En un altre grupet de veïns, Joan Faig explicava que té unes dues-centes oliveres i una barraca on guarda una quinzena de gossos de caça, al sector dels Carols, també a la part oest del municipi però ja als afores. Diumenge estava fent el vermut quan va arribar l'avís del foc, i, amb un 4x4, ell i el seu fill van córrer a salvar els gossos. “En dos minuts ja vam tenir el foc a tocar, i sort que no vam tornar pel mateix camí, vam tirar amunt”, deia Faig. Coneixedor de les pistes de terra, aquest caçador va poder salvar els seus gossos dirigint-se a Agullana. Quan va ser allà, però, va quedar encallat perquè la progressió del foc ja havia obligat a tallar la carretera cap a la Jonquera. “Vaig sortir a les dues i vaig tornar a dos quarts de deu”, deia Faig. Ahir va anar ben aviat a mirar les seves oliveres. “N'hi ha vint-i-cinc o trenta que estan a terra; algunes de centenàries, cuidades, amb troncs monumentals i en un camp llaurat i net, però que no han resistit el foc”, deia Joan Faig.
“En un quart d'hora el foc va ser aquí”
Al carrer Prat d'en Malagrava hi ha les últimes cases de la Jonquera per la banda est del municipi, arran del bosc. A la casa de la fotografia hi vivien Maria Santos i el seu home, que han perdut l'habitatge i ara s'han traslladat amb els fills. Ahir Maria Santos explicava que el foc li va entrar a la casa per la part del darrere, on hi havia una barraca de fusta. Amb mànegues d'aigua, el seu fill, Andrés Lopez –que viu a la casa del costat–, altres familiars i veïns del barri van fer el que van poder, però en va. “Els bombers estaven ocupats en altres llocs, quan van arribar ja era massa tard”, deia la Maria Santos. El foc no va anar més enllà i no va afectar les cases veïnes, però els veïns del carrer van ser desallotjats fins a dos quarts de vuit del vespre. “Era molt ràpid, en un quart d'hora o mitja hora el foc ja havia arribat del Pertús fins aquí”, explicava Andrés Lopez. Dins del garatge hi ha quedat el cotxe, totalment destruït, que va fer que el foc s'apoderés més ràpidament de la casa.
Ahir la Policia Municipal mantenia precintat l'accés a l'habitatge i Maria Santos esperava el pèrit que hi havia d'anar a avaluar els danys.
