Societat

Els evacuats dels càmpings tornen a les seves vacances

Elogien l'organització i els voluntaris de Figueres, que els van atendre fins a l'últim detall

Els 120 nens alemanys que eren a Albanyà van traslladar-se a Sant Pere Pescador ahir a la tarda

A les 250 per­so­nes que van pas­sar la nit de dilluns al pavelló de Figue­res, eva­cu­a­des de dos càmpings, no els va fal­tar de res. Par­lant amb algu­nes d'elles, tot eren elo­gis cap a l'orga­nit­zació. En tot cas, els va fal­tar l'únic que els volun­ta­ris figue­rencs no podien ofe­rir-los: tor­nar als seus càmpings i repren­dre les seves vacan­ces. Com a molt, alguna àvia es quei­xava que no havia dor­mit bé, tot i dis­po­sar d'un llit que li va ins­tal·lar la Creu Roja. Però, és clar, eren més de 200 per­so­nes dor­mint en mata­las­sos al terra del pavelló. Per més que esti­guin acos­tu­mats a anar de càmping, no s'assem­blava a les seves cara­va­nes i ten­des, i no tenien el cel a sobre, sinó el sos­tre del pavelló. A més, com que el fum a la nit era sobre Figue­res, no van poder obrir les fines­tres, i hi feia molta calor.

Però ahir ningú no estava per quei­xes, més aviat tot eren elo­gis. “Ens trac­ten molt i molt bé, i és una sen­sació estra­nya, perquè nosal­tres no ens sen­tim vícti­mes”, expli­cava ahir Paul van der Sluis, un turista holandès que era a Albanyà amb la seva dona i la seva filla. Com la resta de cam­pis­tes, no va tenir sen­sació de perill, mal­grat la intensa fumera i les ordres de con­fi­na­ment. “Tot­hom és molt ama­ble”, deia, mig sorprès. A l'hora de dinar ser­vei­xen ama­nida de pasta amb tonyina i, de segon, sal­sit­xes o pollas­tre. Una turista ale­ma­nya és estric­ta­ment vege­ta­ri­ana. Els volun­ta­ris li diuen que ho han de saber amb ante­lació i en pre­nen nota.

Expli­quen els volun­ta­ris que en el sopar de la nit ante­rior “es van colar indi­gents” amb l'adhe­siu d'“eva­cuat” engan­xat a la samar­reta. Ningú no en va fer cas, però. Enmig d'un des­as­tre –el de l'incendi– és clar que n'hi ha un altre que hi és tot l'any: la pobresa, que malau­ra­da­ment sem­bla que s'estén.

Durant el dia, i en grups de vint, els cam­pis­tes eva­cu­ats van poder anar a la pis­cina muni­ci­pal –ben bé al cos­tat del pavelló– a refres­car-se. Alguns es van ani­mar a visi­tar el Museu Dalí. Si hem de jut­jar per com els van trac­tar, tor­na­ran a Figue­res. A les set de la tarda, el grup de 120 nens ale­manys que eren en un càmping d'Albanyà can­vien de lloc de vacan­ces i els tras­lla­den a Sant Pere Pes­ca­dor. La resta reben final­ment la gran notícia: poden tor­nar al seu càmping, perquè s'ha aixe­cat el con­fi­na­ment. Con­ti­nuen les vacan­ces.

Flames malèfiques i un arbre amb una cigarreta

Els nens evacuats van plasmar la seva experiència –o el que havien sentit– en dibuixos que van decorar una paret del pavelló. En la majoria, els bombers estan somrient –en aquest que mostrem concretament, no– i les flames no tenen expressió. En aquest dibuix, sí, i no podia ser d'una altra manera, la flama té cara de dolenta. En aquest cas, l'autor del dibuix va afegir a l'arbre somrient una cigarreta a la boca. A aquest pas, hauran de canviar els missatges dels paquets de tabac: en comptes de “fumar mata” hauran de posar “llençar una burilla pot cremar un bosc”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.