El Vaticà s'equivoca i volia beatificar un republicà
La família de Josep Pla Arasa, de Santa Bàrbara, ha hagut de demostrar que el seu pare no era capellà i que no va morir en la Guerra Civil
Casualment un mossèn del mateix poble es deia igual
Una família de Santa Bàrbara ha hagut de demostrar davant el Vaticà que el seu pare, Josep Pla Arasa, no era capellà i que no va morir durant la Guerra Civil, per evitar així la seua beatificació. L'embolic va començar fa uns tres mesos, quan l'oficina del Vaticà va contactar amb la seua filla, Pepita Pla, que assegura que el seu pare era republicà i que va ser empresonat pels franquistes a Saragossa i Madrid. “Em van trucar per telèfon i primer vaig pensar que era una broma”, explica aquesta veïna de Santa Bàrbara a l'agència Efe. “La primera vegada els vaig penjar de males maneres, però després van contactar amb mi a través del mossèn del poble”, diu Pla. I és que la casualitat ha fet que al mateix municipi, on Arasa és un cognom molt comú, hi convisquessin dos Josep Pla Arasa, tot i que el mossèn que va morir l'11 de setembre del 1936 era més conegut com mossèn Flores. Aquest darrer és el que realment el Vaticà vol beatificar, així com mossèn José Tarín (també de Santa Bàrbara), tots dos de l'orde dels operaris, que va ser fundat per mossèn Manuel Domingo i Sol.
La família del Josep Pla republicà ha hagut d'aportar les partides de naixement dels fills (posteriors al 1936) i la de defunció del seu pare. “Per sort ho hem pogut solucionar, però hem hagut de demostrar que el meu pare va tenir família, que no tenia res a veure amb l'Església i que nosaltres vam nàixer després de la Guerra Civil”, assenyala la filla, alleujada de l'embolic que han viscut els darrers mesos. De fet, el mossèn de Santa Bàrbara ha fet d'intermediari entre la família i el Vaticà per aclarir la situació, i ha estat el responsable de verificar la documentació. “El meu pare era republicà, però no dels fanàtics; era un bon home”, explica la seua filla.
Aquesta no és la primera vegada que confonen Josep Pla amb el mossèn. “Recordo que quan era petita, davant l'església del poble hi havia un cartell amb un llistat dels nacionals que van matar a la guerra on figurava el nom del meu pare, i ell sempre em deia: «No sóc jo.»”
Vides paral·leles
Segons la investigació, els dos homes van tenir vides paral·leles: tots dos eren originaris de Santa Bàrbara i van viure a Saragossa i Madrid. Per la seua banda, Pla Arasa va tornar a Santa Bàrbara després de la Guerra Civil. Era ferrer de professió i va participar en la construcció de la bastida on van pujar el dictador Francisco Franco durant la seua visita a les Terres de l'Ebre. “Era molt treballador i tenia fama de molt bona persona”, diu la seua filla.
Pel que fa al procés de beatificació del mossèn, es remunta al 1948, quan l'orde dels operaris va iniciar l'estudi dels religiosos desapareguts durant la Guerra Civil Espanyola amb l'objectiu que fossin beatificats. Després de l'equivocació el Vaticà continua els tràmits, que hauran de ser aprovats per la comissió de cardenals.