Societat

El Vaticà s'equivoca i volia beatificar un republicà

La família de Josep Pla Arasa, de Santa Bàrbara, ha hagut de demostrar que el seu pare no era capellà i que no va morir en la Guerra Civil

Casualment un mossèn del mateix poble es deia igual

Una família de Santa Bàrbara ha hagut de demos­trar davant el Vaticà que el seu pare, Josep Pla Arasa, no era capellà i que no va morir durant la Guerra Civil, per evi­tar així la seua bea­ti­fi­cació. L'embo­lic va començar fa uns tres mesos, quan l'ofi­cina del Vaticà va con­tac­tar amb la seua filla, Pepita Pla, que asse­gura que el seu pare era repu­blicà i que va ser empre­so­nat pels fran­quis­tes a Sara­gossa i Madrid. “Em van tru­car per telèfon i pri­mer vaig pen­sar que era una broma”, explica aquesta veïna de Santa Bàrbara a l'agència Efe. “La pri­mera vegada els vaig pen­jar de males mane­res, però després van con­tac­tar amb mi a través del mossèn del poble”, diu Pla. I és que la casu­a­li­tat ha fet que al mateix muni­cipi, on Arasa és un cognom molt comú, hi con­vis­ques­sin dos Josep Pla Arasa, tot i que el mossèn que va morir l'11 de setem­bre del 1936 era més cone­gut com mossèn Flo­res. Aquest dar­rer és el que real­ment el Vaticà vol bea­ti­fi­car, així com mossèn José Tarín (també de Santa Bàrbara), tots dos de l'orde dels ope­ra­ris, que va ser fun­dat per mossèn Manuel Domingo i Sol.

La família del Josep Pla repu­blicà ha hagut d'apor­tar les par­ti­des de nai­xe­ment dels fills (poste­ri­ors al 1936) i la de defunció del seu pare. “Per sort ho hem pogut solu­ci­o­nar, però hem hagut de demos­trar que el meu pare va tenir família, que no tenia res a veure amb l'Església i que nosal­tres vam nàixer després de la Guerra Civil”, asse­nyala la filla, alleu­jada de l'embo­lic que han vis­cut els dar­rers mesos. De fet, el mossèn de Santa Bàrbara ha fet d'inter­me­di­ari entre la família i el Vaticà per acla­rir la situ­ació, i ha estat el res­pon­sa­ble de veri­fi­car la docu­men­tació. “El meu pare era repu­blicà, però no dels fanàtics; era un bon home”, explica la seua filla.

Aquesta no és la pri­mera vegada que con­fo­nen Josep Pla amb el mossèn. “Recordo que quan era petita, davant l'església del poble hi havia un car­tell amb un llis­tat dels naci­o­nals que van matar a la guerra on figu­rava el nom del meu pare, i ell sem­pre em deia: «No sóc jo.»”

Vides paral·leles

Segons la inves­ti­gació, els dos homes van tenir vides paral·leles: tots dos eren ori­gi­na­ris de Santa Bàrbara i van viure a Sara­gossa i Madrid. Per la seua banda, Pla Arasa va tor­nar a Santa Bàrbara després de la Guerra Civil. Era fer­rer de pro­fessió i va par­ti­ci­par en la cons­trucció de la bas­tida on van pujar el dic­ta­dor Fran­cisco Franco durant la seua visita a les Ter­res de l'Ebre. “Era molt tre­ba­lla­dor i tenia fama de molt bona per­sona”, diu la seua filla.

Pel que fa al procés de bea­ti­fi­cació del mossèn, es remunta al 1948, quan l'orde dels ope­ra­ris va ini­ciar l'estudi dels reli­gi­o­sos des­a­pa­re­guts durant la Guerra Civil Espa­nyola amb l'objec­tiu que fos­sin bea­ti­fi­cats. Després de l'equi­vo­cació el Vaticà con­ti­nua els tràmits, que hau­ran de ser apro­vats per la comissió de car­de­nals.

LA FRASE

Hem hagut de demostrar que el meu pare va tenir família i que no tenia relació amb l'Església.
Pepita Pla
FILLA DE JOSEP PLA ARASA


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.