Tres dècades deixant morir Sant Aniol

El gener del 1982 el Cen­tre Excur­si­o­nista de Banyo­les (CEB) va tan­car el refugi de Sant Aniol d'Aguja perquè l'edi­fici s'havia dete­ri­o­rat molt i es temia un acci­dent. Pocs dies després que es sege­lles­sin les por­tes va caure per pri­mer cop una part de la coberta. Des d'ales­ho­res, l'antiga rec­to­ria que havien usat els excur­si­o­nis­tes ha patit un dete­ri­o­ra­ment cons­tant. El mes pas­sat es va regis­trar un nou enfon­sa­ment de la coberta i, atesa l'època de l'any en què estem, l'inci­dent ha tor­nat a fer sal­tar les alar­mes per la inse­gu­re­tat en aquest indret, sens dubte el més visi­tat de l'espai natu­ral de l'Alta Gar­rotxa. L'asso­ci­ació Amics de Sant Aniol d'Aguja s'ha cui­dat de posar més car­tells a tot volt de la ruïna per evi­tar danys per­so­nals i, per enèsima vegada, ha dema­nat ajuda econòmica per sal­var l'edi­fici. Les admi­nis­tra­ci­ons –i fins i tot el Par­la­ment– fan cos­tat a la ini­ci­a­tiva, però de moment, només de paraula.

La intenció dels Amics –inte­grats pel Cen­tre Excur­si­o­nista de Banyo­les (CEB) i les asso­ci­a­ci­ons Terra Aspra, de Mon­ta­gut, i Peu Ale­gre, de Sant Llo­renç de Cer­dans– és con­so­li­dar l'antiga rec­to­ria i tor­nar-la a obrir com a refugi excur­si­o­nista. Estan con­vençuts que, al marge de la seva funció d'aixo­pluc, la seva explo­tació com a lloc per fer men­jars –per exem­ple– seria ren­di­ble atès que Sant Aniol es troba en un punt estratègic del GR-11 (la gran ruta a peu del Cap de Creus a Hon­dar­ri­bia) i anu­al­ment hi pas­sen milers d'excur­si­o­nis­tes d'arreu d'Europa, a part dels visi­tants que hi arri­ben des de Sader­nes.

Les obres més urgents –cal­cu­len– pugen a uns 300.000 euros. Els ajun­ta­ments de Mon­ta­gut i Oix (Sant Aniol és dins del terme d'aquest muni­cipi), Maçanet de Cabrenys, Morellàs, Sant Llo­renç de Cer­dans i Albanyà s'han com­promès a col·labo­rar. El con­sorci de l'Alta Gar­rotxa també els dóna suport, però –immers en una forta crisi– els seus recur­sos són molt limi­tats. En vista d'aquest pano­rama, han deci­dit inver­tir els pocs diners que han reco­llit –en rifes, con­certs i venda de samar­re­tes, així com les quo­tes dels 300 socis de l'enti­tat– a reforçar alguns murs i evi­tar que cai­gui tot. Els joves d'un camp de tre­ball començaran a pujar-hi mate­rial aquest estiu.