De qui és l'or?

L'or olímpic aconseguit a Londres 2012 en taekwondo és i serà només d'en Joel González. Però sembla que ara tothom vol la paternitat de la medalla i Figueres i Vilafant pugnen per tenir el protagonisme. El cas és que en Joel va anar a escola a Figueres i hi està empadronat. I, fins i tot, fa poc va participar en un anunci promocional de la capital altempordanesa. Però no és menys cert que el jove fa molta vida a Vilafant i el gimnàs on entrena, del seu pare, és també en aquest municipi. Per tant, tots dos municipis tenen tot el dret a dir que és figuerenc, en un cas, i vilafantenc, en l'altre.

També és comprensible que tothom vulgui fer el seu reconeixement al jove taekwondista i homenatjar-lo. És normal. Ell és un dels 25 catalans que han tornat a casa amb medalla, i l'únic que ho ha fet amb l'or. De fet, fins i tot va ser a l'acte d'il·luminació de la basílica de Castelló en record de les víctimes del foc de l'Alt Empordà, i es va poder veure l'estima que li té la comarca amb el fort aplaudiment que es va endur. L'èxit d'en Joel a Londres i els que ja acumula, tot i que només té 22 anys, es mereixen tots els reconeixements. I, per exemple, el PP figuerenc també s'hi va afegir entrant una instància a l'Ajuntament per demanar que es vagi més enllà i que la comissió del nomenclàtor de la ciutat atorgui una medalla al mèrit esportiu.

Però, cal aquesta competència? Era necessari fer dos actes que al final tenen el mateix objectiu, un a Vilafant i un a Figueres, per reconèixer-li aquest triomf amb tant pocs dies de diferència? Vilafant va fer el seu reconeixement el cap de setmana, i González va ser rebut pels veïns i va rebre la medalla de la ciutat de mans de l'alcaldessa, Consol Cantenys. També Figueres farà un homenatge a González, avui mateix, a la plaça de l'Ajuntament.

Ningú oficialment admet que hi hagi cap discrepància en aquest tema. Però el cert és que els dos actes es preparaven de manera simultània, es van anunciar el mateix dia i, fins i tot, hi ha hagut trucades entre els dos ajuntaments per mirar de fer alguna cosa conjunta, però sense acord. No hauria estat més lògic fer-ne un de sol en l'àmbit de la comarca, potser?

No és l'únic cas. L'últim va ser amb Maverick Viñales, entre Roses i Palau-saverdera. I també durant temps es va esmentar de manera indistinta el tennista Tommy Robredo, “el d'Olot” i “el d'Hostalric”. En el cas d'en Joel, és de bon resoldre. Si el problema és com l'anomenem els mitjans, si “el vilafantenc” o el “figuerenc”, entre tots podríem deixar-ho en el campió “altempordanès”. I així, tothom content!