Societat

Un Puig i Cadafalch de tots

Argentona compra finalment la casa d'estiueig de l'arquitecte modernista, en ple centre històric del municipi, per transformar-la en un espai d'interpretació del personatge

«S'ha assolit una fita històrica i hem aconseguit per al poble d'Argentona un llegat patrimonial de gran valor.» L'alcalde d'Argentona, Ferran Armengol, és un home feliç aquests dies després que a principis d'agost es formalitzés un dels acords més complexos amb què s'ha hagut d'enfrontar el municipi: la compra de la casa d'estiueig de Josep Puig i Cadafalch, declarada Bé Cultural d'Interès Nacional. Anys de litigis amb la propietat, que es va aconseguir reconduir en una entesa cordial, han facilitat la venda al municipi per part de la besnéta de l'arquitecte modernista, Núria Riera, pel preu de 422.000 euros que el consistori haurà d'abonar en còmodes terminis. El llarg via crucis per a l'edifici, en un estat d'evident decadència, va tenir el punt àlgid a principis de l'any 2011 quan des de la societat civil –i capitanejada per les entitats Natura i Centre d'Estudis Argentonins (CEA)– es va concretar una demanda ciutadana per resoldre el futur incert de l'immoble, protagonista trist en els darrers temps d'episodis d'ensorrament d'alguns dels elements arquitectònics.

L'adquisició de l'edifici, però, és tan sols el primer pas d'un llarg camí per condicionar un espai que encara trigarà uns anys a poder ser visitable. L'objectiu inicial és fer-ne un centre d'investigació i interpretació de l'obra del personatge, perquè l'interior de l'edifici amaga una esplèndida arquitectura i distribució dels espais familiars amagats, de moment, al públic. També està previst traslladar-hi l'àrea de Cultura de l'Ajuntament per optimitzar la que ja es preveu milionària inversió en restauració.

Tres edificis

Argentona és un municipi de l'interior del Maresme a tocar de Mataró, on va néixer Josep Puig i Cadafalch l'any 1867. L'avi patern de l'arquitecte, que ja tenia una casa a la plaça de Vendre, va adquirir a principis del segle XIX les dues que li eren veïnes. Entre els anys 1897 i 1905 Puig i Cadafalch acabaria de donar forma a un casalot amb jardí fins i tot i amb un coronament emmerletat. Una pèrgola de fusta en un dels extrems de la casa que donava directament al carrer i que es va haver de treure per perill que caigués és un dels exemples de la singularitat constructiva de l'immoble. En el seu retir durant els mesos de més calor, Puig i Cadafalch va dissenyar altres projectes vinculats al municipi, com l'ampliació de la casa Garí, els retocs a la casa Galopa o la Torre de l'Aigua. Entre els episodis que més van marcar l'estada de l'arquitecte a Argentona destaca el que va viure durant la declaració de la Guerra Civil. Allà va evitar un primer intent de cremar l'església per part dels exaltats, que, finalment, van destruir el temple.

El Maresme es va reconciliar amb el llegat de Puig i Cadafalch l'any 2001 quan se li va dedicar tot l'any amb un programa farcit de conferències i exposicions. La cirereta del pastís, però, va ser la posada en marxa d'una ruta que enllaçava la visita als edificis de Mataró i Argentona i que va permetre als participants accedir a propietats privades que fins llavors havien estat prohibides als ulls públics. L'experiència va rellançar el turisme cultural en un territori històricament garrepa a mostrar el seu patrimoni.

Més fotografies de la casa a l'edició en paper de la revista Presència.

I després, la casa natal

L'èxit assolit a Argentona ha esperonat la reivindicació que fa anys menen els membres de la Plataforma Salvem la Casa de Puig i Cadafalch i que reclama la implicació de l'Ajuntament de Mataró per aturar la degradació de l'edifici on va néixer, una casa de cos ubicada al Carreró. La comissió considera que l'espai s'hauria de transformar en un centre d'estudi de l'arquitecte que permeti mostrar també altres aspectes menys coneguts de la seva polifacètica trajectòria, que també inclou treballs en el camp de l'arqueologia, la política i la investigació. L'entitat no vol que es repeteixi el cas de Miquel Biada, el mataroní que va dur el primer ferrocarril a la ciutat, la casa natal del qual no es va poder conservar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.