Un nou incendi crema 5.500 hectàrees al País Valencià
El foc va afectar sis municipis de la comarca dels Serrans i va fer evacuar 2.000 persones
Nova alarma a l'interior de València
El fort vent de ponent va dificultar els treballs d'estabilització
El foc torna a acarnissar-se amb el País Valencià. Quan a penes han passat dos mesos dels dos incendis que es van declarar a Cortes de Pallars (la Vall de Cofrents) i Andilla (els Serrans) i que van cremar més de 50.000 hectàrees, les flames tornen a deixar un panorama desolador en la geografia valenciana.
L'últim incendi, que es va iniciar cap a les quatre de la vesprada de diumenge passat en una zona de matolls propera a la central elèctrica de Xulella (els Serrans), ha cremat 5.500 hectàrees, segons les primeres estimacions ofertes per la Conselleria de Governació a última hora d'ahir.
En el tancament d'aquesta edició, el conseller Serafín Castellano donava per estabilitzat el foc, després d'una jornada molt complicada a causa de les difícils condicions climàtiques, sobretot per les fortes ratxes de vent de ponent, que van empènyer les flames ràpidament fins a crear un front de deu quilòmetres, el fum del qual va ser visible des de les Illes.
La virulència del foc va obligar a desallotjar unes 2.000 persones de Xulella, però també de Xestalgar i Pedralba, que amb Sot de Xera, Bugarra i Casinos eren les poblacions afectades per l'incendi. També va ser necessari tallar vuit carreteres a la zona.
Mentrestant, s'intentava apagar les flames amb un gran desplegament de mitjans aeris i terrestres. En les tasques d'extinció hi van treballar unes sis-centes persones, distribuïdes en 42 mitjans aeris i 31 de terrestres, entre els quals hi havia la unitat militar d'emergències, desplaçada a la zona a última hora de diumenge, i diversos dispositius del Ministeri d'Agricultura.
Amb l'incendi estabilitzat, la prioritat per als treballadors que es mantenien sobre el terreny la passada nit era segellar el perímetre i refredar la zona cremada. “Queden alguns punts calents i amb el vent de ponent que bufa no podem descuidar-nos”, explicava Castellano. Pel que fa a les causes, el conseller va afirmar que els tècnics de la Guàrdia Civil i la conselleria investigaven diverses hipòtesis, entre elles que poguera haver estat provocat. El també secretari general del PPCV va detallar que les flames havien cremat sobretot massa forestal –matolls i pinar– ja reforestada després del gran incendi que el 1994 va devastar la zona. El foc ha castigat altre cop una de les dues comarques afectades pels incendis de final de juny, que van arrasar 48.000 hectàrees, a l'interior de València. També ha tornat a provocar les crítiques de l'oposició i dels ecologistes, que insisteixen que aquests sinistres es podrien evitar invertint més en prevenció.
LES XIFRES
LA FRASE
L'estiu més calorós i la comarca més seca
Amb la incògnita de saber quina causa va motivar l'incendi –Governació estudiava diverses hipòtesis–, a la ràpida propagació del foc hi va contribuir el mateix fenomen que va fer extremament devastadors els primers incendis de l'estiu: temperatures per damunt dels trenta graus, una humitat inferior al 30% i ratxes de vent de més de 30 quilòmetres per hora. Un autèntic còctel molotov.
A aquesta circumstància, a què s'aferrava el conseller per desviar l'atenció de les crítiques pel retard en l'actuació i les retallades en prevenció de foc i manteniment dels espais naturals, s'hi afegeix la dada que ahir oferia el responsable d'Aemet a València, Jorge Tamayo. I és que la comarca dels Serrans ha sigut la que més calor ha patit aquest estiu, que passarà a la història com el segon més calorós des del 1950, i on menys ha plogut.