L'aiguat de la solidaritat

En època de crisi i desànim gene­ral –a banda de la qüestió naci­o­nal–, mirar enrere et dóna pers­pec­tiva i per­met no mag­ni­fi­car situ­a­ci­ons. Això és el que ha pas­sat aquest últims mesos, però sobre­tot dies, entre els veïns de diver­sos muni­ci­pis del Vallès, quan han pogut com­pro­var amb docu­ments, imat­ges i vídeos els efec­tes del des­as­tre que va pro­vo­car el devas­ta­dor aiguat de la nit del 25 de setem­bre del 1962. Han pas­sat cin­quanta anys, però la mul­ti­tud de tes­ti­mo­nis reco­llits aquests dies ens per­me­ten viure aque­lla nit tràgica com si l'haguéssim vis­cuda tots en pri­mera per­sona. Bar­ris obrers d'auto­cons­trucció al cos­tat de rius i rie­res devas­tats a Ter­rassa, Rubí, Mont­cada i Rei­xac i Sant Quirze de Vallès; cot­xes, auto­bu­sos, arbres, ponts i vies del tren arros­se­gats per la força de les riua­des... i, sobre­tot, la pèrdua de cen­te­nars de vides huma­nes, dei­xen gai­rebé en anècdota la crisi econòmica actual, mal­grat que l'alcalde de Saba­dell, Manuel Bus­tos, com­parés ahir aquell moment amb l'actual per apel·lar a l'espe­rit de la gent per sor­tir del que qua­li­fica de “tsu­nami econòmic”. Totes aques­tes imat­ges es van poder veure ahir en els actes de com­me­mo­ració orga­nit­zats a les pobla­ci­ons afec­ta­des, pre­ce­dits pels minuts de silenci en home­natge a les vícti­mes en diver­sos indrets com ara a Ter­rassa (327 morts) i Rubí (260 morts).

El con­se­ller de Ter­ri­tori, Lluís Reco­der, va recor­dar en l'ofrena flo­ral al mau­so­leu de les vícti­mes que es va fer anit al cemen­tiri de Ter­rassa després d'un con­cert del Cor Mont­ser­rat, que, si mai tornés a pas­sar una catàstrofe sem­blant, tot i adme­tre que els efec­tes no serien tan devas­ta­dors, no s'hau­rien de per­dre mai els valors de “la soli­da­ri­tat, la huma­ni­tat i la soli­da­ri­tat” que es van viure el 1962. Uns valors que van recórrer, sim­bo­lit­zats amb tor­xes, ahir al ves­pre els car­rers del barri de Rubí nas­cut arran de la catàstrofe i que té el nom de la nit fatídica: Vint-i-cinc de Setem­bre. Els mesos que vénen con­ti­nu­a­ran els actes, les con­ferències, les expo­si­ci­ons i la pre­sen­tació de lli­bres i mate­rial inèdit sobre la catàstrofe per posar de mani­fest les misèries d'una admi­nis­tració fran­quista que havia girat l'esquena a la classe obrera immi­grada a Cata­lu­nya.