L'aiguat de la solidaritat

En època de crisi i desànim general –a banda de la qüestió nacional–, mirar enrere et dóna perspectiva i permet no magnificar situacions. Això és el que ha passat aquest últims mesos, però sobretot dies, entre els veïns de diversos municipis del Vallès, quan han pogut comprovar amb documents, imatges i vídeos els efectes del desastre que va provocar el devastador aiguat de la nit del 25 de setembre del 1962. Han passat cinquanta anys, però la multitud de testimonis recollits aquests dies ens permeten viure aquella nit tràgica com si l'haguéssim viscuda tots en primera persona. Barris obrers d'autoconstrucció al costat de rius i rieres devastats a Terrassa, Rubí, Montcada i Reixac i Sant Quirze de Vallès; cotxes, autobusos, arbres, ponts i vies del tren arrossegats per la força de les riuades... i, sobretot, la pèrdua de centenars de vides humanes, deixen gairebé en anècdota la crisi econòmica actual, malgrat que l'alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, comparés ahir aquell moment amb l'actual per apel·lar a l'esperit de la gent per sortir del que qualifica de “tsunami econòmic”. Totes aquestes imatges es van poder veure ahir en els actes de commemoració organitzats a les poblacions afectades, precedits pels minuts de silenci en homenatge a les víctimes en diversos indrets com ara a Terrassa (327 morts) i Rubí (260 morts).

El conseller de Territori, Lluís Recoder, va recordar en l'ofrena floral al mausoleu de les víctimes que es va fer anit al cementiri de Terrassa després d'un concert del Cor Montserrat, que, si mai tornés a passar una catàstrofe semblant, tot i admetre que els efectes no serien tan devastadors, no s'haurien de perdre mai els valors de “la solidaritat, la humanitat i la solidaritat” que es van viure el 1962. Uns valors que van recórrer, simbolitzats amb torxes, ahir al vespre els carrers del barri de Rubí nascut arran de la catàstrofe i que té el nom de la nit fatídica: Vint-i-cinc de Setembre. Els mesos que vénen continuaran els actes, les conferències, les exposicions i la presentació de llibres i material inèdit sobre la catàstrofe per posar de manifest les misèries d'una administració franquista que havia girat l'esquena a la classe obrera immigrada a Catalunya.