La retallada de la UE deixarà sense opció el corredor central
Els països rics aprimen d'un 30% els fons per a xarxes transeuropees i obligaran a descartar del tot projectes sense gaire rendibilitat
Per a l'eix mediterrani caldrà captar més inversors privats, que exigeixen guanys “clars”
La retallada de les ajudes que volen imposar els socis rics de la Unió Europea (UE) reduirà d'un 30% els fons que s'havien previst per finançar les xarxes transeuropees de transport. Però, en comptes de perjudicar el corredor ferroviari mediterrani, això podria fins i tot afavorir-lo, perquè obligarà a prioritzar molt els projectes que es construeixen, captar més inversió privada i descartar definitivament els que no tinguin una rendibilitat econòmica molt clara. La travessia central dels Pirineus, rebutjada per Brussel·les però que el PP i el PSOE intenten ressuscitar, es quedarà ara sense cap possibilitat de tirar endavant, segons les fonts consultades.
Com Catalunya, el nord d'Europa vol limitar la seva solidaritat amb algunes regions de l'Estat i tancarà l'aixeta (o gairebé) de les ajudes a Andalusia, Castella-la Manxa, Galícia i Múrcia. Els fons regionals i de cohesió s'aprimaran de més de 22.000 milions d'euros i també les subvencions agrícoles es reduiran, pel cap baix, de 7.500 milions, segons el pressupost comunitari 2014-2020 que ha proposat la presidència de torn xipriota, sota la pressió d'Alemanya, França, el Regne Unit, Àustria, Suècia, Finlàndia i els Països Baixos. La tisorada total als comptes de la UE podria superar els 50.000 milions, i les grans infraestructures i xarxes transeuropees de transport no s'escaparan de les vaques magres.
A falta de diners públics, serà necessari captar força més inversió privada de la prevista, és a dir, seran els mercats que jutjaran quines infraestructures són més rendibles econòmicament, deixant de banda els interessos polítics i basant-se en criteris d'eficiència. El Banc Europeu d'Inversions emetrà project bonds, uns títols de deute públic amb l'aval europeu i ràting triple A (i, per tant, a molt baix interès) per cofinançar només aquelles infraestructures que tinguin un “retorn econòmic i social clar”. Això fa encara més inviables els corredors per a tothom –la versió ferroviària del cafè per a tothom que serveixen a la Moncloa– i beneficia clarament el corredor mediterrani o, com a mínim, aquells trams que permetran als inversors, bàsicament fons de pensions i asseguradores, recuperar els diners d'una manera més ràpida.
Els mercats han tancat la barra lliure d'endeutament barat a Espanya. La UE no pensa pagar un túnel de 50 km per foradar els Pirineus que a Brussel·les els recorda massa els AVE a Conca i Albacete sense passatgers i els aeroports sense avions. Aquest mateix 2012 es farà una prova pilot d'emissió de project bonds només per a deu infraestructures, i el corredor mediterrani té molts números per estar entre les escollides. Catalunya i el País Valencià ja són la quarta regió portuària d'Europa en tràfic de valor afegit (de contenidors), gairebé al mateix nivell que Londres i dels ports conjunts d'Anvers-Rotterdam i Hamburg-Bremen.
L'Eurocambra desactivarà l'intent de PP i el PSOE de ressuscitar-lo
albert segura
A l'aeroport fantasma de Castelló s'hi podria arribar abans en tren que en avió, si l'Eurocambra aprova l'esmena en què el PP i el PSOE demanen fer-hi passar el corredor mediterrani. Populars i socialistes, però, no donen encara per perduda la guerra de la travessia central, tot i el rebuig de la Comissió Europea i dels altres 26 estats membres de la UE, que van donar la raó a Catalunya apostant per prioritzar el corredor mediterrani –de fet, la ministra Pastor es va quedar sola, votant en contra del mapa de prioritats proposat pels experts de Brussel·les.
Aprofitant el tràmit d'esmenes al Parlament Europeu, els eurodiputats socialistes i populars, liderats per l'aragonesa Inés Ayala, han intentat ressuscitar la idea de foradar els Pirineus per esquivar Catalunya: un “projecte d'Estat” que reivindiquen i consideren “viable i oportú”, tot i la despesa faraònica que suposaria, en plena crisi, el malbaratament energètic de fer pujar la muntanya els trens de mercaderies, en comptes de fer-los seguir la mateixa Via Augusta dels romans. Però tot apunta a que la comissió de Transports tombarà la seva proposta les setmanes vinents i que el ple d'Estrasburg hi votarà en contra el primer trimestre de l'any que ve.