El canal que va dur el progrés

Hi va haver una època en què la gent ren­tava la roba, es banyava i jugava a la vora del canal de la Infanta. Hi va haver una època en què era la font d'aigua per a unes 3.000 hectàrees de camps de rega­diu des de Molins de Rei fins a Bar­ce­lona, pas­sant per Sant Feliu de Llo­bre­gat, Sant Joan Despí, Cor­nellà i l'Hos­pi­ta­let de Llo­bre­gat. D'aquests anys de bonança poca cosa queda més que el record dels més grans, una àmplia bibli­o­gra­fia, peti­tes parts al des­co­bert que encara ser­vei­xen per regar i alguns ves­ti­gis de la gran infra­es­truc­tura hidràulica pro­mo­guda pels agri­cul­tors a prin­ci­pis del segle XIX que va mar­car un abans i un després en la història del Baix Llo­bre­gat. La trans­for­mació dels cul­tius de secà en rega­diu, pri­mer, i més tard l'ús dels salts d'aigua per anar ins­tal·lant indústria a la zona van supo­sar una millora de la qua­li­tat de vida dels habi­tants de la zona.

L'equi­li­bri entre agri­cul­tura i indústria, però, es va tren­car. La pressió urbanística i indus­trial a què es va sot­me­tre el marge esquerre del Llo­bre­gat a mit­jans del segle XX va supo­sar el declivi del canal fins con­ver­tir-lo, en alguns punts, en una cla­ve­guera. Actu­al­ment, la major part dels 17 quilòmetres de l'antic rec, que fina­lit­zava al Bar­ce­lonès i anava a morir al mar, estan soter­rats i en desús. Encara, però, hi ha una zona de rega­diu que aporta aigua trac­tada a unes 300 hectàrees d'horts entre Molins de Rei i Sant Feliu de Llo­bre­gat i en res­ten nom­bro­ses mos­tres al llarg del seu recor­re­gut.

La con­ser­vació del que resta del canal de la Infanta com a patri­moni històric s'ha con­ver­tit en el cavall de bata­lla de diver­sos col·lec­tius de ciu­ta­dans, experts i pro­fes­si­o­nals. L'Hos­pi­ta­let, amb la pla­ta­forma Pro­te­gim el Canal de la Infanta, ha lide­rat aquesta rei­vin­di­cació els dar­rers mesos. El pro­jecte de l'Àrea Resi­den­cial Estratègica (ARE) de la Remunta que, ini­ci­al­ment, no reco­llia la pro­tecció d'un tram del canal, va des­per­tar els records de molts ciu­ta­dans que, com explica el coor­di­na­dor de la pla­ta­forma, Ire­neu Cas­ti­llo, «havien nedat, pes­cat i vis­cut al cos­tat del canal» i que, de la mà d'afec­ci­o­nats i experts en patri­moni, van ini­ciar un movi­ment de pro­testa que ha obtin­gut res­posta. L'Ajun­ta­ment ha fet marxa enrere i en la rede­fi­nició del plan­te­ja­ment urbanístic ha inclòs la con­ser­vació dels ves­ti­gis de l'antic rec.

La rei­vin­di­cació, a més de tras­lla­dar-se als plens muni­ci­pals de ciu­tats com Hos­pi­ta­let i Cor­nellà, ha pas­sat pel Par­la­ment i el govern català. La Direcció Gene­ral del Patri­moni Cul­tu­ral de la Gene­ra­li­tat va eme­tre abans de l'estiu un informe en el qual, tot i que es con­cloïa que el canal de la Infanta no reu­neix els requi­sits sufi­ci­ents per ser decla­rat bé cul­tu­ral d'interès naci­o­nal, es pro­po­sa­ven alter­na­ti­ves a la pro­tecció de l'antic rec. En con­cret, advo­ca­ven per la decla­ració de bé cul­tu­ral d'interès local d'ele­ments com la casa de com­por­tes –l'edi­fici on nai­xia el canal a Molins– i la museïtzació dels trams ori­gi­nals i dem­peus del canal.

A Cor­nellà, a instàncies de l'enti­tat l'Avenç, s'ha apro­vat una moció que reco­neix la importància del canal i es com­pro­met, «dins de les actu­als pos­si­bi­li­tats pres­su­postàries» a nete­jar la part del canal que està des­co­berta, donar més visi­bi­li­tat a les res­tes que hi ha a Can Mer­ca­der i senya­lit­zar el recor­re­gut. A Molins de Rei, es vol incloure en el catàleg de patri­moni històric de la ciu­tat la Casa de les Com­por­tes i s'està estu­di­ant quin tipus de pro­tecció se li pot donar al traçat de l'antic rec per la ciu­tat. Única­ment en resta al des­co­bert un tram a la sor­tida cap a Sant Feliu.