vida social
El primer nadó de l'any torna a ser de Banyoles
La petita va néixer quan faltaven cinc minuts per a la una i va pesar 3,20 kg
Els actes populars es van succeir ahir, com ara els aplecs dels Sol Ixent, les remullades a mar i la prova de la ceba
-
Feyrus, el primer nadó de l'any, amb la seva família, a l'hospital Josep Trueta, de Girona. La nena és de Banyoles. LLUÍS SERRAT. -
Aplec del Sol Ixent de Cadaqués EL PUNT AVUI. -
Josep Grabulosa, en Pep de can Pauet, fent la previsió de la seba. TURA SOLER. -
El primer bany de l'any de Sant Feliu de Guíxols EMILI AGULLÓ. -
Els primers raig de sol al Llafranc, al Far de Sant Sebastià JJORDI MORALES DALMAU.
Una nena de 3,20 kg va ser ahir el primer nadó gironí de l'any, i, igual que va passar el 2012, també és de Banyoles. La petita, que es diu Feyrus, la quarta criatura d'un família d'origen magribí resident a la capital del Pla de l'Estany, va néixer quan faltaven cinc minuts per a la una. El part va ser força ràpid i no va tenir cap tipus de complicació. L'any passat el nadó gironí per molt poc no va arribar a ser el primer català de l'any. Aquesta vegada, però, no hi va haver cap tipus de discussió; el primer català de l'any va néixer a les dotze i trenta segons a l'hospital de Tortosa Verge de la Cinta, i es diu Gerard.
Dotze campanades
Les dotze campanades van encetar un any nou. Un exemple van ser les campanes de Ripoll, que va retransmetre TV3, o les de la catedral de Girona, amb la gent aplegada a la plaça dels Apòstols. Un punt, aquest, controvertit, perquè els dos últims caps d'any s'ha arribat a discutir fins i tot si les campanes de la catedral havien sonat. Ahir, però, tot i el tradicional xivarri de la plaça, les campanes van tocar, i ben fort.
A partir d'aquí, la tradició va continuar marcant l'agenda. Els aplecs del Sol Ixent, les remullades a mar i la previsió del temps amb les clofolles d'una ceba, que es fa a Santa Pau, en són alguns.
Culte al sol
Els més matiners, o aquells que, de fet, encara no havien anat a dormir, van donar la benvinguda al primer sol de l'any. Una tradició, aquesta, fortament arrelada a Girona. Els aplecs més destacats són el de Cadaqués, que arriba al XXIV Aplec del Sol Ixent; Llafranc, al far de Sant Sebastià, i l'Escala. Punts estratègics per donar la benvinguda als primers raigs de sol de l'any.
A Cadaqués, l'aplec del Sol Ixent és el més antic de Catalunya i l'any vinent se'n celebraran les bodes d'argent. Després de la primera sardana, amb la cobla Vila de la Jonquera, en Pere Mia va llegir el poema Sol ixent, escrit per a l'ocasió. A les set va començar el VII Aplec del Sol Ixent de Montgó, en què va participar la Cobla Osona. A Sant Sebastià, a Llafranc, també ballada de sardanes, xocolatada i, a més, l'entrega dels ja tradicionals diplomes d'assistència a l'acte.
La ceba du pluja d'hivern
A Santa Pau, el meteoròleg aficionat Josep Grabulosa, en Pep de can Puet, va complir amb la tradició de fer la popular prova de la ceba que serveix per fer la predicció de la pluja que ha de caure durant tot l'any. La ceba que va esclofollar aquest any, un cop posada la seva poció de sal a cada clovella (cadascuna representa un mes), va marcar que hi haurà pluja els mesos de gener, febrer i el de desembre. És a dir, pluja hivernal. La resta de l'any, sequera.
L'HORA
La primera remullada ganxona, aigualida per la pluja
Unes 150 persones es van llançar a l'aigua de la badia de Sant Feliu de Guíxols per prendre el ja tradicional primer bany de l'any. La xifra, lleugerament inferior a la registrada l'any passat, va trencar la tendència creixent de públic que s'havia registrat en els darrers anys, però tenia mèrit, ja que l'any passat un lluent sol primaveral convidava més a remullar-se.
Ahir, en canvi, la grisor del cel va fer que el mercuri dels termòmetres no anés gaire més enllà dels 13 graus a la una del migdia, de manera que el nombre d'abrics dels curiosos superava el de vestits de bany a la sorra de la platja. Entre els banyistes, alguns just van entrar i sortir de l'aigua, però els més atrevits van aconseguir completar el ritual de la travessia fins al Pare Noel inflable i l'arbre de Nadal que delimitaven el recorregut.
La recompensa per als participants va ser una tassa de brou i xocolata desfeta amb galetes. Finalment, però, la remullada majoritària va acabar caient del cel, en forma de pluja: bona part dels espectadors del passeig s'havien deixat els paraigües a casa.