Farts de conills
Els pagesos del sud pateixen des de fa anys els danys que provoca la superpoblació de conills. Demanen que es canviï l'actual llei de caça per poder fer front a la plaga i posar fre a una situació que s'ha descontrolat, ara ja a una gran part de Catalunya
-
Els pagesos asseguren que el conill de bosc que hi ha actualment és més agressiu que el que hi havia fa dècades, tot i que els estudis fets determinen que l'espècie és autòctona. J.C. LEÓN. -
Les plantacions de ceps s'han hagut d'emparrar per evitar danys, però tot i així els conills fan malbé els protectors i roseguen la soca.<.
Els caçadors també volen una nova normativa que els empari
El govern creu que encara hi ha marge d'actuació amb la llei actual
En països com ara el Regne Unit els conills de bosc provoquen cada any pèrdues quantificades en 170 milions de dòlars. A Austràlia la suma dels danys arriba a 310 milions. A Catalunya, el mal que provoca aquesta espècie cinegètica estaria en el mateix ordre si es pren com a base el nombre de denúncies del sector agrícola, tot i que el cert és que oficialment no s'ha fet cap estudi dels danys que el conill de bosc representa per a l'economia catalana. No per això es deixa de ser conscient de l'existència del problema. De fet, a l'extens estudi Diagnosi dels efectes de les poblacions de conills de bosc envers els conreus de Catalunya, encarregat pel mateix Departament de Medi Ambient i Habitatge i publicat el gener del 2010, es posa en evidència l'existència d'aquesta problema arreu del país, i en el seu apartat de conclusions es recomana precisament impulsar una segona fase de manera «immediata» que valori «de manera objectiva els danys a l'agricultura i les mesures destinades a reduir els efectes de les poblacions de conills».
Qui sí que té dades és Ramon Oliva, un jove enginyer tècnic agrícola que té fins a 40 hectàrees de finques a la comarca de l'Alt Camp, on actualment hi ha un dels focus més actius de superpoblació de conills. Es tracta d'una zona afectada que comprèn unes 2.000 hectàrees repartides entre els termes municipals de Valls, el Pla de Santa Maria i Figuerola del Camp. Allí la població de conills s'ha descontrolat i, malgrat que els diferents vedats de caça ja han aconseguit permisos especials per actuar-hi, els conills continuen fent estralls sobre els conreus de la vinya, els camps de sembradura, els ametllers, les oliveres i els cultius d'horta. Ramon Oliva ha fet números i, sense comptar la mà d'obra i el gasoil que es gasta amb el tractor, ha quantificat que les pèrdues de l'any passat es situen en uns 350 euros per hectàrea. Això, si es té en compte el còmput total d'hectàrees afectades, supera els 700.000 euros de pèrdues només en un any.
A l'Alt Camp tenen problemes amb els conills, però no són els únics. Ho ratifica Joan Montesó, responsable de fauna del sindicat Unió de Pagesos i membre del Consell de Caça de Catalunya, que enumera de memòria les diferents zones afectades del país. A les Terres de l'Ebre –sobretot el marge dret del delta de l'Ebre, als termes municipals de Santa Bàrbara, Roquetes, Tortosa i Masdenverge– també hi ha molts conills. Aquí, a banda de l'horta, els cultius més afectats són els cítrics, i fins i tot hi ha finques on s'han hagut d'arrencar tots els arbres, explica Montesó. Quan el dany del conill és a l'arbre, el perjudici encara és més gran, ja que, a diferència de l'horta, plantar un arbre és una inversió a llarg termini perquè la planta necessita els seus anys per créixer i estar en ple rendiment.
A la llista de zones afectades cal afegir-hi, a les comarques de Lleida, el que es coneix com a Baixa Segarra –amb cultiu de cereals– i les Garrigues. I més recentment els estralls del conill de bosc també es comencen a fer notar en zones del Vallès, tant de l'Oriental com de l'Occidental.
Com controlar-ho
Més enllà de lamentar-se, els pagesos volen solucions, i per això des de sindicats com Unió de Pagesos ja fa anys que treballen per demanar que es catalogui com a plaga i que, per tant, s'actuï com a tal. De fet, el congrés que el sindicat va fer fa just un any ja va aprovar una resolució en què s'instava el govern català a impulsar una nova llei de caça per evitar situacions com l'actual. David Bové, un dels representants sindicals a la comarca de l'Alt Camp, ho té clar: «Ens regim per una llei de caça que és de l'any setanta i que ha quedat obsoleta. Llavors la majoria de caçadors eren pagesos i ara la caça és una activitat esportiva i no pot recaure sobre ella la gestió del terreny.» I és que, tal com diu Bové, Catalunya i Madrid són les dues úniques comunitats autònomes que no tenen legislació pròpia en aquesta matèria i encara s'emparen en la llei estatal 1/1970, de caça, una normativa que dóna al caçador la potestat i la responsabilitat del control cinegètic. El pagès, més enllà de donar permís als caçadors d'un vedat perquè entrin al seu terreny, no pot fer absolutament res per atacar els animals i si actua pel seu compte corre el risc de ser multat.
A més d'impulsar un canvi en la normativa actual, i en espera que es produeixi, Unió de Pagesos també reclama que es faci un decret que permeti regular els danys que la fauna fa a l'agricultura, sigui l'espècie que sigui. «Ara per ara la superpoblació que hi ha no es combat científicament, sinó que es fa políticament, i això és un error», conclou Bové. Per això el que demanen és que aquest decret estableixi uns paràmetres objectius per actuar al més ràpidament possible en cas de necessitat. «El que s'ha de fer és establir una ràtio d'animals per hectàrea conreada i, quan aquesta ràtio es superi, que hi hagi un protocol ràpid i clar per actuar», diu. Aquesta no és feina ni de pagesos ni de caçadors, sinó que, a parer del sindicalista, hauria de ser feina dels tècnics.
El sindicat Unió de Pagesos ja fa temps que treballa en aquesta iniciativa i, de fet, expliquen amb ironia que als calaixos dels despatxos de la Generalitat hi deuen col·leccionar les diferents propostes que hi han fet arribar. «Volem la independència però som incapaços de fer una llei pròpia», es queixa Joan Montesó. Ha estat el darrer que ha tingut contacte amb el director general de Medi Natural i Biodiversitat, Antoni Trasobares, i, tot i que aquest li ha assegurat que hi estan treballant, es mostra una mica escèptic: «Això ja m'ho deien quan governava el tripartit.» Tant ells com els mateixos pagesos creuen que hi ha una manca de voluntat política i entenen que, tot i ser conscients del problema, no ho veuen com una prioritat.
Què hi diu el govern?
Tot i que els pagesos parlen obertament de plaga, al Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM) eviten la paraula i cataloguen el problema amb el nom de sobreabundància o superpoblació. Això, d'entrada, els eximeix d'haver de pagar indemnitzacions pels danys que els conills causen als conreus. A Tarragona, el director general dels serveis territorials del DAAM, Anton Ballvé, en un primer moment de la conversa minimitza la qüestió: «Són problemes molt puntuals i si es mira de manera global no és tan important.» Però els pagesos afectats estan farts de tenir paciència i ja fa setmanes que reclamen l'atenció del departament, els representants del qual van ser convocats en una assemblea a finals de gener perquè prenguessin consciència de la magnitud del tema.
Ballvé creu que la solució passa per un treball conjunt entre administració, pagesos i caçadors i explica que ja hi ha una comissió que es reuneix dues vegades a l'any on s'aborda específicament el tema dels conills. «És un camí de llarg recorregut», diu. Tot i mostrar la seva predisposició a actuar allà on hi hagi un problema concret, entén que a la llarga el que cal és «fer servir el sentit comú i assumir que cal conviure amb aquestes noves realitats». El departament ha editat uns fullets informatius en què es fan un seguit de recomanacions al pagès per minimitzar els perjudicis dels conills. Des de la recomanació de prendre mesures protectores –amb el sobrecost que això suposa– fins a consells específics com ara evitar aglomeracions de pedres i desbrossar marges i riberes properes als conreus.
Pel que fa a la proposta de canviar l'actual llei de caça, Ballvé admet que no és una prioritat i entén que no és necessària per eradicar aquest problema en concret. Així, recorda que a l'altre extrem de la comarca –als municipis de Bràfim i Nulles– ja hi va haver una superpoblació similar que es va aconseguir combatre amb permisos especials de caça i cremes controlades de barrancs.
El seu homòleg a les Terres de l'Ebre, Pere Vidal, és d'un parer similar i considera que l'actual llei ja ofereix mecanismes per controlar i actuar en casos concrets. Entén que en funció dels conreus es poden fer diferents tipus d'accions i per això, en el cas de les Terres de l'Ebre, on els conills han trobat en els camps de cítrics un hàbitat ideal, han permès utilitzar un tipus de trampa que caça el conill en viu i que és molt efectiu. Ara, però, segons explica el director territorial, el tema de la superpoblació en aquesta zona s'ha controlat a causa d'un brot de mixomatosi que ha matat molts animals.
El paper del caçadors
Així, de la mateixa manera que el col·lectiu més afectat –els agricultors– reclama una nova llei de caça que permeti accions més contundents sobre el terreny, els implicats en el que seria aquesta nova normativa –els caçadors– també aposten per la mesura, tot i que els motius que sostenen són lleugerament diferents. Aquí la llei que hi ha vigent es basa en la planificació que es va fer el 1970. «La llei que hi ha és molt bona, per això ha durat tant, però cal que s'actualitzi», diu Josep Maria Porta, president de la Federació de Caça de la Província de Tarragona. Ha treballat juntament amb els pagesos per elaborar un esborrany del que hauria de ser la nova normativa i, tot i ser conscient de la necessitat d'unes noves regles de joc, no creu que amb això n'hi hagi prou per resoldre l'actual problema dels conills. Quan se li demana què creu que caldria fer, es mostra reflexiu i li costa donar una resposta clara. «És un problema de difícil solució», conclou, i apel·la a les restriccions que hi ha sobre el terreny: «Siguem realistes: a les zones de seguretat no s'hi pot caçar i els focus que han sortit als termes municipals de Valls, el Pla de Santa Maria i Figuerola estan al costat d'un polígon.» «Si ens enxampen caçant al costat d'una carretera o d'un polígon, ens poden caure multes de 300 a 3.000 euros i ens poden retirar entre tres i cinc anys la llicència de caça», es lamenta, i hi afegeix: «Això sí, si un senglar creua la carretera i provoca un accident, el caçador n'és responsable. Qui ho entén, això?»
Entre les mesures que impulsa la direcció general del Medi Natural hi ha ampliar els períodes de caça i fer batudes específiques, però aquí el col·lectiu de caçadors també hi troba inconvenients. «Abans caçàvem tres mesos, ara ens ho han ampliat a sis i encara voldrien que es cacés durant més temps, però nosaltres no ho volem ampliar més.» I per què? «Més enllà de superpoblacions de conills i senglars, hi ha altres espècies que necessiten temps de veda i repòs per reproduir-se. Si cacem tot l'any farem desaparèixer altres espècies», explica.
Per Josep Maria Porta tot plegat és un peix que es mossega la cua i creu que està en mans de l'administració liderar noves polítiques. Coincideix amb els pagesos a l'hora de dir les coses pel seu nom i per això també parla de plaga. «No ho volen anomenar plaga per no pagar. Ens prohibeixen caçar en segons quines zones i no netegen rases perquè no hi ha diners. Això sí, pobre del pagès que decideixi netejar una rasa pel seu compte, perquè acabarà amb una multa per haver-ho fet sense permís», sentencia.
Pel que fa a la problemàtica concreta que ara afecta part de la comarca de l'Alt Camp, el representant dels caçadors està disposat a posar fil a l'agulla i diu que si els vedats de caça de la zona requereixen reforços només els ho han de demanar. De moment la demanda està feta i sembla que s'ha començat a activar.
«Maten els arbres joves»
mercè ribéRamon Oliva és un jove pagès del Pla de Santa Maria. Té 24 anys, acaba d'enllestir els estudis d'enginyeria tècnica agrícola i ha fet una clara aposta per seguir els passos del seu pare i treballar la terra. Ara, però, els conills el tenen fastiguejat. Ensenya com se li estan destrossant uns ametllers acabats de plantar i es lamenta d'una situació que el preocupa. «El senglar també fa mal, però es menja el fruit i prou. El conill, en cultius joves, destrossa la planta i pots arribar a tenir un 30% de baixes en una nova plantació.» Ha fet números i calcula que l'any passat va perdre 14.000 euros per culpa de les destrosses d'aquests animals. Ell, igual que Isidre Coll, un altre pagès del poble, ha fet una inversió a llarg termini, no només en les plantacions joves de nous cultius, sinó també en mesures protectores per evitar els danys. Però sembla que no n'hi ha prou perquè els animals són tan agressius que fins i tot fan malbé els protectors. A la comarca de l'Alt Camp la superpoblació de cultius afecta els conreus del cereal, l'olivera, la vinya i els ametllers, sobretot quan es tracta de plantacions joves. Quan la finca està al costat d'una rasa o a prop d'un polígon, l'afectació és molt major. En el primer cas perquè les rases –propietat de l'Agència Catalana de l'Aigua– estan brutes de matolls i els conills hi troben un bon refugi per fer el cau i amagar-se dels caçadors. En el segon perquè els polígons són zona protegida i no s'hi pot caçar, per això el conreu que hi limita es converteix en la nevera dels conills, que campen com volen per la zona industrial.
Tot i que ara s'ha intensificat, la situació no és nova i en cassos com la vinya la majoria dels afectats s'han vist obligats a arrencar els ceps vells en forma de vas i fer noves plantacions amb ceps emparrats, en un intent de minimitzar els danys. Això són diners: en una hectàrea de terreny s'hi poden plantar uns 2.500 ceps que el pagès pagarà a 1,20 euros la unitat. Instal·lar-hi pals per poder emparrar el cep costa uns 2.000 euros i també cal sumar-hi els 30 cèntims que val cada protector. Un cop plantats, els ceps trigaran uns anys a donar fruit, i si algun mor, com que tots han de tenir la mateixa alçada, no es podrà replantar.
El Ramon es queixa però sap que només lamentant-se no es solucionarà el problema, i per això ha aconseguit fer arribar en mà una carta al conseller d'Agricultura, Josep Maria Pelegrí, on exposa amb detall la situació i demana la implicació del departament per posar fi a una situació que fa massa anys que pateixen. Diu que no n'hi ha prou netejant vores i marges i que, «amb vuit anys que fa que dura, l'administració ha estat incapaç de controlar-ho, deixant-ho fer cada cop més i més gros». Ara han aconseguit que l'Ajuntament del Pla de Santa Maria també s'hi impliqui i estan denunciant totes les parcel·les afectades perquè quedi constància dels danys. Però la seva esperança està posada en la conselleria i espera que reaccionin i que actuïn amb els conills com ja ho han fet amb el cargol poma, la processionària dels pins o els atacs d'ós al Pirineu.
