El parc eòlic de Vilobí creix amb tres molins més

La serra de Vilobí, als terme de Tarrés i Fulleda (Gar­ri­gues), veurà en pocs dies com­ple­tat el parc eòlic. Energías Eólicas de Cataluña, filial d'Acci­ona, està com­ple­tant el pro­jecte redac­tat el 2004, aixe­cant tres nous molins de nova gene­ració. Són tres “gegants” de 100 metres d'altura, amb un diàmetre de rotor de 116 metres i uns aero­ge­ne­ra­dors de 3 megawatts.

Acci­ona té auto­rit­zació per ampliar el parc eòlic de la serra de Vilobí amb 9 MW més i el pro­jecte ini­cial pre­veia la cons­trucció de sis aero­ge­ne­ra­dors d'1,5 MW. No obs­tant això, la tec­no­lo­gia avança i ara han optat per tres molins de 3 MW i sus­ten­tats per una torre de for­migó. La reducció del nom­bre d'aero­ge­ne­ra­dors redu­eix cos­tos, expro­pi­a­ci­ons i impacte visual, tot i que la zona ja està plena de molins. Els tre­balls van començar a prin­cipi de desem­bre i la inversió supera els onze mili­ons d'euros.

Amb aquesta ampli­ació, el parc eòlic de Vilobí dis­po­sarà de 30 aero­ge­ne­ra­dors amb una potència de prop de 50 MW, un dels més grans del país. A més, està con­nec­tat amb el de la serra del Tallat, entre l'Urgell i la Conca de Bar­berà, que suma 33 molins més i 50 MW. Ambdós parcs pro­por­ci­o­nen el 26% de l'ener­gia eòlica de Cata­lu­nya.

La cons­trucció con­trasta amb les dife­rents sentències dels tri­bu­nals que anul·laven els per­mi­sos que la Gene­ra­li­tat havia con­ce­dit a la filial d'Acci­ona. Les reso­lu­ci­ons, la dar­rera de l'octu­bre del 2012 del TSJC, posa­ven en perill els parcs de Vilobí i del Tallat. Fins i tot les pla­ta­for­mes opo­si­to­res, grups d'eco­lo­gis­tes con­tra­ris a l'impacte visual i al ter­ri­tori, en dema­na­ven l'ender­roc.

No obs­tant això, lluny de reti­rar els aero­ge­ne­ra­dors, aquests aug­men­ten en aques­tes peti­tes ser­ra­la­des, men­tre el govern català rec­ti­fica i refà els pla­ne­ja­ments locals i supra­mu­ni­ci­pals per enca­bir legal­ment els parcs eòlics. L'objec­tiu, segons Urba­nisme, és evi­tar les dis­crepàncies sobre l'empara legal que per­met aques­tes ins­tal·laci­ons en sòl rústic. Els ajun­ta­ments volen els parcs eòlics pels ingres­sos que els gene­ren i les fei­nes que han creat, tot i que no són gaire més d'una desena.