Societat

Escac a Flix

La centenària fàbrica química d'Ercros reduirà l'activitat a la mínima expressió al nord de la Ribera d'Ebre

L'Ajuntament ha bonificat amb 4 milions d'euros d'IAE Ercros
Indignació entre els veïns, que se senten traïts
L'empresa paga només 1 euro per tona de residu
L'Ajuntament exigeix a Ercros que descontamini

Totes les famílies de Flix tenen algun familiar que treballa, o ho ha fet en el passat, a la factoria d'Ercros, a la fàbrica, com diuen els veïns d'aquesta localitat de 3.961 habitants del nord de la Ribera d'Ebre. La complicitat del poble amb el grup químic que va iniciar l'activitat el 1897 i ha contaminat reiteradament els fons del riu Ebre ha estat màxima, fins al punt que el mateix alcalde, el socialista Marc Mur, admet que existia un pacte tàcit amb l'empresa: «No se li reclamava a Ercros que contribuís econòmicament a l'extracció dels llots tòxics mentre mantenia l'ocupació, però tot això canvia ara.»

I canvia radicalment perquè l'empresa ha decidit reduir l'activitat a la mínima expressió a Flix. Així, la fàbrica que a la dècada dels seixanta –en el moment de màxim esplendor– va ocupar 1.508 treballadors i quan el poble va superar els 5.400 habitants, planteja ara un expedient de regulació d'ocupació (ERO) per acomiadar el 75% de la plantilla, que és de 207 persones.

Fernando Gómez és un dels treballadors de la fàbrica d'Ercros a Flix. Fa 32 anys que hi manté una relació laboral però la seua vida sempre hi ha estat vinculada, el seu pare també hi treballava i dels dotze germans que són, set van acabar treballant-hi. «Ara som tres germans els que venim cada dia a la planta», assenyala Gómez. També la seua dona és treballadora d'Ercros. «Ens hem deixat la vida per la fàbrica, hem callat quan es produïen escapaments de clor, la gent es posava un mocador mullat a la boca i a continuar treballant. I ara ens sentim traïts», comenta Gómez. Ni tan sols a casa seua, entre la família, havia parlat malament de la fàbrica, però deixa ben clar que aquesta benvolença s'ha acabat. «Vivim un moment de molta crispació a Flix, però nosaltres no anem en contra de ningú, volem mantenir els llocs de treball i poder continuar la vida al poble», diu aquest treballador. Gómez assegura que el tancament d'Ercros suposarà la defunció de Flix, un municipi on un miler dels veïns ja tenen més de 65 anys i només cotitzen a la Seguretat Social 754 persones.

Gómez té un fill i no el va engrescar que continués la tradició familiar de treballar a la fàbrica. «Com la majoria dels joves va marxar a estudiar fora del poble i ja no hi ha tornat, a què han de tornar?», es pregunta aquest treballador de 52 anys d'edat. De fet, la majoria dels empleats d'Ercros tenen entre els 50 i els 52 anys, explica el president del comitè d'empresa, Francesc Xavier Garcia. «Els més grans ja van saltar en l'anterior expedient de regulació d'ocupació, el 2009, i de joves n'han entrat molt pocs. La situació de la comarca i la seua edat fa pràcticament impossible que troben una altra feina», lamenta Garcia.

La plantilla d'Ercros era conscient que la producció de derivats del clor a la planta de Flix tenia data de caducitat, ja que la normativa ambiental no li permetia funcionar més enllà del 2018. «Sabíem que el clor estava afectat pel tractat de Kyoto, però pensàvem que l'activitat s'aniria acabant de forma progressiva, no així, tan precipitadament», diu Gómez. Ell i la seua dona encara no han pensat com encararan el futur i pensa que ho tindrà molt difícil per trobar una altra feina. A Flix serà pràcticament impossible, ja que a més d'Ercros una vintena d'empreses auxiliars acomiadaran una vuitantena de treballadors, segons estimen els sindicats. «Que no ens parlen de plans de reindustrialització perquè nosaltres ja no hi som a temps. No demanem més indústria i som conscients que aquí no vindrà una fàbrica de xocolata, però sí que reclamem mantenir els llocs de treball i poder jubilar-nos al poble, on hem treballat tota la vida», reclama Gómez.

També ha agafat per sorpresa l'anunci d'Ercros a Ricard Meseguer. Té 51 anys i en fa 25 que treballa a la planta del grup químic, la seua dona no treballa a la fàbrica però sí que ho fa per a una de les empreses auxiliars i, per tant, si es confirma el tancament de les plantes de derivats del clor i electròlisi, perdrà la feina. «Si em fan plegar on trobaré una altra feina? Serà l'enfonsament del poble», diu Meseguer. Té tres fills, la més gran ja ha acabat els estudis, però la segona estudia fora del poble i el petit encara té molt camí per recórrer. «Flix ha estat molt permissiu amb la fàbrica, ens ha donat feina tots aquests anys i nosaltres li hem estat agraïts, hem callat i perdonat moltes coses, per acabar amb aquesta patacada», explica amb indignació Meseguer.

«Serà la ruïna del poble», pensa Mingo Abelló, que té 55 anys i en fa 38 que treballa a la fàbrica. Els seus iaios ja van treballar per al grup químic i Mingo esperava jubilar-se en aquestes instal·lacions, que han ocupat tantes generacions de flixancos. «Sort que les meues filles ja estan formades per incorporar-se al món laboral, però hem de pagar la hipoteca del pis», assenyala Abelló, que demana a Ercros que si la seua decisió és marxar del nord de la Ribera d'Ebre ho faci sense buscar cap negoci i facilite que altres empreses s'instal·len en els seus terrenys industrials.

Assumpció Gil i Carmen Pons no treballen a Ercros però sí ho fan els seus marits i altres familiars, per la qual cosa participen en el bloqueig d'entrada i sortida de mercaderies que han convocat els treballadors per expressar el seu rebuig a l'ERO. El bloqueig a la factoria és una de les múltiples accions de protesta que han convocat els treballadors, amb el suport de tot el poble i l'Ajuntament. «El meu marit fa trenta-tres anys que treballa a la fàbrica i confiava arribar a la jubilació, però ara tot canvia. Ens tanquen la planta i deixen tota la porqueria», diu indignada Assumpció. No sap com s'ho faran per pagar la hipoteca si es confirma l'acomiadament del seu marit i, tot i que ni el seu fill ni la seua filla treballen a Ercros, el seu gendre sí que ho fa per a una de les empreses auxiliars. «Serà un cop molt fort per al poble, no només per la gent que hi està vinculada laboralment, sinó que el comerç també se'n ressentirà», pronostica Gil. En el cas de Pons, tot i que el seu marit ja està prejubilat no deixa de viure amb preocupació el sotrac que ha rebut el poble. «El tancament de la fàbrica perjudicarà tota la comarca», sentencia Pons, que és de Riba-roja d'Ebre però fa 26 anys que viu a Flix. Carmen té un fill de 31 anys que treballa de paleta en una empresa auxiliar d'Ercros i està convençuda que anirà a l'atur. «Tal i com està el sector de la construcció l'empresa no tindrà altres encàrrecs», lamenta. I altres familiars seus, un nebot i un cunyat, també treballen per a empreses auxiliars.

Bonificacions

No només la plantilla se sent enganyada per Ercros, sinó que també l'Ajuntament de Flix es considera estafat. Per començar l'alcalde es va reunir amb la direcció d'Ercros el passat 6 de febrer i ni tan sols se li va insinuar la possibilitat d'un pla de reestructuració d'aquesta dimensió. Després, però, el batlle ha sabut que Ercros ja tenia sobre la taula tres opcions: una reducció de salari a la plantilla de tot el grup, un ERO de menors dimensions i l'ERO de 156 treballadors. «L'opció que han presentat no és altra que el tancament de la factoria de Flix en dues fases», alerta Mur. Durant anys, l'Ajuntament ha aplicat un índex de situació de l'IAE de l'1,7, quan podia pujar aquest índex fins al 3,8. «En vint anys li hem bonificat 4 milions d'euros», explica l'alcalde, que precisa que altres ajuntaments, com és el cas del de Vila-seca, apliquen un índex de situació del 3,45. A més, l'Ajuntament té un conveni amb Ercros, a través del qual l'empresa aboca els seus residus a l'abocador del Racó de la Pubilla, que és municipal i ocupa unes 87 hectàrees. Fins l'any 2007, Ercros pagava un cànon anual de 21.000 euros, que es va revisar i es va pactar el pagament d'un euro per tona de residu, així ara paga uns 40.000 euros anuals. També el govern ha subvencionat Ercros i n'és un exemple el finançament que va rebre de l'ICF (un 25%) per modernitzar la planta de clor, una inversió de 42 milions d'euros que va executar el 1997.

La responsabilitat ambiental d'Ercros i les 700.000 tones de residus amb materials pesants i radioactius que hi deixa, en l'edició en paper de la revista Presència.

Reforma de la Colònia

La Colònia de Flix, el barri industrial construït el 1897 coincidint amb les obres de la fàbrica, manté actualment una cinquantena d'habitatges ocupats. Un maldecap més per a aquells treballadors que a més de la relació laboral amb Ercros viuen en un dels seus habitatges. «Paguem un lloguer simbòlic per l'habitatge, que Ercros ens descompta directament de la nòmina. Si m'acomiaden em quedaré sense feina i sense casa», lamenta Ricard Meseguer, treballador d'Ercros. L'alcalde prefereix no avançar-se als esdeveniments i insisteix que Ercros no pot tancar a Flix, ni deixar de complir els seus compromisos a la Colònia. El barri està pendent d'un pla d'intervenció integral que té un cost de 3,7 milions d'euros, 0,9 dels quals han de ser aportats per Ercros, d'acord amb el conveni signat amb l'Ajuntament. Pel que fa a la resta del pressupost, serà aportat per la Generalitat a través de la llei de barris.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
successos

Detingut un conductor amb 2 quilos de cocaïna en una caixa de cereals

Barcelona
VILABLAREIX

La tradició americana dels ous de Pasqua, segons Jordi Roca

VILABLAREIX
successos

La policia busca un home que exhibia una pistola pel carrer

L’Hospitalet de Llobregat
enogastronomia

Clou el cicle ‘d’vines 2024’ per promocionar la dona al sector vitivinícola

Lleida
societat

Trànsit dona per tancada l’operació sortida de Setmana Santa

barcelona
enogastronomia

El certamen internacional ‘Mundus Vini’ premia vins catalans

Barcelona
VERGES

La Dansa de la Mort dona inici a la Setmana Santa amb el desig de ser Patrimoni per la UNESCO

VERGES
sant antoni de calonge

Tallen un tram del passeig al trànsit a causa del temporal

sant antoni de calonge
mediterrani

Un terratrèmol de magnitud 5,7 sacseja el sud de Grècia

barcelona