Societat

energia

Els parcs eòlics només retornen als municipis el 3,4% de la seva facturació

Els pobles amb central eòlica reben amb impostos i convenis l'equivalent al 7,5% del pressupost dels seus ajuntaments, i es generen pocs llocs de treball

La instal·lació d'una central eòlica ajuda els municipis que les acullen, però no pas d'una manera espectacular, i molt per sota del que preveuen les mateixes ordenances municipals. És la conclusió d'un estudi elaborat per la Universitat Rovira i Virgili sobre la repercussió en les economies locals dels parcs eòlics en funcionament a Catalunya durant el 2012, que es va presentar ahir a la Granadella (Garrigues).

A través d'una enquesta que van respondre més de la meitat dels municipis amb centrals eòliques, es dedueix que, de mitjana, cada ajuntament rep 82.940 euros a l'any a través dels impostos directes que paga l'empresa explotadora de la central (l'IBI de característiques especials i l'IAE) i 63.309 euros de mitjana per via de convenis acordats bilateralment entre cada empresa i l'ajuntament afectat.

Aquests ingressos, d'uns 146.000 euros a l'any de mitjana, equivalen al 7,5% del pressupost d'aquests ajuntaments. Però varia molt segons la dimensió del consistori. Hi ha casos espectaculars, com els dels ajuntaments de Fulleda i Veciana, en els quals la central eòlica representa el 49% i el 46,3% dels seus ingressos anuals, respectivament. En canvi, en altres pobles la central aporta una part molt petita de les finances locals, com a la Torre de Fontaubella (2,5%), Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (0,1%) i Colldejou (0,1%). Sense comptar-hi Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, la mitjana per a la resta de municipis és del 15,1% dels seus ingressos.

L'estudi l'ha dirigit el geògraf Sergi Saladié. En les seves conclusions, Saladié assenyala que els beneficis municipals tenen una repercussió molt irregular entre uns municipis i uns altres, segons la grandària del municipi, els aerogeneradors instal·lats o l'acord a què hagi arribat l'ajuntament amb l'empresa eòlica.

Pocs diners al territori

L'estudi, a més, calcula quin és el retorn real cap als territoris afectats per la instal·lació d'aerogeneradors a canvi del rendiment econòmic de l'electricitat generada. El resultat és que les companyies tan sols destinen un 3,4% de la seva facturació a pagar impostos i convenis als municipis on estan instal·lats. És a dir, els parcs eòlics dels municipis estudiats van produir una electricitat que va reportar a les empreses eòliques 74.006.074 euros, mentre que els ajuntaments en van rebre 2.484.870.

Els municipis tampoc no veuen un retorn en llocs de treball. De la informació de l'estudi es desprèn que les centrals eòliques donen feina al 0,3% de la població ocupada. L'estudi ha recollit informació laboral de 18 dels 36 municipis amb centrals eòliques, i aquests han informat de 13 llocs de treball generats, quan hi ha un total de 4.401 persones ocupades al conjunt d'aquests municipis.

Revisió dels convenis

Alguns ajuntaments s'estan replantejant revisar els acords i convenis amb les centrals eòliques. És el cas de l'Ajuntament de la Granadella, que va encarregar l'estudi realitzat per la Universitat Rovira i Virgili. Al seu terme municipal s'han construït tres dels cinc parcs eòlics previstos i el consistori ha denunciat el conveni signat per l'anterior equip de govern. Segons l'alcalde actual, Carlos Gibert, el conveni és il·legal perquè estableix un impost rebaixat a les empreses eòliques, quan les taxes i impostos municipals han de ser, per llei, igual per a totes les activitats del municipi. “Les empreses han actuat sovint amb prepotència i repartint engrunes a canvi d'una explotació del territori de la qual no tenim retorn”. Segons aquest alcalde, si l'empresa, Tarraco Eòlica, pagués els impostos locals que tocarien, es triplicaria la quantitat que paga al municipi.

LA XIFRA

38
centrals eòliques
a Catalunya el 2012: 26 a la demarcació de Tarragona, 6 a la de Lleida i 4 a la de Barcelona.

Concentració territorial

Una de les característiques del procés d'implantació de centrals eòliques a Catalunya és la seva concentració territorial. Així, a finals de 2011 als municipis de l'interior de la demarcació de Tarragona (especialment a la Terra Alta, al Baix Ebre i a la Conca de Barberà) s'hi concentraven 26 centrals eòliques i 490 aerogeneradors; a la demarcació de Barcelona (només l'Anoia) hi havia 6 centrals eòliques; al sud de Ponent, 4 centrals eòliques, i cap instal·lació en marxa a la demarcació de Girona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
PALAMÓS

La reforma del passeig començarà la tardor que ve

PALAMÓS
societat

La Federació de Municipis celebra la reducció de sancions del decret antisequera

barcelona
OLOT

Els veïns de Montolivet fan una crida a no anar a votar la reforma del barri

OLOT
SALT

Primers treballs geotècnics al sector on es farà el Campus de Salut

SALT
infraestructures

Territori adjudica una anàlisi per avaluar el desdoblament a les línies de Manresa i d’Igualada

MANRESA
FIGUERES

Acord per facilitar l’aparcament al centre de la ciutat

FIGUERES
política

Illa assegura que el decret antisequera genera “confusió” amb les piscines

barcelona
comerç

El model del comerç de Barcelona, un exemple

Barcelona
RIPOLL

Un programa per atraure talent dispara l’interès per anar a viure al Ripollès

RIPOLL