El PP en l'ajuntament de Torrent dóna l'esquena a les víctimes del Metro
Els populars tornen a fer oïdes sordes a les peticions dels familiars i rebutja una comissió d'investigació municipal per esclarir la veritat del 3 de juliol de 2006
La sala de plenaris de l'ajuntament de Torrent ben farcida de gom a gom per amics, simpatitzants i víctimes de l'accident del Metro d'ara fa set anys, van estar testimoni de la negativa del Partit Popular —amb majoria absoluta en la Corporació— per poder obrir una comissió d'investigació municipal que esclarira les actuacions portades a terme en Torrent per representants del PP després d'aquest accident.
Ningú dels presents en la sessió extraordinària d'ahir dijous 23 de maig, va entendre com el PP de Torrent votava en contra d'aquesta comissió d'investigació que reclamaven els familiars de les víctimes i els partits de l'oposició, l'objectiu de la qual tan sols pretenia esclarir la veritat.
Hom sospita que, les raons de bloqueig per part dels populars torrentins perquè no s'indague sobre la veritat del que va passar realment, amaga la dolenta gestió realitzada des del Consell per l'aleshores president de la Generalitat (Francisco Camps) i pel conseller d'Agricultura del govern valencià de 2006 (Juan Cotino).
Una vegada més, el color polític i la disciplina de partit, s'ha primat per sobre la voluntat d'arribar al fons de les qüestions i una vegada més, resten sense resposta les preguntes formulades per l'Associació de Víctimes de l'Accident del Metro.
El regidor implicat
A més del que suposa la no acceptació d'obertura d'aquesta comissió d'investigació municipal, els grups polítics que ocupen la bancada de l'oposició al Consistori, han expressat per activa i per passiva la seua contrarietat amb la posició fèrria de l'alcaldessa Empar Folgado i els regidors que li fan de suport, en acceptar que inste la Generalitat Valenciana a reobrir el cas, donat que la justícia ha anunciat que està disposada a fer-ho.
Ni què dir té que també s'ha rebutjat indagar la veritat sobre les actuacions realitzades pel regidor (Santiago Miquel) que acompanyà Cotino a visitar algunes de les víctimes afectades per intentar comprar el silenci.
Els síndics portaveus dels populars torrentins que van intervenir en aquesta sessió extraordinària, van procurar fer volar coloms i dispersar autèntiques nuvolades de fum que negaven cap posició esclaridora.
No volen que se sàpiga la veritat
Pere RossellJa no hi ha cap dubte. En les files del PP valencià hi ha por — i molta— a que set anys després de l'accident de Metro més gran d'Europa, es porte per davant polítics en actiu que ocupen bancades en ajuntaments i en les Corts Valencianes. S'ha tornat a donar la consigna de tancar el forrellat perquè la veritat no tinga cap escletxa per on sortir, però la veritat acabarà per saber-se tard o d'hora.
La ciutat més colpejada d'aquell evitable accident, és Torrent. Però la seua alcaldessa i el grup polític que li fa de matalaf no té sensibilitat per escoltar la veu dels afectats i afectades i es limita a complir el que els hi han ordenat des del carrer Quart. Les noranta víctimes d'aquell dia continuen demanant justícia, però Empar Folgado, Juan Cotino, Francisco Camps, Santi Miquel i fins i tot el president Fabra, no volen ni sentir parlar de res d'això.
La memòria de les víctimes desaparegudes continua sent un autèntic insult a base de mentides, manipulació la desvergonya, l'ocultisme i la prepotència del partit que no ha volgut escoltar mai parlar de res de tot açò, però que els mitjans de comunicació i la presència de milers de persones al carrer, els obligarà a treure tard o d'hora la immunitat dels responsables.
Noranta persones s'han vist afectades però el PP nega la major, nega la veritat i es nega a acceptar que la ciutadania té fundades sospites en que, tot el que es va analitzar en una comissió parlamentària tancada a corre-cuita, no va ser més que una autèntica enganyifa.
Paco Manzanero, familiar d'una de les víctimes del Metro ho va deixar ben clar ahir al plenari de Torrent, quan va manifestar públicament que sols Santi Miquel, Cotino i ell, sabien que la veritat no és la que el PP vol dir que és, sinó una de ben contrària fonamentada en el suborn posterior. Manzanero no va voler quedar com a mentider davant dels seus companys de lluita ni de cap veí del seu poble.
Tot està per veure, però pel moment Folgado ha evitat que se sàpiga la veritat i que la llum ocupe l'espai de tenebra que ha organitzat el seu partit durant els darrers set anys de menyspreu, silenci, suborns i compareixences preparades. Tampoc ahir es van atrevir a mirar als ulls els afectats.