La defensa de l'assassí en sèrie d'Olot assegura que l'acusat “està penedit” d'haver matat els ancians
Les acusacions sostenen que “l'única sortida” que té Joan Vila per evitar una condemna de més de 150 anys és fer creure que no sabia el que es feia
La defensa demana que li apliquin un eximent complet i que el condemnin, com a màxim, a 20 anys de llibertat vigilada, sota control psiquiàtric
La defensa de l'assassí en sèrie d'Olot assegura que l'acusat “està penedit” d'haver comès els onze crims. El seu lletrat, Carles Monguilod, ha explicat que, en el moment dels fets, Joan Vila creia que “no feia res dolent”. “Ell encara diu que els estimava i que ho va fer per ajudar-los”, ha explicat Monguilod. Determinar si Vila patia una alteració psíquica serà una de les claus del judici. Les acusacions particulars creuen que el zelador sabia què feia i va decidir matar els ancians, en alguns provocant-los molt patiment. Els lletrats de les famílies creuen que la defensa posa en dubte la salut mental de Vila perquè és “l'única sortida” per evitar una condemna de més de 150 anys.
Segons el lletrat de la defensa, des que va ingressar a presó, el zelador del geriàtric la Caritat d'Olot “ha pres consciència” del que va fer al llarg dels anys 2009 i 2010, quan va matar onze interns del centre on treballaven. Monguilod ha explicat que ara “sap” que el que va fer no estava bé i n'està “penedit”. “Ell em diu que no hi ha dia que passi que no pensi en ells”, ha explicat el lletrat que ressalta que Joan Vila sempre ha assegurat que “estimava molt” els ancians.
Monguilod sosté que Joan Vila patia una alteració psíquica que el feia creure que el que feia “no era dolent”. “Ell entenia que era un acte bo, una bona conducta”, ha explicat el lletrat a les portes del Palau de Justícia. Per això, la defensa demana que li apliquin un eximent complet i que el condemnin, com a màxim, a 20 anys de llibertat vigilada, sota control psiquiàtric.
La defensa assegura que, en el moment dels fets, el zelador va patir una “alteració psíquica” que no es correspon amb cap malaltia mental que el feia creure que matar els ancians era una conducta “moralment bona”. Per això, relata la defensa, Vila no tenia cap sentit de culpabilitat ni sentia cap penediment. “Amb el temps això ha canviat, però ell sempre ha dit que no és un assassí”, ha detallat Monguilod.
Estratègia de defensa
Les acusacions particulars, que representen les famílies de les víctimes, creuen que no hi ha cap informe pericial que recolzi la tesi de la defensa. “L'única opció que té la defensa és argumentar que l'acusat té algun tipus de patologia mental”, ha afirmat el lletrat de cinc famílies, Rafel Berga, que sosté que és “indubtable” que Joan Vila va cometre onze assassinats, alguns d'ells infringint molt patiment a les víctimes.
“No hi ha dubte que l'acusat sabia que el que feia era una il·legalitat, perquè ho amagava i feia el possible per no ser descobert”, ha afirmat Berga que ressalta que Joan Vila “era una persona orientada que distingia perfectament el bé del mal”.
“Les famílies esperen que es faci justícia i que se li apliqui la llei amb tota la duresa possible”, han afirmat les acusacions. Berga i el lletrat Jaume Dalmau -que representa tres famílies- demanen que condemnin Joan Vila a 202 anys de presó. L'altre lletrat de l'acusació particular, Jordi Coma, representa els familiars d'una de les víctimes i demana 20 anys de presó per aquest crim.
El fiscal, Enrique Barata, demana una condemna global de 194 anys de presó pels onze assassinats, tres d'ells amb acarnissament.
El cas ha arribat a judici aquest dilluns a l'Audiència de Girona. Al llarg del matí, faran la tria dels nou membres del jurat popular -més els dos suplents- que jutjaran Joan Vila. A la tarda, serà el torn de la declaració de l'acusat.
Segons el fiscal, en el moment de matar les víctimes, Joan Vila solia utilitzar tres mètodes. El que va fer servir en la majoria dels casos va ser un còctel de barbitúrics i fàrmacs. “Triturava i mesclava una sèrie de medicaments, tipus psicofàrmacs, els mesclava amb aigua i els feia prendre a les víctimes”, recull el relat del fiscal.
Amb aquest mètode, Joan Vila va acabar amb la vida de Montserrat Canalias (morta el 25 de setembre del 2010), Joan Canal (de 94 anys, mort el 19 de setembre del 2010), Lluís Salleras (de 84 anys, mort el 21 d'agost del 2010), Carme Vilanova (de 80 anys, morta l'11 de juliol del 2010), Teresa Puig (de 89 anys, morta el 14 de febrer del 2010) i Rosa Baburés (de 88 anys, morta el 29 d'agost del 2009).
D'altra banda, en dos dels crims en què els ancians eren diabètics, el zelador va acabar amb les seves vides injectant-los una sobredosi d'insulina amb una xeringa. Això va passar, segons sosté el fiscal, amb les internes Francisca Matilde Fillol (morta el 19 d'octubre del 2009) i Isidra García (de 85 anys, morta la matinada del 28 de juny del 2010).
A l'hora de cometre els tres darrers crims, abans no el detinguessin, Joan Vila va canviar de mètode. Aleshores -indica el fiscal- el zelador va provocar “greus patiments” a les seves víctimes, perquè els va fer beure lleixiu o bé, amb l'ajuda d'una “xeringa de grans dimensions”, els va injectar àcid desincrustant a la boca.
Com recull l'escrit, amb aquest mètode Vila va matar tres internes: Sabina Masllorenç (de 88 anys, morta el 12 d'octubre del 2010), Montserrat Guillamet (de 88 anys, morta el 16 d'octubre del 2010) i Francisca Gironès (de 85 anys, morta la matinada del 18 d'octubre del 2010). En tots aquests casos, la ingesta de càustics va provocar “tos, vòmits i convulsions” a les ancianes, que van morir després d'un “gran patiment”, com recull l'escrit. Per això, el fiscal afegeix a aquests assassinats l'agreujant d'acarnissament.
