Pau amb Renfe per 165 dels 3.635 milions pendents
El conseller Vila renova el contracte amb l'operadora que Recoder va bloquejar fa un any
No es preveu el traspàs de vies i estacions
Rodalies de Girona, Tarragona i Lleida, a partir del 2014
La signatura del contracte programa 2013-2015 entre la Generalitat i Renfe després de més d'un any de bloqueig representa la firma de la pau política amb Foment, anunciada des que el conseller Santi Vila va substituir Lluís Recoder al capdavant del Departament de Territori i Sostenibilitat. Recoder va mantenir durant el seu bienni una actitud reivindicativa i d'enfrontament amb la ministra Ana Pastor per la falta de compliment dels compromisos adquirits per Foment des del govern socialista de Zapatero.
Ahir, l'acord es formalitzava en presència del conseller i de la mateixa ministra en la reunió de l'òrgan mixt Generalitat-Renfe, un organisme que Recoder va acabar bloquejant i que el Ministeri de Foment va ignorar. El contracte programa suposarà la posada en marxa dels primers serveis de rodalies de les regions de Girona, Tarragona i Lleida, però amb un any de retard respecte del previst –serà a partir de gener del 2014–. A més, s'invertiran en la millora de les rodalies i els regionals catalans 165 dels 4.000 milions compromesos en el Pla de Rodalies –se n'han executat 365, un 9%, fins ara–. Aquest paquet inversor de 165 milions el compartiran la Generalitat i Renfe, i Foment eixugarà el dèficit anual de funcionament del servei català –106,2 milions corresponents al 2012; 116,4 corresponents al 2013; 116,9 per al 2014, i 119,9 per al 2015–. Durant l'enfrontament del bienni anterior, Recoder denunciava que Foment no traspassava a la Generalitat els 130 milions corresponents al 2012, i la direcció de Renfe es dedicava a acusar la Generalitat d'impagament d'uns diners que l'Estat no abonava al govern català.
La inversió de 165 milions en la millora del servei es destinarà a la posada en marxa de les noves rodalies de Tarragona a Reus; de Blanes a Girona, Figueres i Portbou; i de Lleida a Cervera; al perllongament de la línia R1 de Mataró fins a Arenys de Mar; a la implantació d'una llançadora de Figueres a Portbou, i als reforços de places a les línies regionals, així com a l'increment de la vigilància als combois durant els caps de setmana, en què es produeixen danys i agressions en serveis que cobreixen zones d'oci nocturn.
Rodalies territorials
Les noves rodalies de Girona, el Camp de Tarragona
i Ponent entraran en funcionament progressivament a partir del gener de l'any vinent, amb majors freqüències als corredors Blanes-Portbou i Tarragona-Reus. El contingut del contracte es basa en la nova política de servei ja impulsada per Recoder. Però les sancions a Renfe en cas d'incompliment no són tan altes. Si es considera que Renfe no arriba als indicadors de qualitat exigits, l'aportació de la Generalitat a la companyia es pot reduir en 3 milions anuals tal com ja esta previst, i el govern de la Generalitat pot revocar tot el servei o línia per línia i atorgar-lo a un altre operador quan s'acabi el contracte, el 2015. Però la sanció per la supressió de trens o el retard no serà tan elevada com en el contracte que proposava Recoder. Aleshores, la supressió d'un tren podia costar a Renfe fins a 30.000 euros. Ara, no s'ha fet pública la quantitat.
LA XIFRA
Dèficit milionari o “brindis al sol”
En la relació entre l'Estat i la Generalitat pel que fa a les infraestructures, s'ha passat del negre al blanc. El govern del PSOE es va comprometre a invertir 4.000 milions a rodalies fins al 2015, un compromís que va fer seu el nou govern del PP pressionat per l'executiu de Mas a la Generalitat. A mesura que va quedar clar que la promesa s'incomplia, Recoder va anar aixecant el to reivindicatiu i d'enfrontament fins a posar tres condicions a la signatura del contracte amb Renfe: calendari dels 4.000 milions, liberalització ferroviària i traspàs de vies i estacions. Encara amb Mas, però amb Vila en comptes de Recoder, s'ha acabat renovant Renfe amb l'únic compromís de liberalització ferroviària. Per la ministra Pastor allò era “el cuento de la lechera”i pel conseller Vila, un “brindis al sol”.
