Del foc a l'aigua

L'any passat va ser el foc i aquest any, l'aigua. El Pirineu, i especialment la Val d'Aran, van viure ahir una jornada de por com molts no l'havien tinguda des de les riuades del 1982. La tensió es va viure des de la matinada, quan el rugir del Garona enmig de la foscor augurava un dia complicat. “Gairebé no he pogut dormir, aquesta nit; vaig estar fins tard veient com creixia el riu”, ha explicat a Efe Robert Pava, propietari d'un bar a Naut Aran. A les 7 del matí, les sirenes de Les van començar a sonar per advertir la població: el riu Garona, fora de control, estava ja començant a desbordar-se i començava a inundar alguns carrers. Mossos i Bombers estaven a la zona del riu i advertien als veïns més pròxims que haurien de marxar. “A mi no m'han desallotjat, però he marxat voluntàriament de casa meva, perquè al carrer on visc hi ha mig metre d'aigua”, explicava la Ramona. A Arties i Salardú el riu també es va desbordar i, literalment, va passar pel mig dels nuclis habitats. Bona part dels veïns van ser desallotjats.

A la capital aranesa, Vielha, on es concentra la major part de la població de la vall, l'alarma també era evident entre els veïns. “Estic preparant la bossa per anar-me'n amb els meus pares perquè el riu ja s'ha menjat tres metres, i si continua plovent serà impressionant”, deia al matí Belén Badía, una veïna de Vileha, que qualificava el que estava vivint com a “horrorós”. L'alcalde, Àlex Moga, es mirava amb preocupació no només el Garona, que s'estenia lliurement i sense control ocupant la zona industrial i la carretera camí de França, sinó sobretot el Neres: l'afluent que passa pel mig de la població i que, en desbordar-se el 1982, va ser catastròfic. Moga veia amb impotència com el riu creixia i les previsions meteorològiques no auguraven res de bo per a la tarda. “Si es desborda, els problemes es multiplicaran per mil.” Al vespre, el Nere havia aguantat i només un centenar de persones havien hagut de ser desallotjades de zones de Vielha pròximes al Garona.

El record del 1982 també estava molt present al Pallars Sobirà. “Està passant el mateix que aquella vegada”, explicava una veïna d'Escaló. “Llavors el riu passava per l'altre costat de la carretera i va inundar tot el poble.” Ahir, el riu havia inundat una casa propietat de l'hotel Castellarnau. Els clients que hi havia havien fet les maletes al matí quan van veure l'estat del riu. “Eren una família holandesa i una altra dels Estats Units, segurament no feia falta però ho entenc”, explicava la filla dels propietaris. La bodega de l'hotel s'havia inundat.

A Llavorsí, a la confluència del Noguera Pallaresa i el Noguera de Cardós, l'aigua havia ocupat alguns carrers i havia inundat els baixos d'un establiment hoteler i de diverses cases. L'aigua passava furiosa fregant sota el pont de la població, i l'Ajuntament havia col·locat una grua que s'encarregava de treure els troncs que s'acumulaven en un costat del pont, amenaçant de col·lapsar-lo.

La situació del Noguera Pallaresa era crítica a Esterri d'Àneu, i els veïns al matí van haver d'improvisar uns dics per prevenir el desbordament. El mateix van fer a Rialp per protegir la carretera. El riu s'havia desbordat sobre uns prats i amenaçava d'ocupar la C-13 a la sortida sud. L'alcalde, Gerard Sabarich, vigilava a peu de riu la construcció d'un petit dic de grava per solucionar el problema. En aquest municipi, com en d'altres de les comarques afectades, alcaldes, regidors i tècnics organitzaven torns, al vespre, per continuar la vigilància del riu durant la nit, tot i que al Sobirà, l'Alta Ribagorça i l'Aran s'esperava una nit tranquil·la. No tot va ser temor i vigilància de l'aigua. Ahir centenars de persones s'aturaven a les cunetes de les carreteres a fer fotos i vídeos dels rius: a més de por, també va ser un dia de fascinació per la força salvatge de l'aigua.