Societat

Surt en llibertat “el segon violador de l'Eixample”

Martínez Singul ha complert íntegrament el darrer càstig de tres anys i nou mesos de presó per haver intentat abusar d'una menor

Ha seguit el tractament d'inhibició sexual, però no es descarta que reincideixi

Ale­jan­dro Martínez Sin­gul, cone­gut com “el segon vio­la­dor de l'Eixam­ple”, sor­tirà en lli­ber­tat a finals d'aquesta set­mana, després de com­plir la dar­rera con­demna, de tres anys i nou mesos de presó, per haver inten­tat vio­lar una menor de 12 anys en un ascen­sor d'un edi­fici de Bar­ce­lona, l'1 d'octu­bre del 2009. Martínez Sin­gul ha seguit el pro­grama d'inhi­bició sexual, la mal ano­me­nada cas­tració química, a la presó de Bri­ans en els últims mesos, mal­grat que no està total­ment reha­bi­li­tat, segons fonts judi­ci­als. El seu per­fil delic­tiu és ara de més baixa inten­si­tat, hi afe­gei­xen per evi­tar una alarma social difícil de con­tro­lar en aquest cas, en què es busca el seu ano­ni­mat perquè asso­leixi la rein­serció.

La con­demna ara com­plerta cor­res­pon a la ter­cera temp­ta­tiva d'agressió sexual de què s'ha acu­sat “el segon vio­la­dor de l'Eixam­ple”, des que el 20 de maig del 2007 va obte­nir la lli­ber­tat després de com­plir 16 dels 65 anys que l'Audiència de Bar­ce­lona li va impo­sar el 1993 per haver comès catorze vio­la­ci­ons al dis­tricte que li dóna el mal­nom.

Lla­vors, el 2007, el Depar­ta­ment de Justícia va aler­tar que no estava reha­bi­li­tat, i la fis­ca­lia va anun­ciar una vigilància “no inva­siva”, un avanç de l'ano­me­nada lli­ber­tat vigi­lada, que ara sí que per­met la reforma del Codi Penal. Els mals pre­sa­gis es van com­plir. Martínez Sin­gul va tor­nar a rein­ci­dir, a ser empai­tat per la poli­cia i els mit­jans de comu­ni­cació, i a ser rebut­jat pels veïns.

La pri­mera agressió, la va come­tre un mes després de sor­tir de la presó, quan es va tocar els geni­tals davant una esco­lar a Tau­rinyà, a prop de Prada (Con­flent). Per aquests fets no va ser detin­gut fins un any després, el juny del 2008 al seu domi­cili de Car­de­deu, i va ser extra­dit a Per­pinyà, on va com­plir nou mesos de presó per exhi­bi­ci­o­nisme. Uns tres mesos després de ser excar­ce­rat el 8 de març, va rein­ci­dir. Es va tocar els geni­tals davant una dona a l'estació d'Arc de Tri­omf. En el judici, la dona no el va reconèixer i el van absol­dre. Al cap de dos mesos, el maig del 2009, els Mos­sos el van dete­nir per una altra temp­ta­tiva. Va ser con­dem­nat a una multa per haver per­se­guit dues dones a l'Eixam­ple.

Després de la ter­cera agressió a l'Estat espa­nyol, el van tor­nar a engar­jo­lar. La víctima, una ado­les­cent que va ser agre­dida en un por­tal situat entre els car­rers Nàpols i Casp el 2010, va reconèixer Martínez Sin­gul entre les 40 imat­ges d'agres­sors sexu­als que els Mos­sos tenen fit­xats a Bar­ce­lona. El va iden­ti­fi­car pel seu “nas gran i torçat” i, de fet, quan es va encre­uar amb ell al car­rer, li van estra­nyar la gorra i les ulle­res que duia.

Ara, la sor­tida de Martínez Sin­gul tor­narà a ser dis­creta, i la poli­cia ja n'està aler­tada.

LA DATA

01.10.10
Darrera agressió
d'Alejandro Martínez Singul a una menor a Barcelona. Ara ha complert la condemna.

LA XIFRA

661
penats
per delictes contra la llibertat sexual hi ha a les presons catalanes; són un 6,3% del total dels 10.074 reclusos.

És l'únic voluntari a la castració

Des de finals de l'any 2009, el Departament de Justícia complementa l'actual programa d'intervenció per a agressors sexuals amb el programa de tractament farmacològic com a coadjuvant en la intervenció en delictes sexuals. L'anomenada castració química, però, no ha tingut èxit entre els reclusos dels penals catalans.

Només un reclús va seguir el programa a principi del 2010 i des de llavors ningú més no s'hi havia afegit, segons les últimes dades dels Serveis Penitenciaris. Alejandro Martínez Singul és aquest únic voluntari d'aquest tractament, i ara podria continuar fent-lo en llibertat.

El tractament, sempre voluntari, consisteix a administrar un component farmacològic que inhibeix la persona de sentir desig sexual. És un efecte reversible, ja que el desig es recupera a mesura que es deixa el tractament, que s'ofereix, després d'una valoració mèdica, en la fase final de la condemna i quan la seva reincidència es preveu d'alt risc. Actualment, el centre de Brians 1 és l'homologat per dur a terme aquesta intervenció, que va ser recomanada per una comissió d'experts encapçalada per l'exfiscal del TSJC José María Mena.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.