Operació Roca de l'Olla

La Guàrdia Civil no va poder moure una roca de 3 tones que el temporal va fer caure i que és un perill per als banyistes a l'Escala

Enmig d'una gran expectació de veïns i turistes, els submarinistes de la Guàrdia Civil van començar a treballar a la zona cap a les dotze del migdia. Dues hores abans, l'equip encarregat de l'operació ja s'havia posat a preparar l'estratègia per treure la roca que el temporal de llevant de Sant Esteve va fer caure del lloc on era i que va anar a parar a la boca de l'Olla (vegeu gràfic). Els preparatius es van fer al port de la Clota.

Els submarinistes van estar durant més de dues hores lligant la roca a uns bidons i a uns sacs d'aire per reflotar-la, però a l'hora de posar l'aire perquè la pedra flotés, el sistema no va funcionar. Després de dos intents, els efectius van decidir abandonar l'operació.

Segons va explicar el cap del GEAS a Girona, Fernando Aguirre, «tal com està és inviable perquè en estar encaixada pels laterals és impossible. Tampoc es pot girar perquè la diagonal és superior. Avui ja no podem fer res més. Hem de recollir i fer un altre pla de treball». En concret, el que faran demà serà esmicolar la roca i distribuir-la per la zona en comptes de dur-la mar endins com estava previst inicialment.

L'alcalde de l'Escala, Estanis Puig, va agrair ahir la feina a la Guàrdia Civil, a la qual va demanar ajuda per retirar la roca. Puig va afegir-hi que l'Olla és una zona on la gent es tira a l'aigua moltes vegades de cap i que la roca podria ser perillosa per als banyistes. Per això, va decidir demanar que la roca es retirés del lloc. «El problema és que està més enfonsada del que ens pensàvem i per això ha estat més complicat», va dir.

Un impacte menor

Segons va explicar ahir a la tarda el cap del Grup Especial d'Activitats Subaquàtiques de la Guàrdia Civil a Girona, Fernando Aguirre, aquesta operació per retirar la roca de l'Olla s'està fent amb la més gran cura possible per evitar un impacte sobre el medi ambient. Per això, Aguirre defensa que el fet de trencar la roca i no endur-se-la lluny farà que l'impacte sigui menor, ja que «els microorganismes que té adossats la roca» estaran en el mateix sistema que eren ara. A més, el trencament de la roca també permetrà que sigui més fàcil de manejar i que, per tant, no es malmeti tant l'entorn. Es treballarà com es fa en una pedrera.

Mines desactivades

La forta llevantada del 26 de desembre de l'any passat també va deixar al descobert diverses mines submarines que s'han hagut de desactivar en les últimes setmanes a Sant Feliu de Guíxols, Roses, el Port de la Selva i Colera. En tots els casos la Guàrdia Civil en col·laboració amb altres cossos de seguretat han fet detonar les bombes amb explosions controlades que també han atret l'atenció de curiosos i per això es van haver de desallotjar les platges afectades durant unes hores mentre es feia l'operació. L'últim cas va ser el del projectil de la Guerra Civil que havia estat localitzat per un submarinista a uns 50 metres de l'espigó de Colera i a uns dos metres de profunditat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Gastronomia catalana, la que ho aprofita tot

Barcelona
Joan (Nani) Mora
Cap de l’oposició d’ERC a Sant Andreu de Llavaneres

“Veiem com tot el que tenia la marca d’ERC s’està aturant”

Sant Andreu de Llavaneres
ADMINISTRACIONS

El Maresme se sent exclòs del pla de barris

MATARÓ
ciència

Asfalt autoregeneratiu i altres avenços tecnològics per a més seguretat a les vies

Tarragona
gastronomia

Cinc restaurants, un menjador escolar i dues escoles de cuina, a l’Slow Food

sant sadurní d’anoia

Un pèsol per col·locar

sant andreu de llavaneres
Societat

Es presentarà una moció al ple per parlar de l’alberg de Badalona

Badalona
ADMINISTRACIONS

L’Ajuntament de Lleida serà part en la causa dels robatoris a l’Horta

LLEIDA
societat

Els càmpings de la Costa Brava, principal allotjament turístic català

roses