Banys mineromedicinals

La Font­calda és dins el traçat de la Via Verda de la Terra Alta. La ruta arrenca al riu Algars, des de l'estació d'Arnes, con­ti­nua per Horta de Sant Joan i s'acosta al riu Cana­le­tes. Després de l'estació de Prat de Comte tro­bem el camí que con­du­eix fins a la Font­calda, i si con­ti­nuem per túnels enllaçarem amb la via del Baix Ebre.

Entre la ser­ra­lada de Pàndols i el massís dels Ports hi tro­bem el san­tu­ari de la Font­calda, un paratge al cos­tat del riu Cana­le­tes, on hi ha una font d'aigua mine­ro­me­di­ci­nal que bro­lla a 28 graus centígrads. Una aigua rica en car­bo­nat càlcic, sul­fat de mag­nesi i clo­rur sòdic, que raja d'una font cone­guda popu­lar­ment com la font dels Xor­ros. L'entorn té un gran valor geològic, amb relleus abrup­tes i és un lloc idoni per fer un des­cans i un bany, on a diferència d'altres bas­ses dels Ports la tem­pe­ra­tura de l'aigua no et deixa glaçat.

Pel que fa al san­tu­ari, està docu­men­tat des del segle XIV, quan un grup de fra­res tri­ni­ta­ris s'hi van ins­tal·lar. La comu­ni­tat, però, no va pros­pe­rar per l'aïlla­ment del lloc. Durant la Guerra Civil, el san­tu­ari va ser cre­mat i es va des­truir l'altar bar­roc i la imatge de la Mare de Déu. Així, l'actual és una còpia feta per l'escul­tor Inno­cenci Sori­ano Mon­ta­gut. Segons la lle­genda, a un pas­to­ret de Prat de Comte se li va aparèixer la imatge de la Mare de Déu a la vall on tenia el ramat, se la va guar­dar al sarró i en arri­bar a casa va inten­tar mos­trar-la, però havia des­a­pa­re­gut. Va tor­nar al lloc de l'apa­rició l'endemà i allà la va tro­bar, la notícia es va escam­par per la comarca i Gan­desa va deci­dir cons­truir una petita cape­lla a la zona, i més tard una església.