Vint-i-quatre oblits pertinaços

Aquest diumenge passat, la televisió pública valenciana retransmetia per primera vegada en 24 anys, la litúrgia eclesiàstica i civil de la festa considerada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco ara fa poc més d'un any.

Han hagut de passar 24 anys perquè Canal Blau s'adone de l'existència d'una festa que, més enllà del valor religiós —que sempre resultarà parcial— hi ha tota una riquesa cultural i cívica que acompanya una manifestació que ha arribat fins al segle XXI amb bona cosa de respecte cultural i popular.

El canal de televisió dit dels valencians, ha descobert enguany la Festa d'Algemesí i ha difós totes les imatges ben farcides de color i de testimoniatge del que suposa part de la cultura dels valencians.

Ho ha fet am el suport del director del Museu de la Festa d'aquesta localitat de la comarca de la Ribera, que ha sabut conduir una llarga retransmissió amb equilibri i sense cap mena d'escarafalls xovinistes als que ens té acostumats la televisió dita “la nostra”.

La vila, vivia així una retransmissió primera d'aquesta festa centenària i guardonada, en directe i en diferit. Ha seguit cada pas d'aquesta litúrgia profana i religiosa pels carrers i pels plasma —tan acostumats com ens té el PP a haver de fer-ho així ara sí i després també— gràcies a l'equip de persones que s'hi han desplaçat i que —una vegada més— no han estat a l'alçada de la circumstància a causa de les magnífiques ximpleries que feien dir i fer als protagonistes principals. Únicament s'han salvat les imatges —que han parlat per sí mateix— i el bon fer de Lluís Blasco que sabia accentuar amb el silenci i el de la conductora del programa, cada instant i moment del que passava.

Per primera vegada en vint-i-quatre anys, el poble valencià —en el seu conjunt— ha pogut escoltar la música que acompanya les nostres tradicions i la Muixeranga ha sonat com es mereix i s'ha escampat per les ones hertzianes.

Per primera vegada des que hi ha autonomia, els valencians hauran pogut valorar la riquesa de la nostra cultura i hauran sopesat la bellesa d'aquest himne que res té a veure amb el “sarsueler” himne regional que ens val encolomar l'any 1982.

Per primera vegada en 24 anys, que els teleespectadors valencians han escoltat parlar castellà la consellera representant del govern en aquesta diada, tan significativa. Una consellera que mai no havia vist aquesta festa amb anterioritat i que evidenciava la manca de respecte que els nostres governants solen tenir per allò nostrat, per la cultura valenciana i pels costums dels nostres avantpassats. Amb aquesta dèria que manifesten en esborrar tot allò que no siga de la seua corda, fan el ridícul més espantós només obrir la boca.

La televisió dels valencians, ara que en són pocs a la plantilla, ha intentat fer una bona retransmissió i s'espera que aquesta iniciativa sàpiga recórrer el bo i millor de la nostra cultura d'ara endavant, per damunt d'entrades de bous, desfilades falleres, festes nouvingudes o copiades, que no tenen res a veure amb el que cal fer: difondre la cultura dels valencians entre el poble valencià.

Vinga, ànim i endavant que encara hi ha molt a fer i tot és possible a poc que imprimisquen llibertat dins d'aquella casa que es gestiona amb els nostres diners. Amb els cèntims de tots els valencians i no sols amb els del PP.