Un nas que salva vides
L'Associació Canina la Selva organitza un curs d'un any de recerca de persones
La unitat canina del cos de Bombers de la Generalitat s'entrena a Santa Coloma
Els gossos han
de buscar sovint caçadors de bolets perduts
Els bombers catalans fa molts anys que, en la recerca de persones desaparegudes, confien en el nas dels seus voluntaris de quatre potes, els gossos de rescat que s'entrenen a l'Associació Canina la Selva, a Santa Coloma de Farners. Aquest cos de voluntaris canins (amb el seu corresponent entrenador i voluntari humà) ha ajudat a resoldre satisfactòriament molts casos. Entre les feines que fan hi ha de tot: buscar víctimes en un esfondrament, trobar excursionistes perduts, gent gran que té Alzheimer i es desorienta..., i ara que comença la temporada de buscar bolets, els seus responsables preveuen que se'ls girarà feina, ja que cada any, més d'un caçador de bolets es perd al bosc i l'acaba trobant un bomber caní.
Entre un i dos anys
Per arribar a poder treballar bé, els gossos han d'haver passat per una fase d'ensinistrament que dura aproximadament un o dos anys. I els seus amos, és clar, també. El binomi ha de funcionar perquè s'aconsegueixi un rendiment òptim. En aquest sentit, l'Associació Canina la Selva ha fet aquest any un pas més en la professionalització del seu cos de recerca, amb un curs que acabarà al desembre i que estan seguint vuit voluntaris amb els seus respectius animals. Els instructors del curs són Salvi Figueras i Ramon Pampin, i la seva dedicació –com la dels voluntaris que fan el curs– és totalment altruista. De fet, Figueras treballa de pintor, i va al centre quan acaba la feina. El mateix passa amb la resta dels voluntaris, que hi dediquen el seu temps lliure.
Una jornada d'entrenament (en fan dues per setmana) per a aquests gossos comença en una zona boscosa que pot ser més o menys allunyada del centre. Un dels gossos, un pastor alemany de poc més d'un any, és el primer a demostrar què pot fer. Abans, un voluntari s'ha amagat, a centenars de metres. Deixen que el gos ensumi una peça de roba de la persona amagada (la peça és en una bossa de plàstic per evitar que es contamini d'altres olors) i el gos rep l'ordre de buscar. Amb el nas a terra, comença la recerca, i va corrent i fent un recorregut que semblen esses. Un voluntari m'ho explica: quan el gos sent que ha perdut el rastre, torna a la zona on l'havia sentit, i així va fent fins que acaba trobant el desaparegut (en aquest cas, fals). Un cop trobat, el gos ha de fer el que els ensinistradors coneixen com “marcar”: bordar per alertar que ha trobat algú, però sense arribar a tocar la persona. I, en acabar la feina, arriba l'hora de la recompensa: els gossos més llaminers tenen alguna cosa per menjar, però d'altres prefereixen una joguina.
L'Associació Canina la Selva ocupa una finca d'uns 8.000 m² a la carretera antiga de Riudarenes, al costat de l'Escola Forestal de Santa Coloma de Farners. En aquest club caní, hi va néixer la unitat canina dels Bombers de la Generalitat com a iniciativa dels bombers voluntaris i membres del club.
El club es va fundar legalment el 1997, però ja era actiu el 1994. “Durant dotze anys, només cinc persones cobríem els rescats amb gossos que feien els bombers arreu de Catalunya, fins que fa tres anys vam superar les proves d'homologació i des de llavors la unitat està formada per dotze persones i els gossos de cadascú”, explica Salvi Figueras.
A més de la seva dedicació al cos de bombers, com a voluntaris de l'escala especial, l'associació treballa l'obediència, modificació de conducta i agility d'esbarjo i de competició. El curs que s'està impartint aquest any va sorgir, explica Figueras, arran d'un seminari que es va fer l'any passat sobre recerca. Organitzat per l'associació selvatana, hi van assistir una trentena de persones, i van demanar que se'n fes un seguiment. “Llavors vam decidir muntar el curs, que és l'únic d'aquestes característiques que es fa a tot l'Estat”, diu Figueras. Expliquen els instructors que la majoria dels cursos de rescat que s'han fet són de 180 hores, i condensades en uns caps de setmana. Aquest, en canvi, dura tot l'any. “Vam decidir que havia de ser de 240 hores, en part també perquè vam trobar mancances en l'ensinistrament de base”, expliquen.
El curs acabarà el mes de desembre, però els seus responsables ja estan treballant en el de l'any vinent. Només dotze bombers a Catalunya són binomis del grup caní de recerca. D'aquests a les comarques gironines n'hi ha cinc, dels quals quatre són a Santa Coloma de Farners, i el cinquè, a Maçanet de la Selva.
Figueras i Pampin consideren que vuit persones és “el nombre ideal perquè l'alumne tingui un aprofitament òptim”. Així mateix, destaquen la progressiva professionalització d'aquest ensinistrament. Tant Pampin com Figueras estan en contacte constant amb grups de recerca d'altres països. Tots dos coincideixen, però, que és treballant en casos reals que s'agafa experiència de debò. Aproximadament, aquests membres del cos de bombers de l'escala especial fan unes 200 recerques l'any.
LA DATA
LES XIFRES
Gossos per protegir dones
RedaccióA Sant Hilari Sacalm ja fa un temps que els guàrdies municipals de la unitat canina van impulsar una iniciativa pionera a casa nostra consistent a ajudar víctimes de violència de gènere mitjançant l'ensinistrament de gossos. Els agents Montse Cereza i Lluís Àvila són membres fundadors de l'associació canina GosSOS K9, que ja ha atès, amb èxit, una veïna del municipi, la Charo, que fa uns dos anys va arribar al poble amb la seva filla, fugint dels maltractaments del seu exmarit.
“De fet, el cas de la Charo –que ara és la presidenta de l'associació– va ser el detonant per a la creació de GosSOS”, explica Cereza. En conèixer la situació d'aquesta dona, els agents de la unitat canina li van oferir la possibilitat de “combatre la por i els traumes provocats per la violència viscuda a mans de la seva exparella” amb l'ajuda d'un gos. L'experiència va ser molt positiva, tant per a la mare com per a la filla, ja que “amb l'animal ràpidament es van sentir molt més protegides i això es va traduir per a les dues en una recuperació de l'autoestima i la seguretat. Ara no els fa por moure's soles, la seva vida ha canviat completament”, assenyala, per la seva banda, Lluís Àvila. A partir d'aquí, els dos agents, en estreta col·laboració amb la Charo, van decidir impulsar l'associació GosSOS, presentada en societat recentment.
Amb l'ajuda d'una experta, Marta Barrera, els agents ensinistren els animals, que ja de cadells entren en contacte amb els seus nous amos d'una manera especial: “Se'ls ensenya a protegir la família –explica Montse Cereza– i arriba un punt que el gos, només veient l'actitud de la víctima, sap perfectament quan ha d'actuar. Es pretén establir entre la víctima i l'animal un vincle en positiu, que acaba sent molt fort.”
El de la Charo i la seva filla és el primer cas en què han intervingut els agents de la unitat canina de Sant Hilari Sacalm, que disposa a hores d'ara de tres gossos. Puntualment els cedeixen a l'associació en cas d'urgència.
