En memòria de Manuel Pérez Payà

Ell era conservador i jo progressista. Ell era de dretes i jo d'esquerres. Ell era profundament religiós i jo profundament ateu...

Fou el màxim representant del PP local durant l'any 91 fins el 95. No el coneixia d'abans. El vaig conéixer en aquella època perquè coincidírem a l'Ajuntament d'Alcoi, ell com a regidor portaveu del PP i jo com a secretari del grup d'EU. Estàvem, doncs, en les antípodes polítiques l'un de l'altre, però he de dir que malgrat les nostres diferències conceptuals i polítiques no he conegut cap persona d'eixes conviccions tan bona persona com ell. Ho dic ben clar i ben segur del que dic: Manuel Pérez Payà era una excel·lent persona. Era admirable pel seu tarannà, pel seu comportament, per la seua noblesa, perquè per damunt de tot sempre anteposava l'interés col·lectiu al particular. Res a veure amb aquells que el van substituir. La seua altura moral i ètica estava molt per damunt d'aquells que l'apartaren sense contemplacions de l'activitat política i sense lliurar-li ni tan sols cap reconeixement públic a la seua tasca municipal, al menys al nivell que ell es mereixia.

Conserve el record d'un home bo, exemplar, fins i tot per a les persones d'esquerres que, com jo, el que més valorem és l'honradesa, l'honestedat, la bonhomia de l'ésser humà. Sens dubtes ell superava la mitjana.

Manuel Pérez Payà no era un polític del PP a l'ús. Moltes voltes a mi em semblava que no donava el perfil de la majoria de la gent del seu partit, però era un home de conviccions que sense sectarismes ni prejudicis defensava allò que li semblava més just. I ho feia des del diàleg mesurat i tranquil, d'un home educat que per damunt de tot era un gran demòcrata.

Després de les nostres compartides vivències temporals en l'activitat pública a l'Ajuntament, coincidíem de tant en tant passejant pel carrer i sempre ?sempre?, s'aturava per saludar, per preguntar, per intercanviar sensacions i preocupacions per la situació econòmica i social que ens ha tocat viure. Tenia una gran sensibilitat social i patia el sofriment de la gent, les situacions d'atur i augment de pobresa dels seus conciutadans.

No puc més que tindre paraules de reconeixement cap a una persona que he tingut la fortuna de conéixer i que m'ha demostrat que ser una bona persona, indistintament de les creences, sempre deixa una empenta inoblidablement grata entre la gent que el rodeja.

Prenc nota amic.

PD: Ja saps que jo no crec en eixes coses, però si al cel hi haguera la possibilitat d'assessorar Déu, jo no dubtaria de triar-te perquè li aconsellares, perquè segur que si el fera cas, canviaria el món.