Catalunya guanya cinc estrelles Michelin
Els Adrià reben una estrella pel Tickets i el 41º
També la reben el Malena, L'Ó i Les Moles
El nou tres estrelles estatal és el madrileny Diverxo
L'atomització d'estels dilueix el poder basc i català
La Guia Michelin continua el 2014 la línia iniciada l'any passat d'esquitxar d'estels l'Estat amb una certa generositat, tal com la crítica especialitzada li reclamava. De la gairebé vintena de nous primers estrellats (incloent-hi dos de Portugal), cinc es queden a Catalunya. Un 20%. L'any passat van ser sis. El més esperat era el del Tickets d'Albert Adrià, que ha vist així reconeguda l'originalitat de servir tapes bullinianes al Paral·lel de Barcelona, i, de pas, els germans Adrià s'han endut la sorpresa de sumar-ne una altra per al local contigu, el 41º, una cocteleria en què també se serveixen plats de la memòria d'El Bulli.
També l'aconsegueix Malena, de Gimenells (Segrià), a càrrec de Xixo Castaño, un cuiner que ja havia estat premiat amb estrella i que va ser company d'estudis d'hostaleria de Joan Roca. El xef de Can Roca ahir se n'alegrava molt: “Fa una cuina molt de Lleida i té molt de talent.” Igualment hi ha premi per a Les Moles d'Ulldecona (Montsià) i L'Ó, el restaurant de Jordi Llobet que ocupa el lloc que va deixar L'Angle al Món Sant Benet (Sant Fruitós del Bages) quan es va instal·lar a Barcelona.
Precisament L'Angle, de Jordi Cruz, manté la seva estrella ara que ocupa l'espai de l'hotel Cram que va deixar el Gaig quan es va reubicar en la Fonda Gaig, unificant els dos negocis. El nou Gaig també la conserva. I no hi ha cap baixa.
Si el 2013 es van sumar al cim dos nous tres estrelles (Azurmendi i Quique Dacosta), aquest cop ha tocat el torn a Madrid amb la incorporació del Diverxo, el restaurant creatiu del David Muñoz, que malgrat la seva joventut ja fa temps que apareix en les travesses. Els nous dues estrelles marxen cap a la Rioja (El Portal, de Francis Paniego) i Tenerife (M.B., de Martín Berasategui). Berasategui, que ja regnava amb sis estels (tres al seu de Lasarte, dos al Lasarte i un al M.B.) s'ha convertit en el pes pesant de la guia vermella. Amb les noves incorporacions i la pluja de primeres estrelles, la situació del País Basc i Catalunya perd el protagonisme únic que assolia anys enrere. Recordem que Can Fabes cau de la llista de dues estrelles pel tancament, el 31 d'agost, del negoci que no va poder mantenir el nivell en temps de crisi després de la mort de Santi Santamaria.
Els estels han anat a parar a tot el territori espanyol. Al Monastrell d'Alacant, a l'Àrbore da Veira, de la Corunya, a La Salgar de Gijón, a La Botica de Matapozuelos (Valladolid), a La Casa del Carmen d'Olias del Rey (Toledo), a l'Arbidel de Ribadesella, a l'Alejandro d'Almeria, al Tierra (Valdepalacios, Toledo), a l'Hospedería El Batán de Tramacastilla, Terol. A Vall d'Alba de Castelló, al Bon Amb de Xàbia i a El Poblet, una de les dues apostes de Quique Dacosta a València capital. Michelin aposta per reforçar la base.
No es pot dir que hi hagi una mala collita, però com passa sempre, hi ha noms que haurien pogut molt bé obtenir guardó, però que hauran d'esperar una mica més. O deixar de capficar-se, com ja fa temps va decidir fer Andoni Luis Aduriz, etern aspirant a la tercera estrella per al Mugaritz, que mai no arriba. Jordi Cruz tampoc aconsegueix la tercera per la seva bona feina a l'Àbac. Ni Paco Pérez per al Miramar, tot i que ahir estava feliç amb la primera rebuda en una plaça dura com Berlín per al seu avantguardista 5. “Tu no saps com de content està l'equip; només per això ja val la pena.”
LA XIFRA
Les claus del triomf
Diuen els portaveus de la prestigiosa guia vermella que per arribar al cim de la guia es necessita personalitat pròpia, regularitat i ser present als fogons que es comanden. No val deixar la cuina sovint per fer altres coses. Són molt rígids (i garrepes) en la concessió de la tercera estrella perquè “si algú ve de Dubai a menjar en un lloc que destaquem hem d'estar segurs al 100% que s'ho val”. De tota manera, en el sector continuen les crítiques comparatives amb altres guies del món, molt més generoses. L'estrella per al Diverxo (i l'any passat per a Eneko Atxa) demostra l'aposta de la guia per gent jove amb talent que puguin ser el relleu dels grans noms consolidats. Les inspeccions les fan per sorpresa, de tal manera que el xef no sap quan apareixerà algun dels dotze homes de Michelin, d'una mitjana de 46 anys, per les seves taules. I asseguren que aquest any s'han passejat pertot arreu i més d'un cop. El seu cap fa 250 àpats professionals a l'any.