Seguretat privada a les presons
La nova llei de seguretat privada permetrà substituir mossos per vigilants jurats en el control exterior dels recintes penitenciaris
La mesura permetrà alliberar en un futur 500 policies
En alguns casos, els guardes jurats seran agents de l'autoritat
Interior diu que els vigilants privats poden detenir des del 1992
El perímetre exterior de les presons catalanes passarà a ser vigilat per agents de seguretat privada amb una mesura que, quan sigui plenament operativa, permetrà alliberar 500 agents dels Mossos d'Esquadra que ara es dediquen a aquesta tasca de control. El canvi, el farà possible la nova llei de seguretat privada, que ara està en tràmit parlamentari a Madrid i que inclourà l'exterior dels recintes penitenciaris com un dels espais públics on s'autoritzarà l'actuació de la seguretat privada.
El projecte de substituir mossos per guardes jurats a les presons arrenca del mandat del conseller Felip Puig i la seva viabilitat s'ha concretat ara amb la negociació al Congrés dels Diputats de la llei de seguretat privada. Ahir el conseller d'Interior, Ramon Espadaler, va confirmar que el relleu en la vigilància perimetral es farà efectiva en un futur, que va advertir que no serà immediat. Espadaler va fer servir els termes gradual i progressiu per referir-se al tempo d'aplicació de la mesura.
El conseller no ho va explicar, però la rapidesa en la substitució de mossos per vigilants privats dependrà de la disponibilitat pressupostària del departament. En un context actual de contenció, la mesura encara trigarà un temps a fer-se efectiva.
L'actuació d'empreses privades en l'àmbit penitenciari serà sempre sota l'estricta “supervisió” de la policia, segons va voler subratllar el conseller. La vigilància de portes endins es continuarà mantenint com una competència exclusiva de la policia.
El control de la policia sobre les activitats que dugui a terme la seguretat privada en l'àmbit públic és un dels aspectes que encara són motiu de discussió parlamentària. Des de la conselleria d'Interior es considera indispensable que la llei deixi clar que hi hagi sempre la supervisió i l'autorització prèvia de l'administració.
Un dels terrenys en què els vigilants privats veuran corregida i augmentada la seva capacitat d'actuació és en la consideració d'agents de l'autoritat que se'ls reconeixerà per a segons quines tasques. Aquesta categoria ja se'ls reconeix en les tasques de vigilància del transport públic.
La mesura té una doble finalitat: per una banda, dóna més instruments d'actuació al personal de seguretat, que sovint s'ha d'enfrontar amb situacions compromeses, com ara la presència de carteristes als combois del metro i els episodis de violència gratuïta protagonitzada per brètols que sovint han estat notícia en les línies de tren de rodalies; i, per altra banda, actua com a element per dissuadir segons quines conductes violentes, ja que des d'un punt de vista penal no és el mateix una condemna per agressió a un vigilant privat que a un agent de l'autoritat.
Aquest blindatge jurídic és el mateix que, al seu dia, va aplicar la fiscalia de Catalunya per protegir amb més efectivitat metges i mestres víctimes de violència a la feina i, en tot cas, castigar amb més duresa aquells casos d'agressions que es produeixen.
L'ampliació d'aquesta categoria d'agent de l'autoritat es faria en el cas dels vigilants jurats que han de patrullar en centres comercials o urbanitzacions. Tant en un escenari com en l'altre el risc de topar-se amb una situació compromesa, protagonitzada per delinqüents professionals, donaria sentit a la mesura.
El conseller Espadaler va voler valorar també la part de la nova llei que faculta els vigilants privats a fer detencions a la via pública; així, va assegurar que aquesta ja és una possibilitat prevista en la legislació actual i, en aquest sentit, es va mostrar taxatiu a l'hora d'assegurar que “no és cap novetat”. Espadaler va explicar que l'obligació d'un vigilant privat que presencia un acte delictiu és retenir aquella persona sospitosa i posar-la a disposició immediata de la policia. En un àmbit més polític, Espadaler va voler subratllar que amb la nova llei “s'han preservat” les competències de la Generalitat en matèria de seguretat privada.
En el tema de les detencions, la reacció del conseller va ser molt similar a la que va tenir també ahir el Ministeri de l'Interior, dirigit per Jorge Fernández Díaz, que va explicar que els vigilants privats tenen competències per efectuar detencions des de l'any 1992.
La nova llei està rebent, però, crítiques de diversos sectors. Des del mateix àmbit policial, la Unió de Guàrdies Civils va criticar ahir la pretensió del govern espanyol de “convertir els vigilants privats en policies”. L'associació recorda que hi ha una gran diferència entre el procés de selecció i formació d'un policia i el d'un vigilant privat.
“Qui ha de fer de policia és la policia”
Ramon Espadaler va ser ahir a Salou per participar en la junta de seguretat local, on va haver de fer front a la preocupació dels pagesos de Tarragona per l'increment de la inseguretat al camp, que s'ha traduït en la voluntat d'organitzar-se en patrulles ciutadanes. El conseller va ser taxatiu a l'hora de rebutjar aquesta iniciativa, assegurant que el departament “no donarà cobertura a la realització de les patrulles”, i va defensar més coordinació entre pagesos i policies. En aquest sentit, va ser clar i concís en afirmar que “qui ha de fer de policia és la policia”.
El conseller sí que va voler fer costat a la petició del sindicat Unió de Pagesos perquè s'endureixi el Codi Penal en el capítol de les reincidències i perquè s'incorpori com un agreujant la comissió del delicte en un àmbit de dispersió territorial com és el món rural.
Espadaler també es va mostrar preocupat per la percepció d'inseguretat que hi ha entre la ciutadania de Tarragona, tot i que ho va voler relativitzar assegurant que això no es deu a cap increment sobtat de l'activitat delinqüencial.