Premi amb regust literari
La llibreria Can Lletres, de Barcelona, que des de fa 38 anys fa proselitisme de l'escriptura en català, despatxa 30 bitllets del 88297
Un estanc de Cardona també reparteix part del tercer premi a un local de venda de llibres
No hi va haver ni cava ni escenes d'alegria desenfuriada. De fet, no hi havia ni agraciats. A l'interior de la llibreria Can Lletres, situada al número 16 del carrer de València de Barcelona, la celebració va ser austera. Espartana. I això que havien venut tot un tercer premi. De cara a l'any vinent, la Grossa necessita polir certs detalls de la seva posada en escena. S'hauria de veure més alegria. O una mica, ni que fos.
Nascut fa 38 anys amb la voluntat confessa i explícita de defensar el llibre en català, aquest establiment va despatxar 30 bitllets del 88297, remunerats amb 15.000 euros cadascun. O sigui, tots els que els van distribuir a través del Gremi de Llibreters de Catalunya. “D'entrada no ens havíem plantejat vendre loteria, però alguns clients ens en van començar a demanar i ho vam acabar fent”, explicava dimarts Mercè Vallvé, la dona del propietari de la llibreria. Entre atabalada i resignada, atenia amb una dosi encomiable de paciència el formigueig de periodistes que s'amuntegaven a la porta del negoci a la recerca, infructuosa, d'un guanyador. La Mercè també admetia, però, un sentiment d'alegria interior per haver ajudat a repartir la sort. En el cas que ens ocupa, 450.000 euros en total.
Potser per la novetat, o pel pes de la tradició de la rifa de Nadal, a les portes de la llibreria hi havia una certa confusió sobre l'abast del botí que s'hi havia repartit. L'enrenou ve perquè a banda de les 30 butlletes afortunades amb el tercer premi, a Can Lletres n'han despatxat moltes més, –entre 1.500 i 2.000– de números que, en aquest cas, no han estat tocats per la mà de la sort. Qui no tingui el 88297, enguany no toca cuixa. Tampoc toca parlar ni de dècims, ni de participacions. Tot i això, alguns clients habituals que havien comprat un bitllet i que es van deixar veure per Can Lletres –aquí s'hi poden trobar, encara, compradors habituals de diaris– van encaixar amb esportivitat el no haver rebut cap picossada. De fet, la mateixa Vallvé va jurar i perjurar que a aquella hora (dimarts, a última hora de migdia) ella ni tant sols sabia ni si havia estat afortunada.
La fortuna també somriu al Bages
