Societat

La plana del Rosselló futura metròpoli

L'efecte d'atracció de les poblacions al voltant de Perpinyà s'accentua segons l'estudi de l'Insee entre els dos últims cens de població ( 2006 i 2011)

L'Insee (Ins­ti­tut nati­o­nal de la sta­tis­ti­que et des études écono­mi­ques) acaba de publi­car les xifres sobre l'evo­lució de la població nord cata­lana entre els cens de 2006 i de 2011. L'efecte d'atracció de les pobla­ci­ons al vol­tant de Per­pinyà s'accen­tua. i el crei­xe­ment de la metròpoli per­pi­nya­nesa con­ti­nua en detri­ment de la resta del ter­ri­tori (només un 20% de la població nord cata­lana resi­deix en el 80% dels muni­ci­pis menys poblats).

En aquests cinc anys la població del depar­ta­ment dels Piri­neus-Ori­en­tals ha cres­cut un 1,1% amb un total de 452.500 habi­tants, sigui un poc menys de 5000 per­so­nes. Aquesta xifra no és espe­ci­al­ment impor­tant i cor­res­pon més o menys a l'ins­tal.lació de foras­ters .

El nou habi­tat creat per aquesta demanda -molt majo­ritària­ment de cases indi­vi­du­als amb jardí- pro­vo­cant un rela­tiu estan­ca­ment de la capi­tal per­pi­nya­nesa i la mul­ti­pli­cació d'urba­nit­za­ci­ons als muni­ci­pis del seus vol­tants.

L' Aglo domina

L'aglo­me­ració admi­nis­tra­tiva Per­pinyà-Medi­ter­rani ara té més de la mei­tat de la població total del depar­ta­ment amb 255.680 habi­tants (56%). Nom­bro­sos muni­ci­pis de la corona per­pi­nya­nesa han tin­gut un aug­ment de més de 10% de la seva població en aquests últims cinc anys, com és el cas de Canet, segon muni­cipi amb ara 13293 habi­tants, i com també pobla­ci­ons de la Costa Ver­me­lla, de la Salanca, de les Cor­be­res medi­terrànies, de la vall de la Tet fins a Vinçà , de l'entrada del Valles­pir fins al Voló, Sant Joan Pla de Corts i Morellàs i també al pie­mont de les Albe­res. L'oest de la plana del Ros­selló i l'arc de la part baixa dels Aspres, de Tres­serra a Cor­bera, expe­ri­men­ten també for­tes puja­des de població. Muni­ci­pis com Polles­tres (+18%) o Alenyà (+16%) baten records. Curi­o­sa­ment, la part de l'eix nord que segueix la zona de comu­ni­ca­ci­ons aero­port, tren, TGV i auto­pista, el trio cons­tituït de Sant Esteve-Pei­res­tor­tes-Ribe­sal­tes, estagna o perd població, espe­ci­al­ment Ribe­sal­tes.

Qua­tre muni­ci­pis superen els 10.000 habi­tants a part de la capi­tal : Canet, Sant Esteve, Sant Cebrià i Arge­lers de la Marenda. Sant Llo­renç de la Salanca i Cabes­tany en tenen més de 9000. La sub­pre­fec­tura de Ceret (7800 habi­tants) és en novena posició i la de Prada (6200 habi­tants) és dot­zena, mos­trant així el declivi de les pobla­ci­ons inte­ri­ors.

L'inte­rior perd

L'efecte invers de pèrdua de població es nota amb l'allu­nya­ment de Per­pinyà i no només per l'alti­tud: la costa rocosa perd resi­dents a par­tir de Port­ven­dres, Banyuls s'estanca i Cer­vera perd més de 10% dels seus habi­tants, fet agreu­jat pel pro­blema labo­ral del ter­mi­nal de la SNCF. A la vall de l'Aglí, amb l'excepció de Caudíes de Feno­lle­des, la població dis­mi­nu­eix clara­ment.

A la vall de la Tet, més amunt de Vinçà, i a part algun cas excep­ci­o­nal (Els Masos, Fullà) totes les comu­nes per­den habi­tants i espe­ci­al­ment Prada, tot i essent sub­pre­fec­tura. A la Cer­da­nya el feno­men és el mateix amb la nota­ble excepció de la capi­tal Salla­gosa que aguanta la des­po­blació de tota la comarca i espe­ci­al­ment el cas de Fon­tro­meu.

Pel que fa Per­pinyà, la vila ha gua­nyat quasi 3000 habi­tants, cosa que la fa pas­sar per sobre del llin­dar dels 120.000 habi­tants i arri­bar al lloc trenta de l'Estat francès.

La població nord catalana

Per Catalunya Nord, les dades dels darrer cens de 2011 donen un balanç naixaments/defuncions equilibrat amb 4843 naixements i 4966 defuncions. L'augmentació de la població és doncs originada per l'instal.lació de persones vingudes de fora.

Pel que fa la proporció entre ciutadans francesos i estrangers, 5,5% de la població és estrangera, sigui unes 25.000 persones repartides entre uns 15.000 europeus (dels quals 6200 espanyols i 2900 portuguesos) i uns 10.000 no-europeus, molt majoritàriament africans (dels quals 3500 marroquins i 2500 algerians).

Per l'any 2011 s'han comptat 4843 naixements a Catalunya Nord. Fenomen de societat, gairebé dos de cada tres infants han nascut fora del casament (64,3%) i l'edat mitjà de les mares és de 29,2 anys. La mitjana d'infants per mare és de gairebé dos fills (1,91).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia