Societat

El secretari que va superar la tarotista mexicana

Durant els tres anys i escaig que la família Bladé i Font s'estarà a Mont­pe­ller pas­sen per difi­cul­tats, que la Segona Guerra Mun­dial agreuja. Els pares i Artur Bladé i Font, de lla­vors 11 anys, es llo­guen per anar a fer la verema. Fins que no es comença a regu­la­rit­zar un sub­sidi que rebien els fun­ci­o­na­ris del govern de la Gene­ra­li­tat no van una mica millor. A Mont­pe­ller, viuen deu mesos amb el filòsof Fran­cesc Pujols. Per això, de les figu­res intel·lec­tu­als que el pare home­nat­jarà en els seus lli­bres, aquesta és la que Bladé i Font més recorda: “Feia impressió, tant des del punt de vista físic com de per­so­na­li­tat.” Però de mica en mica, a causa de la guerra –“els ale­manys i els refu­gi­ats es van anar fent més pre­sents”– la situ­ació es va fer insos­te­ni­ble. Els Bladé i Font s'apun­ten a les llis­tes per mar­xar a Mèxic i tro­ben plaça en un vai­xell per al 14 d'abril de 1942. Quan són a punt d'embar­car i ja s'havien des­fet de tot el que tenien, els diuen que hi ha “over­bo­oking” i es que­den a terra. “Va ser la part més dura, vam haver de tor­nar-nos a adap­tar”. Final­ment, el 8 de setem­bre de 1942 s'embar­quen. D'aquell viatge, Bladé i Font recorda les clas­ses de gimnàstica que els feia l'exbo­xe­ja­dor Josep Gironès, molt cone­gut als anys trenta i que durant l'exili s'esbor­ra­ria del mapa.

A Mèxic, “cadascú va tenir un exili dife­rent”, explica Bladé i Font. La mare es gua­nya bé la vida, de lle­va­dora i de prac­ti­cant. Ell fa tots els estu­dis a Mèxic –com a químic, allà va tenir com a pro­fes­sors “la majo­ria de científics refu­gi­ats”–, i després com­ple­tarà la for­mació als Estats Units i França, fins a tor­nar a Bar­ce­lona el 1968. El pare, en canvi, “ho va pas­sar molt mala­ment fins a tro­bar feina esta­ble”. “El xoc cul­tu­ral va ser molt fort per a ell.” Els pri­mers anys, abans no s'esta­bleix com a peri­o­dista, Bladé i Desum­vila fa tota mena de fei­nes, com ara la de secre­tari d'una taro­tista. En aquest cas, l'escrip­tor res­po­nia les car­tes adreçades a la taro­tista, fins que aquesta va detec­tar que ho feia millor que ella i va pre­fe­rir des­pat­xar-lo. El 1956 fa un viatge tem­po­ral a Cata­lu­nya, per temp­te­jar el retorn, però no va veure clar de tor­nar defi­ni­ti­va­ment amb la dona fins al 1961. Des d'ales­ho­res fins a la seva mort, el 1995, s'abo­carà a una tasca de redreçament de la cul­tura cata­lana, fent clas­ses de català, con­ferències i col·labo­ra­ci­ons periodísti­ques, a més de publi­car una obra ingent, aple­gada en els volums d'obra com­pleta publi­cats per Cos­setània. El seu fons docu­men­tal es troba a l'Arxiu Comar­cal de la Ribera d'Ebre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia