BUNYOL (Foia de Bunyol)

La tomatina

Bunyol pinta de vermell

Cada dar­rer dime­cres d'agost, la ciu­tat més poblada de la comarca de la Foia de Bunyol reviu el que ara fa poc més de mig segle va començar amb una broma d'amics men­tre feien una caval­cada amb gegants i cabuts a la plaça del poble. El que es va ini­ciar d'una manera espontània i poc orga­nit­zada l'any 1945 ara esdevé una de les fes­tes inter­na­ci­o­nals (decla­rada d'interès turístic inter­na­ci­o­nal l'any 2002) més cone­gu­des fora dels límits penin­su­lars.

Dime­cres 26 d'agost, qua­tre cami­ons de gran tonatge car­re­gats de toma­ques ben madu­res s'obri­ran pas pel mig de la gen­tada con­cen­trada al car­rer major de la vila, a fi de par­ti­ci­par en aquesta bata­lla incru­enta en què, de manera anàrquica i desor­ga­nit­zada, tot­hom va con­tra tot­hom i s'hi llan­cen més d'un cen­te­nar de tones de tomaca.

Aquest llançament incru­ent té una durada d'un màxim d'una hora i mitja i, des de les pri­me­res hores del matí, els joves pre­nen la ciu­tat, que passa de tenir uns 10.000 habi­tants a tri­pli­car aquesta quan­ti­tat en tan sols un dia i durant unes quan­tes hores, men­tre dura aquesta acti­vi­tat fes­tiva.

Dimecres 26 d'agost. Una batalla de tomaques al mig del poble.

Com una sopa

La gent desembarca a aquesta localitat de terra ferma valenciana amb samarretes blanques i roba que es puga fer malbé, perquè saben que hora i mitja després del migdia, una sopa de color vermell circularà pel carrer major del poble i inundarà les clavegueres d'aquesta localitat de la Foia de Bunyol. El que en un principi eren colors clars resta tintat de roig en acabar la festa. L'adrenalina també forma part del conjunt.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.