Necessitem el 8 de març més que mai

Un any més, des d'en fa tants, les dones eixim al car­rer el dia 8 de març per recor­dar a la soci­e­tat que les diferències entre homes i dones con­ti­nuen, afec­tant els nos­tres drets i que volem que aca­ben. Totes les per­so­nes som iguals, o siga que ens merei­xem tin­dre els matei­xos drets, les matei­xes opor­tu­ni­tats i el màxim res­pecte al sí de la soci­e­tat. Però això encara no s'ha acon­se­guit, ni en el món de l'opulència occi­den­tal, ni encara menys en els països més endar­re­rits.

Pel que ens afecta a nosal­tres, la nos­tra és una soci­e­tat pro­fun­da­ment patri­ar­cal i cada dia, amb les acti­tuds més quo­ti­di­a­nes, mos­trem el sexisme que hem here­tat. Per això, l'esforç ha de ser cons­ci­ent i volun­tari, perquè cal anar més enllà de les eti­que­tes, apro­fun­dir i des­co­brir les coses que podem, volem i devem can­viar, per acon­se­guir la igual­tat, tant en la vida labo­ral, com en la política i en la pri­vada...

Pre­ci­sa­ment les per­so­nes que ens diem d'esquer­res som els qui hem d'estar en con­ti­nua revisió d'allò que fem i pen­sem, perquè man­tin­dre una mirada cri­tica és el que ens con­forma, el que de veri­tat ens retrata, i no les eti­que­tes. Una mirada crítica sobre el mas­clisme, actiu i pas­siu, que encara per­dura en la nos­tra soci­e­tat és el repte que hem d'assu­mir cada dia.

Por­tem molts anys de lluita femi­nista i tot i així encara hi ha qui no sap el que vol dir. Par­lar de lluita femi­nista és par­lar del tre­ball del femi­nisme per a acon­se­guir la igual­tat social real entre dones i homes. Com a soci­e­tat del segle XXI que som, hem de per­se­guir amb con­vicció indi­vi­dual i col·lec­tiva, que les per­so­nes que for­mem part del mateix món tenim els matei­xos drets. Així de sim­ple!

I açò tan solemne, que sem­bla tan bonic, es tra­du­eix en què el nos­tre pen­sa­ment, la nos­tra acti­tud i el nos­tre llen­guatge han de can­viar subs­tan­ci­al­ment per a tin­dre una acti­tud real­ment igua­litària. Pot ser que el mas­clisme actual és més sub­til, de gra més fi i per això també pot ser que és més difícil de com­ba­tre, perquè és un ene­mic que es cola com un pol­sim a tot arreu... des del moment en que la mare com­pra a la filla el pri­mer ves­ti­det de color de rosa.

En l'època actual, amb açò que diuen crisi, però que en rea­li­tat és una estafa en tota regla, totes les fites soci­als acon­se­gui­des, han que­dat reduïdes al no res, i per tant, el femi­nisme també. Per exem­ple hi ha la llei de l'avor­ta­ment o con­tra l'avor­ta­ment, del govern del PP, que és un pas enrere que ens retro­trau a l'època del fran­quisme dels nos­tres pares. En rea­li­tat, enguany eixi­rem al car­rer a exi­gir el mateix que fa 30 anys.

La situ­ació política actual fa que calga tor­nar a llui­tar per uns drets que havíem acon­se­guit i que cre­iem con­so­li­dats. Però res no és casual, sinó que és el resul­tat de les polítiques cor­rup­tes d'un sis­tema pudent que és la refun­dació del capi­ta­lisme. Les dones més que ningú no podem mirar cap un altre cos­tat, men­tre “ells” con­so­li­den la trama i la gran estafa, perquè les dones som les més per­ju­di­ca­des. La femi­nit­zació de la pobresa és una rea­li­tat i les xifres ho demos­tren.

Les Dones en Bloc de Silla (Com­promís), des de fa tres anys, fem diver­ses acti­vi­tats a la Casa de la Dona, davant del buit més abso­lut de l'ajun­ta­ment, que no té cap política per a dotar-la de con­tin­gut. Tot al con­trari, hem patit res­tric­ci­ons horàries, cap tipus de pres­su­post o d'ajut, intents de fer-nos fora... Tot molt lamen­ta­ble, evi­dent­ment, encara que podem pre­su­mir que no han acon­se­guit ni silen­ciar-nos ni aba­tre'ns.

Pen­sem que fer política és escol­tar la gent i ofe­rir-li allò que neces­sita i, per això, en els dar­rers mesos hem impul­sat dos moci­ons que bus­quen fer polítiques acti­ves. La pri­mera, sobre l'edu­cació, que és una part fona­men­tal per a la trans­for­mació social. Hem pro­po­sat que una repre­sen­tant del Con­sell de la Dona forme part del Con­sell Esco­lar, per poder apor­tar als pro­jec­tes edu­ca­tius dels cen­tres, pro­gra­mes per a fomen­tar la con­vivència igua­litària i la pre­venció de la violència.

L'altra moció, ha esta apro­vada en el dar­rer ple­nari on, a través del Con­sell de la Dona, hem dema­nat la reti­rada de l'avant­pro­jecte de Llei Orgànica de Pro­tecció de la Vida del Con­ce­but i dels Drets de la Dona Emba­ras­sada, perquè con­si­de­rem que és una llei into­le­ra­ble, que ens tracta a les dones com a ciu­ta­da­nes de segona i inca­pa­ci­ta­des per a deci­dir sobre nosal­tres mateix.

Per aca­bar vull fer una crida també doble. D'una banda, vull dema­nar que anem totes i tots junts, homes i dones, a la mani­fes­tació del dia 8, perquè cal que els homes llui­ten també acti­va­ment per la igual­tat de la soci­e­tat.

D'altra, vull apro­fi­tar que sóc can­di­data en les llis­tes de Com­promís per a les elec­ci­ons euro­pees. Amb aques­tes llis­tes, que són ober­tes a la ciu­ta­da­nia, volem inci­dir en allò que cre­iem, en la neces­si­tat d'una pro­funda reno­vació de la democràcia. Que jo em pre­sente i que tu em pugues triar n'és una mos­tra. Qui crega en la par­ti­ci­pació i en els nos­tres valors, només s'ha d'ins­criure ací (https://​coa​lici​ocom​prom​is.​net/​primaries/​signup) i podrà triar les per­so­nes que ens van a repre­sen­tar, de veri­tat, a Europa.

Només una soci­e­tat igua­litària i par­ti­ci­pa­tiva ens por­tarà al canvi social que hui, més que mai, desit­gem acon­se­guir, perquè podem, si volem.

(*) Anna Per­pinyà és la Secretària de Com­promís per Silla